dijous, 13 de juny de 2013

Calle Dublín



Calle Dublín és una historia que porta els sentiments a flor de pell, amb un inici colpidor que encongeix el cor. Gràcies al seu pròleg entrem a la vida de la Jocelyn, Joss, una nena de catorze anys a qui la vida li depara la pitjor de les sorpreses, de la nit al dia la seva vida dona un gir de tres-cents seixanta graus i que la deixa fora del seu propi eix, un trauma que l’acompanya fins a l’actualitat on ens retrobarem amb la Joss a l’altra banda de món, la seva vida va començar a Virginia i ara viu a Edimburg, a acabat la carrera i està lluitant per ser escriptora, treballa algunes nits en un pub tot i no necessitar els diners.

Una vida d’ostra, tancada en ella mateixa, esta a punt d’obrir-se de cop i volta, ella no està preparada, però entren a la seva vida dos germans, l’Ellie, la seva nova companya de pis, un tros de pa que parla sempre amb el cor i que amb la seva pròpia historia es guanyarà el cor dels lectors, i en Braden, un home acostumat a aconseguir tot allò que vol, i ell vol la Joss.

Samantha Young, una escriptora escocesa amb empenta ens presenta aquesta historia com a novel·la romàntica contemporània per adults, que fou publicada inicialment com a llibre electrònic aconseguint els primers llocs a la llista de vendes de Kindle, New York Times i del Wall Street Journal, aquest fet l’ha evocat a ser traduïda a més d’una vintena de llengües.

Molts lectors compararan aquesta novel·la amb d’altres d’aquest nou gènere en expansió, però us puc garantir que no quedarà pas per darrera de cap d’elles. És dinàmica, enganxa des de la primera plana, manté un estil actual i fresc, amb unes descripcions molt acurades que transporten al lector des d’un pub escocès al Castell d’Edimburg i amb una construcció d’uns personatges molt ben definits, tan els principals com els secundaris. 

Una història que arrenca llàgrimes tan de tristesa com d’alegria. M’he sorprès sentint una gran buidor al cor mentre l’autora ens explica el bagatge emocional de la Joss, però reconec que no he pogut aguantar el somriure amb certs diàlegs on les paraulotes són l’eix de la discussió.

Totalment d’acord amb la descripció que ens dona la pròpia autora sobre la seva novel·la. La pena i la pèrdua són probablement les criatures més temibles que existeixen. Poden ensenyar-nos a patir pel futur i per tant oblidar-nos del present, del que tenim i que podem gaudir, amargant-nos per allò que s’amaga en el demà. Hauríem de ser valents i enfrontar-nos a elles amb força i valentia. Intentar superar el passat i decidir lluitar per cada dia amb ungles i dents.

Ediciones B fa una aposta de present i de futur amb una novel·la profunda que tracta temes com el dolor i el patiment, però també la sensualitat i l’amor. No hi ha cosa més difícil o més fàcil que dir “T’estimo” i fer un acte de fe dipositant l’ànima d’un mateix en les mans d’un altre. 

Amb Calle Dublín descobrireu humor, drama, passió, embolics i molta tendresa.

Esteu preparats per lluitar per avui i per demà?