diumenge, 2 de juny del 2013

Si uneixes tots els punts



Per Àngela Sánchez Vicente

 

Avui us volem parlar de l’Estel Solé, la jove poetessa i actriu que dóna vida a la Marina, la ex cambrera més tafanera, enamoradissa i simpàtica de la sèrie “La Riera” de TV3.

Ella és l’antítesi del seu personatge i per això us oferim la nostre particular visió de Si uneixes tots els punts, publicat per La Galerada on podem treure-li la careta i conèixer-la a ella amb una mirada nua i lliure.

Ja ens va sorprendre amb Dones que somiaven ser altres dones però ara la reconeixem més madura i amb un bagatge molt més extens.
Poemes que es combinen amb il·lustracions precioses de la mà de la Paula Bonet que s’embolcallen i formen la parella perfecta, sentiments i emocions escrites i visuals que fan que la descoberta i lectura d’aquest llibre sigui tot un goig i un plaer.

Potser, molts tenim la idea que un poema és quelcom antic i carrincló, que només pot agradar als nostres pares o avis, però l’Estel ens demostra que és un gènere literari totalment a l’ordre del dia i que cal tenir present. Ha captat l’holística i l’essència del gènere i l’ha modernitzat, francament, li ha fet un favor al gènere.

La seva joventut ha revolucionat i revitalitzat la nostra lectura.

El seu poemari és com trobar un tresor ocult, sembla que no hi sigui i no faci soroll però en quan l’obres té llum pròpia, un interès en el lector per tal de veure la seva ànima. Demostra que les lletres importants encara que no tinguin massa promoció, tard o d’hora són descoberts. 

Inquieta com ella sola i preocupada per la difusió de la cultura, no és gens estrany trobar-la engrescada en lectures publiques acompanyada d’altres autors, músics i companys de La Riera.

Un talent jove que no ens ha de passat inadvertit, des d’aquí li volem agrair la seva gran capacitat transmissora que aconsegueix a través de les seves lletres alhora que assegurem que ja en som fans i esperem que la seva producció no s’aturi.
Produccions alegres, profundes, fruits de la meditació i impregnats de modernitat.

Si voleu llegir bona poesia, ja sabeu el que heu de fer, a més us deixem amb un tastet. Gaudiu-lo.

LA FI DEL MÓN
Potser la fi del món
no era mentida.
Entren i surten d’oficines,
es fan tranquils el nus de la corbata
i s’afarten en restaurants
com porcs mal alimentats.
Destil·len en el whisky
la dignitat i l’empatia
i, de l’amenaça i la por,
n’han fet monedes de canvi.
La percep tothom menys ells,
aquesta pudor de ranci i de podrit.
Caminar i respirar
no vol dir viure.
He vist morts dirigir bancs
i zombies presidir governs.

Joc de Trons. Els còmics



El segell Fanbooks ens sorprèn amb una adaptació al còmic de la saga de “Joc de Trons” de George R.R.Martin, on aquest s’ha unit a la ploma de Daniel Abraham i al grafisme de Tommy Paterson, donant vida a la fantàstica història de “Cançó de gel i foc”.

Us oferim la projecció dels dos volums que han editat en català i que atrauran a un públic més jove a la història èpica del moment. Molts hem gaudit dels seus llibres i estem gaudint de la seva sèrie de HBO, però us puc assegura que el que podríem considerar còmics, van més enllà i són un reflex clar d’una novel·la gràfica amb majúscules.

Ambdues portades ens mostren el joc de llums i ombres que tramen l’historia de Joc de Trons, la ferotgia i el la lluita pel poder són iconografiades per els llops, l’espasa i la vara. Contrasta amb el grafisme i tendre de contraportada on veiem a  la Khaleesi embarassada i acaronant la seva panxa i intuïm pel seu gest que pensa en el que li espera al seu fill, sense oblidar en l’altre ma l’ou de drac com a futura mare dels dracs.

Quan ens submergim a la lectura, les escenes són molt detallades tant a l’expressió facial i emocional dels protagonistes com als escenaris on es situa l’acció. Un treball minuciós que s’agraeix i aporta un plus molt important a l’hora de copsar l’holística de la historia.

Quatre mans que treballen com si formessin part del mateix cos, la fusió de text i dibuix és immillorable i molt respectuós pels puristes de la sèrie que no volem que quedi res entredit o explicat a mitges.

Els fragments de lluita aferrissada i d’escenes dures es decanten pels colors càlids mentre les escenes més familiars, de quotidianitat i fins i tot, romàntiques es decanten per una paleta freda i molt més suau. Aquest canvi de cromatisme fa que el lector immediatament canvi de xip i d’escenari sense perdre en cap moment el fil.

Us retrobareu amb personatges de les diverses cases, els Baratheon, els Lannister, els Stark, els Targaryen i els homes de la guàrdia de la nit i una història on en una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de desencadenar-se el conflicte. El fred s’acosta, i en les glaçades estepes del nord, a Hivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme.

Al centre del conflicte es troben els Stark d’Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d’una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d’abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d’assassins i bastards, que s’ajunten en un temps de lúgubres presagis. Entre els complots i els contra-complots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d’uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.

Recordeu: en el joc de trons o guanyes o mors, i amb aquestes edicions guanyeu.