dimarts, 25 de juny de 2013

Arquitectura i símbol de la Sagrada Família



Un homenatge tractat amb respecte, rigor i amor que omple de coneixements a aquell qui té entre mans Arquitectura i símbol de la Sagrada Família, una explicació detallada de tan insigne construcció. Particularment, m’emociona la profunditat, coneixement i admiració que els autors parlen tant de l’obra com de l’artífex.

En Jordi Bonet i Armengol, successor del seu pare com arquitecte, director i coordinador de les obres de la basílica del 1985 al 2012, i l’Armand Puig i Tàrrech, prevere i teòleg, fan un treball de documentació tant gràfica com ben explicada que fan que entenguem molt millor la complexitat del projecte que Antoni Gaudí tenia reservat per aquest monstre de l’arquitectura, símbol i icona de Barcelona.

Com a mestre li veig un gran potencial didàctic per oferir-lo tant a estudiants d’història de l’art com a nanos més joves per aprendre allò que significa aquest emblemàtic edifici. Fa uns anys m’hagués ajudat molt com a alumna en el meu treball de recerca pel fet que el vaig dedicar a descobrir elements ocults a la ciutat de Barcelona i d’aquesta església només en vaig poder esmentar el Sudoku de 6x6 que hi ha al lateral de la façana. 

Una obra complexa i colpidora, un raig de llum sobre quelcom que pensem que coneixem i realment no en sabem pràcticament res. És la presentació del gegant desconegut.

Ens expliquen el simbolisme de les tres façanes que ens venen a mostrar el llibre de Déu, de Jesucrist i de l’home; les torres i la nau com a representació de la ciutat de Déu i l’anyell i els símils entre la nau, l’absis i el claustre com a Maria, l’Església i el regne de Déu.

Arquitectònicament parlant, se’ns fa un retrat de la ciutat de l’època i del trencament de models i estereotips que Gaudí va idear per les seves construccions, com a gran religiós, va voler mostrar la verticalitat del projecte com a senyal de l’apropament de la terra al cel prenent sempre com a model la natura i en aquest cas les palmeres interiors en son el gran referent.

L’alçada del arbres a mode de columnes i els seus nusos permeten que hi hagi grans finestrals i unes cobertes espectaculars que omplen de llum natural el cor del recinte dotant-lo de vida i esperança i allunyant-lo de la foscor de les grans esglésies i catedrals que n’eren contemporànies.

M’ha cridat l’atenció la transició després de la mort d’Antoni Gaudí, s’han seguit fideldignament els seus desitjos i el seu projecte tractat sempre des de l’admiració d’un gran geni que ho tenia tot estudiat. Esperem que els nostres ulls puguin veure algun dia com aquest projecte finalitza.

La Sagrada família és una font inexhaurible de simbolismes, de novetats arquitectòniques i detalls que fan que sigui un edifici pràcticament perfecte. De ben segur que jo no seré qui la criticarà ni li trobarà cap pega.

Pòrtic, amb aquesta aposta ha aconseguit omplir un buit significatiu que hi ha sobre l’arquitectura catalana. A vegades sembla que haguem de ser "guiris" o japonesos per poder valorar les joies de la nostra ciutat però, si a més de considerar-nos descobridors del nostre patrimoni ens expliquen tan bé el perquè de la construcció, el significat que li va donar Gaudí, la tècnica que va emprar i el simbolisme religiós podríem valorar el diamant en brut que respira al cor de Barcelona.

Molt recomanable per turistes de la seva pròpia ciutat, per seguidors de la cultura catalana i els seus il·lustres protagonistes com Antoni Gaudí, per futurs visitants de la ciutat i per ments inquietes que sempre volen saber més del món que els envolta.

Hannah y Emil



De la mà de Suma de Letras ens trobem amb la historia de Hannah y Emil, una novel·la que recrea amb extrema cruesa i amb molta humilitat la vida de dues persones molt diferents i alhora molt semblants en un període històric fosc marcat per la Primera i Segona Guerra Mundial. Una història irresistible d'amor i valentia en temps desesperats, on l’esperança és l’últim que es perd i la noblesa de caràcter i la sinceritat poden donar lloc a una llavor d’esperança i de primavera en una època freda d’hivern constant.

 

El nostre protagonista masculí és l’Emil, un veterà alemany de la Primera Guerra Mundial, que torna a casa i es troba un país trasbalsat. La inflació i la desocupació precipiten a Alemanya cap a la catàstrofe i la participació d'Emil a la resistència l'obliga a abandonar la seva llar i la seva família. En definitiva un alemany que considerava el nazisme com una malaltia pel poble i que pel camí perd la seva família.

 

La nostra protagonista femenina, i en molts aspectes la heroïna, és la Hanna, una jove i poliglota jueva russa que, ansiosa per conèixer món, decideix viatjar a Europa i recorre un continent abocat a la guerra total

 

Brussel·les serà el marc on els camins de l’Emil i la Hannan és creuaran fins al final dels seus dies. El lector viatjarà amb ells a Londres, França, Alemanya i Austràlia, on l’horror de la guerra els seguirà, els separarà i els retrobarà. La guerra és mantindrà de fons, recordant-los contínuament que són estranys a tot arreu, fins i tot al seu propi país.  

 

El que colpirà més als lectors és saber que es tracta d’una historia real, que l’Emil i la Hannah va existir de veritat i van ser els avis de l’autora Belinda Castles, cosa que és nota en les descripcions de tots dos, de la seva infantesa, joventut i maduresa, són uns personatges càlids, propers, escrits amb el cor a la ma i amb molta melangia.

 

La narrativa és lineal i amb un to pausat que deixa que el lector s’enfonsi fins al fons en la historia, manté aquest tempo durant tota la narració sense alteracions brusques ni desconcertants, dona la sensació que cada capítol ha estat escrit i repassat infinitat de vegades fins arribar al to just. Compagina un capítol de la Hannah amb un de l’Emil, marcant clarament en qui recau el protagonisme i en veu de qui parla l’escriptora.

 

Us deixarà amb la pell de gallina, no omet la realitat històrica, els problemes dels treballadors, les dones sufragistes, els camps de concentració, els bombardejos, la mancança d’aliments i la separació de famílies. Quan tanques el llibre per ultima vegada i mires la societat dones gràcies de tot allò que tens, poder anar a la cuina i tenir menjar, un gest tan senzill com obrir una aixeta i tenir aigua, cert que ara tenim molts problemes però no els canviaria per la vida que aquells homes i dones van patir durant la Guerra.

 

Una història per lectors que creuen en la superació enfront l’adversitat, que l’amor és el motor que fa girar el món, que quan deixes de lluitar has perdut la batalla i que somien amb un demà millor que l’ahir. Per començar a caminar s’ha de donar el primer pas, aquí trobareu el primer pas a donar.

 

Una historia que parla de sentiments escrita amb molt sentiment.