dimecres, 10 de juliol de 2013

Espriu, transparent. Biografia



Tal dia com avui, l’any 1913 aconteixia el naixement d’en Salvador Espriu, tan il·lustre escriptor al qual se li dedica l’any en nom de la cultura catalana.

Si per molts de vosaltres encara és un tresor a descobrir, no us podeu perdre la lectura d’Espriu, transparent. Biografia, un treball de documentació de més de tres anys a càrrec de la ploma magistral i dinàmica d’Agustí Pons.

Editat en format de tapa dura, li atorga solemnitat i importància al recorregut per la vida d’Espriu, alhora que l’emmarca en el context social i polític de l’època per tal d’unificar sentits i facilitar la comprensió holística i polifacètica de l’escriptor.

L’Editorial Proa ens ofereix un dels millors testimonis escrits sobre el protagonista del dia.
Amb un recorregut que arrenca des de la tendra infància on Espriu descobreix a la Bíblia un potencial ideològic i literari que el marcarà per sempre, fins als sentiments que li van despertar els premis obtinguts al llarg de la seva producció literària i les dues candidatures al premi Nobel que va viure.

La producció literària d'Espriu és molt extensa, però cal destacar els llibres de poemes “El cementiri de Sirena, “El caminant i el mur i “La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya.

“Fedra” també rep un reconeixement especial doncs ell mateix la valorava molt i va marcar un abans i després en les lletres catalanes en general, formant part de la generació del 1936 on el noucentisme començava a treure el cap.

L’atractiu de Sinera, el seu estimat Arenys si el llegim del revés, i el món particular que crea al seu voltant també queda palès en el volum.

Un atractiu més que té aquesta contextualització del nostre homenatjat és l’índex d’interconnexions amb personatges tan importants com destacats del món de la cultura, la política i les lletres.

Podem llegir-lo linealment o buscar anècdotes segons amb qui les va viure o depenent del moment històric en que s’enquadren.

M’ha agradat especialment amb l’amor i respecte que l’autor parla de la seva vida familiar, com era ell amb els seus germans, amb la seva mare, els seus somnis de nen, els trasllats i els seus estiuejos.

Trobo una feina molt respectable i digna d’admiració la portada a terme per l’Agustí Pons, ha fet tanta recerca i està tan ben documentat que aquest relat podria haver sortit amb un tó enciclopèdic però li ha donat el toc d’un gran escriptor i fa que la lectura es torni novel·lística, històrica i, sobretot, interessant.

 “Sóc un home sense biografia” deia Espriu l’any 1984, doncs les coses han canviat, ara té una biografia tan ben elaborada que de ben segur se’n sentiria orgullós.

Fem ressò de la rica cultura catalana i valorem la producció d’Espriu, un company de viatge que ens omplirà de somnis, il·lusions i fantasies. Visca les lletres catalanes!