dimecres, 5 de juny de 2013

Holocausto Manhattan



Si voleu llegir un llibre que no podreu deixar damunt la taula fins acabar-lo no podeu passar per alt Holocausto Manhattan de Bruno Nievas, una de les apostes més fortes i novells d’Ediciones B.

L’autor, Bruno Nievas, va escriure la seva anterior novel·la “Realidad Aumentada” sense masses aspiracions i la va penjar a la xarxa per veure com anava i, compte amb els autors novells, va obtenir 42.000 descarregues i un munt d’elogis. Destaca l’admiració que va despertar en Juan Gómez-Jurado i Manel Loureiro, els que podríem anomenar els seus padrins.

Tal i com ell mateix cita a la nota de l’autor, aquesta novel·la també va néixer fruit de l’espontaneïtat, sortint d’un cinema amb uns amics va pensar que hi podria haver una història amb una trama on una camioneta de repartiment està a punt de caure al riu Hudson, el seu conductor aconsegueix evitar l’accident, salvant d’una mort segura a la seva família, captius d’uns homes que volen assegurar-se de que s’acompleixi la seva missió: transportar una bomba atòmica al centre de Manhattan.

Donant-li voltes, el nostre autor va trobar un parell de notícies més que van fer que caigués en la compte que un llibre és com una bona escudella, ha de tenir molts ingredients en la justa quantitat per no atabalar al paladar però tampoc deixar-lo insípid.

La primera noticia era sobre les bombes sorolloses i així creà al personatge de Mike Brenner professor universitari sobre ondes binaurals, un tema que li preocupa per les greus addiccions que generen i que semblen passar desapercebudes. La segona, era referent als conflictes que encara ara existeixen al món jueu i va pensar en una sola paraula o millor dit, un sol topònim, Auschwitz, donant nom i cos a Leon Yeser, un adolescent jueu, separat de la seva mare i germana només baixar d’un dels anomenats trens de la mort l’any 1944. Però qui és aquest noi que fa que un soldat nazi s’adoni del seu error de judici i hagi de recórrer al ajut del doctor Josef Mengele?

Pot semblar un poti poti, un aglutinament d’esdeveniments reals en eixos cronològics allunyats però és ben al contrari, és com un tribut a tot allò detestable relacionat amb els camps de concentració i els atemptats de les Torres Bessones. Una volta de full amb connexions inesperades i un ritme que fan que el lector sentí un vertigen impressionant.

Una trama potentíssima que només pot sorgir de la ploma audaç, critica i reflexiva d’en Bruno Nievas.

Ens demostra que una bona idea pot ser com un foc, una guspira que s’encén en un moment donat però treballant-la i donant-li temps que vagi agafant personalitat pot esdevenir una obra mestra.

No us espanteu per les 481 pàgines ni us intimideu pel seu pes, és un llibre àgil i vivaç que et transporta a escenaris reals amb els que és fàcil de connectar.

Un llibre molt recomanable per lectors als que els thrillers els sedueixen però apostaria que també és una gran tria per aquells que no teniu massa temps i voleu dedicar-los a un valor segur. No us equivocareu.