dimarts, 9 de juliol de 2013

El moment de la meva vida

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Em trobo sobre la taula una pila de llibres però un té una portada atractiva, femenina, alegre i vital, es tracta de El moment de la meva vida la darrera novel·la de Cecelia Ahern i no puc resistir d’obrir-lo i perdre’m entre les seves pàgines.

Un retrat en el que qualsevol (jo la primera) es pot emmirallar, una noia vital i entregada a la vida dels demés, dels amics, de la feina i dels problemes quotidians però no s’escolta a ella mateixa i tampoc té temps de decidir que vol fer realment i quin projecte de dona vol arribar a ser. 

La Lucy, la nostre amiga protagonista, rep una carta on la seva vida la cita. Ella rep la carta amb incredulitat però alhora sap el que ha de fer doncs no és la primera carta que rep sota el dibuix de la triple espiral de la vida.

Un viatge introspectiu revelador per ella i per tot lector que es terci, emocions a flor de pell que traspassen les pàgines i un missatge que fa que vulguis sortir a la vida i descobrir tot allò que t’estàs perdent.

La Lucy revaloritza a la seva mare descobrint que la seva pròpia felicitat que va adquirint es contagia en aquells que l’envolten i l’estimen.

Apareixerà en Philip que farà que cregui en l’amor i juntament amb les seves amigues la nostre noieta va creixent emocionalment i agafant el timó de la seva pròpia vida.

La novel·la de la Cecelia sempre fuig dels estereotips de la novel·la romanticona i rosa, els hi dona un nou sentit i fa que et vulguis assemblar a les protagonistes doncs alhora que són dolces i tendres poden treure tot el seu caràcter per tirar endavant i sempre superar-se.

M’atrauen molt les seves histories: “Gràcies pels records”, “El regal”, “El demà comença avui” i en especial “Postada: T’estimo” tots ells publicats a  labutxaca.

Sóc poc de plorar però reconec que amb “Postada: T’estimo” me’n vaig fer un fart, amb la jaqueta que va i torna a la protagonista i amb el missatge al contestador del noi. Detalls potser insignificants però que et fan creure en la màgia de la vida i amb llàgrimes renovadores esperes la seva propera narració però, sense desprestigiar els títols d’entremig, aquesta ha estat la que m’ha fet revifar l’admiració per tan novell autora.

Segueix l’estil narratiu tot i que la historia es completament nova, amb tocs d’història purament d’amor entre un home i una dona i una mescla d’esperança, confiança en un mateix i superació davant les adversitats.

Feia molt de temps que no gaudia tant d’una lectura i estic segura que aquest llibre acabarà ben gastadet i despuntat doncs una segona lectura esta assegurada.

No us deixeu influenciar pels que diuen que allò rosa és buit o lleuger, ens trobem davant d’un tresor que necessita ser descobert.

Us aconsello que vosaltres també sortiu a la vida i no hagi de ser ella qui us vingui a dir: Ep nena! M’estàs desperdiciant i només en tens una!