dimecres, 1 de maig de 2013

La llista dels meus desitjos



La nostra protagonista trenca amb les probabilitats, la Jocelyne està casada amb en Jocelyn, es va quedar embarassada en perdre la virginitat, i entre moltes temptatives del destí les probabilitats sempre semblen jugar en la seva contra i a favor de la banca. Fins que un bon dia, gràcies a les seves simpàtiques veïnes perruqueres, les bessones Danièle i Françoise, la Jo té la gran sort i la gran desgràcia de guanyar divuit milions d’euros a la loteria. Ara bé, aquell dia ella guanya molt més que diners. O no? Per primera vegada té l’oportunitat de decidir la seva vida. Abans, però, ha d’esbrinar què és el que importa de veritat.

Fins aquell moment la Jo, és la propietària d’una merceria a la ciutat d’Arràs i somiava en convertir-se en estilista de moda a París. Li agrada llegir, escriu un blog sobre costura molt visitat, en el fons li agraden les paraules, les frases llargues, els sospirs que s’eternitzen, les paraules que amaguen el que diuen o ho diuen d’una manera nova. Però els seus somnis s’han anat apagant amb el temps.

Té un marit a qui s’estima, dos fills que ja són grans i com ella mateixa diu l’acompanya una petita ànima, el seu pare està malalt i les seves converses es redueixen a sis minuts, temps que triga el seu pare en oblidar-ho tot de nou. Però tot i aquestes circumstàncies la Jo es diu que és prou feliç en la seva vida. No hi ha més cec que el que no vol veure i la Jo està molt cega.

Tots somiem en que faríem si ens toques la loteria, fem llistes del que voldríem, del que faríem, com els utilitzaríem, però tenir molts diners dona la felicitat? Diuen que no, però que les penes es porten amb més lleugeresa. La Jo descobrirà que la traïció no te preu, un cor trencat no s’arregla amb diners i que la loteria potser ha sigut una altre jugada del destí per posar-la a prova.

L’autora manté un ritme força ràpid, amb una prosa acurada, marcada per uns capítols molt curts i mostrant en tot moment l’ànima de la nostra protagonista, ella serà qui ens explicarà la seva vida i la compartirà amb nosaltres.

La novel·la és molt primeta amb cent quaranta-una plana en lletra gran, ideal per aquells que els fa mandra llegir, però us asseguro que enganxa i haig de reconèixer que es una llàstima, ja que entre les seves planes el temps passa volant i et quedes amb ganes de saber més sobre el futur de la Jocelyne i la seva família.

Diuen que en el pot petita hi ha la bona confitura, aquesta és la novel·la que ho demostra, és profunda, emotiva, amb estil i gràcia, encara que un cop l’hagueu llegit potser no voldreu guanyar la loteria. S’ha de gaudir la vida dia a dia i no fixar-nos tant en el que no tenim sinó en allò que tenim i ens fa tant especials a cada un de nosaltres.

La mansión en la colina



Emocionada i amb llàgrimes als ulls, així és com he tancat l’última plana d’aquesta gran historia. No us menteixo si dic que encara tinc la pell de gallina.

La Darci Chan, sap com tocar la fibra sensible, transporta al lector a traves de tota una gama de sentiments que passen des de la més dolça tendresa, l’amor, l’amistat i la gratitud a la solitud, la por i la més profunda melangia.

Amb la seva primera novel·la m’ha captivat. Té una escriptura molt lleugera i subtil, acompanyada per uns personatges sòlids i tridimensionals i unes descripcions més visuals que una altra cosa. Tracta temes molt quotidians com és la vida en una petita comunitat, les relacions familiars i demostra que la família de debò l’acaba triant un mateix. Una família formada per aquells amics de la joventut, les persones que et donen un cop de ma en els mals moments, aquelles ànimes solidaries, càlides i afectuoses que mostren la cara més amable de la vida, però no s’oblida de reflexar que dins un grisol de grans personalitats, també hi ha llavors prepotents, avaricioses i agressives.

En definitiva descobrirem una història de triomf sobre l’adversitat i de la importància de l’amor, l’amistat i la generositat.

De la ma de l’autora descobrirem la vida de Mary McAllister, compaginant el seu passat amb el present, intercalant un capítol de cada època. Comença pel final de la vida de la Mary i poc a poc ens va descobrint com va arribar a viure reclosa en una mansió de marbre blanc des de la qual gaudeix de la vista del seu poble natal Mill River a Vermont. Els pocs vincles que té amb el món exterior són el correu, la premsa, la seva gran finestra i el millor amic que hagués pogut trobar, el pare Michael O’Brien, una amistat que es dilatarà en el temps i els aproparé en germanor al llarg de més de seixanta anys.

A més a més, podrem gaudir d’històries paral·leles des veïns de Mill River i de la família de la Mary quan era jove, només voldria destacar el personatge de Conor McAllister, estic segura que si la llegiu em donareu la raó.

En definitiva, tinc a les mans una novel·la profunda però poc complicada, des del principi saps com acabarà la història, però aquest fet no influeix gens en la curiositat del lector per saber quelcom més sobre la vida de la Mary, una velleta que desperta la curiositat de la majoria dels habitants de Mill River. Pocs l'han vist. Però només el pare Michael O'Brien coneix a Mary i el secret que aquesta guarda. Un secret que, un cop revelat, canviarà les vides de tots.