divendres, 14 de juny de 2013

Homenatge a Coia Valls



Avui una molt bona amiga de La Petita Llibreria fa anys i des d’aquest modest blog li volem retre un homenatge, us volem mostrar la persona, l’escriptora, l’actriu i la mestra, volem apropar-vos a una de les millors escriptores de casa nostra i que val la pena conèixer, també aprofitem per agrair la col·laboració desinteressada d’en Xulio R. Trigo, que ens ha cedit unes fotografies personals i inèdites de la nostra protagonista. 

No esteu cansats de llegir efemèrides de personatges estrangers, d’autors llunyans tant en l’espai com en el temps? Avui no trobareu res d’això, avui felicitem la Coia Valls, una amiga propera, una escriptora brillant i una magnifica i millor persona.

Una escriptora que dedica part del seu temps a escoltar i dialogar amb els seus lectors, que obre les seves portes a tothom, que gaudeix de la vida i encoratja als que la rodegen a treure d’ells mateixos el millor. Una persona que aporta color a la vida i que amb la seva prosa ens ofereix un món nou i converteix els seus personatges en amics propers  pel lector.

Tal dia com avui, fa uns anys, la ciutat de Reus donava la benvinguda a un nou membre de la seva família, una nena que quan es va fer gran va portar la seva ciutat i les seves arrels fins a l’Orient.

Una jove amb inquietuds que amb un diploma sota el braç en Magisteri d’educació especial i Logopèdia va veure en la canalla una oportunitat per deixar volar la seva imaginació i la seva passió per les lletres. Una escriptora que estava a punt de veure un nou món, un lloc on podria compartir la seva veu amb els menuts i no tan menuts de la casa.


Va publicar “Marea de lletres que maregen” on en Liu, un nen trapella de sis anys viurà una gran aventura, i per un públic més juvenil va publicar “L’ombra dels oblidats”, una aventura on els joves s’enfronten als canvis del futur. Totes dues obres publicades per Barcanova.
Ella també es va enfrontar al seu futur i va girar de rumb obsequiant al públic adult amb tres novel·les imprescindibles.
L’any 2010 va guanyar el XIV Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb “La princesa de jade” (Suma de Letras/ Columna), una història de contrastos, plena d'aventures, que parla de l'amor, del risc i de la capacitat de superació, amb uns personatges que van ser els precursors del que més tard es convertiria en la coneguda Ruta de la Seda.
Els expedicionaris aprenen que el camí no és el que es fa amb els peus, sinó el coneixement que s’adquireix del món i d’un mateix en cada situació a la que s’haurà d’enfrontar.

L’any 2012 ens va sorprendre amb “El mercader” (Ediciones B). Una història dins una història, una ciutat dins d’una ciutat, uns llaços familiars que s’arrelen als amics, als veïns i als treballadors. On sereu benvinguts al descobriment de la Barcelona dels nostres avantpassats. Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus. Amb aquesta obra va rebre guanyar el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Tots tres per votació popular.

I aquest any ens ha regalat un homenatge a tot un símbol de casa nostre, una muntanya que amaga molts secrets i on ha ambientat una extraordinària historia rere “Les torres del cel” (Ediciones B), un apropament a Montserrat i al seu passat, el seu simbolisme i la grandesa en la seva humilitat. Una proximitat a una muntanya que sembla un drac adormit i on l’escolania canta per mantenir-lo adormit, unes veus angelicals que s’alcen cap al cel.

La vaig entrevistar quan va sortir “El Mercader” i li vaig preguntar sobre les frases contundents i alliçonadores dels seus personatges i la seva resposta encara ara em fa pensar: “Estan molt pensades i formen part del meu credo. És cert que el primer objectiu d’una novel·la és entretenir, però jo aspiro a furgar dins el lector. M’agrada convidar a la reflexió, especialment en aquelles idees que no presenten caducitat en el temps.”

Per ella és molt important l’ambientació de la novel·la. “Passo molt de temps intentant d’imaginar com serien aquells paisatges o les ciutats que descric. Tot i que els personatges són importants, l’entorn en el qual es mouen també és fonamental. La idea és que el lector o lectora es pugui passejar per l’època, com si visqués la seva pròpia aventura. Sovint esdevé una tasca àrdua i difícil. La sensació és com la de vestir un decorat. He de pensar en tots els elements que, per petits que semblin, li donen versemblança i ajuden a crear una atmosfera.”

Estic frisant per saber que ens depararà en breu, qui pogués ser una papallona i poder veure que escriu en el seu quadern taronja, un quadern que l’acompanya per la vida i on diposita idees, sentiments, frases i somnis que podran esdevenir, qui sap, la seva propera historia. És el seu llibre de Bitàcoles.

Però també hem de tenir present, que la Coia és polivalent, en la seva faceta d’actriu ha rodat sota la direcció de Jordi Lara “Ventre Blanc”, una historia coral que tracta sobre les diverses maneres de ser feliç, sobre l’amor i la data de caducitat de les coses.  Aquesta obra va ser seleccionada al Busan International Film Festival de Corea del Sud. 

Si la gran pantalla s’ha rendit a ella, el teatre no ha sigut menys, ha participat en l’obra “In-sensible” sent-ne coautora. Ha col·laborat en el muntatge “Pinzellades d’art”, participat en l’obra “RE:CALL” i en diversos homenatges mostrant la seva faceta artística en la dramatització de textos i en la seva posada en escena.


En qualsevol indret, per fosc que sigui, ella és capaç de trobar una llum que la inspirarà en un proper viatge on portarà als seus fidels lectors a la motxilla.

Si voleu saber més coses d’ella la podreu trobar a www.coiavalls.wordpress.com i no us oblideu de felicitar-la.

Per molts anys!!!!!!!!!