divendres, 28 de juny de 2013

La cuina de la meva mare



La cuina de la meva mare és un llibre de cuina però alhora és un retrat familiar, un llegat que passa de pares a fills a través del treball, l’esforç i la revisió de les tradicions per adaptar-les als nous temps.

En aquest receptari editat per Columna, en Joan Roca fa una recopilació de les receptes més meravelloses de la seva mare, la Montserrat, de la que han après tant ell com els seus germans Josep i Jordi entre els fogons d’El celler de Can Roca.

Reconegut amb tres estrelles a la guia Michelin i recentment reconegut com el Millor restaurant del món fa que en Joan vulgui tornar a les seves arrels, a la cuina de casa, a la família i al caliu. 

Personalment, m’encanta la fotografia que, com a portada, és tota una declaració de principis. Són una pinya i el que aconsegueixen és amb l’esforç i la tenacitat de tots junts perquè abans que un equip de cuina són una família on cadascú diu la seva per crear el diàleg perfecte.

Trobem receptes de tot; entrants, amanides, sopes, pastes i arrossos, ous, peixos, carns, mar i muntanya, cargols, postres… ben maridat amb unes suggereixes de rebost i amb uns consells bàsics de cocció i un homenatge a la base de la cuina catalana més tradicional.

Estructurat de manera ordenada trobem els ingredients, el procés de preparació pas a pas i el comentari final del cuiner i autor.

Sens dubte el menjar és un plaer i la gula un pecat capital però reconec que pels seus arrossos i els seus postres val la pena temptar-se. 

Molts de nosaltres, veurem reflexat en algun dels plats a la nostre mare, a aquelles olles i aquelles flaires que només es poden percebre en una cuina familiar en un dia de festa.

Receptes més que fàcils, assequibles per als amants dels fogons, que farà que la cuina de casa es vegi enriquida amb el toc de la família Roca. La cuina no deixa de ser transformació constant, un plat casolà mai té el mateix gust depenent de la mà que el fa, encara que tot el procés sigui idèntic.

Un receptari molt recomanable, una molt bona indirecta per a cuiners adormits que no deixen que el seu xef interior tregui el nas per la cuina, per aquells que pensen que els fogons són un camp de mines i subsisteixen a base de precuinats, pasta, ous i truites.

Ara que estem en època de crisi i sembla que el clima social està canviant, tornem a menjar amb els ulls, a crear una il·lusió per reunir-nos al voltant d’un a taula i compartim l’àpat.

Els nois de Can Roca i la seva matriarca estaran contents d’aquesta retornada als valors a través de les seves receptes, a més, s’ho mereixen doncs han estat anys i anys procurant que la seva idea de cuina triomfés. 

Particularment m’atreu molt més el que ells em presenten que d’altres personatges del món de la gastronomia que al modernitzar-la tant fa que paladars poc experts no entenguem el concepte i no ho puguem gaudir.

Com tot el que ells fan, destil·la professionalitat, treball, perseverança i una gran dedicació als altres. De moment, procuraré anar fent receptes però sempre somiaré amb el dia que vagi a dinar al seu restaurant.