diumenge, 14 de juliol de 2013

La Riera



Per Àngela Sánchez Vicente 


Bona tarda rierencs i rierenques, estem a poques hores del final de la quarta temporada d’aquesta sèrie familiar tant trepidant i rica en trames que entrellacen emocions i sentiments al voltant de la família Guitart i el seu restaurant Can Riera.

Creieu que serà un capítol extrem? Ja esteu preparats?

Si heu respost que si us convidem a recordar el llibre La Riera, Orígens i secrets de la família Les receptes del restaurant de la mà de Cossetània Edicions.

Aquest llibre és imprescindible per a seguidors d’aquesta sèrie amenitzadora de migdies.
El primer apartat i més apreciat per mi, és Orígens i secrets de la família on se’ns explica l’evolució del restaurant i la família Guitart des de el 1916 quan la Mercè Massaguer, avia de la nostra Mercè, va conèixer el seu marit, en Quimet Riera.

Amb l’ajuda de l’arbre genealògic de la família ens passegem per Sant Climent a través de cinc generacions, descobrim com a través d’herències el restaurant va anar passant de mans i creixent fins esdevenir un dels més destacats de la comarca. 

Cal tenir en compte que el llibre és de l’any 2010 i es correspon a finals de la primera temporada doncs se’ns presenten els besnéts d’en Quimet d’una manera que ara no és. Per començar en Claudi (el meu ídol, ho havia de dir) feliç i acaramel·lat amb la jove i glamourosa Lídia Almeda; l’Ernest al costat de la Sònia i veient com l’Ariadna tot just entra a l’adolescència; el Lluís amb la Carol i el Sergi, el nostre nen, sense parella, sense fills i com al gran digne successor del llegat gastronòmic familiar.

Fa gracia veure com la Núria Furió ens transporta al passat, a allò que ha desembocat en el que és ara Can Riera. Qui sospitaria que al 2013 hauríem d’incloure assassinats, divorcis, un nou restaurant a Madrid i el grup Batea? 

Emmarcat amb un treball fotogràfic que il·lustra a la perfecció la trama i la importància de la taula i el menjar en aquesta família. Gairebé cada escena transcendental ha passat al voltant d’un bon àpat. Si, no menciono la piscina perquè no vull ferir sensibilitats.

El segon apartat és Les receptes del restaurant on se’ns presenten una selecció de primers, peix, carn i postres que ben bé podrien ser del restaurant familiar.

Cuina catalana tradicional explicada pas a pas que faran les delícies de la família. 

Us recomano que us apropeu a alguna llibreria i fiqueu el nas en aquest llibre, no us en penedireu doncs tots intuïm el que passava amb la Mercè i la seva germana i qui van ser els fundadors del restaurant però l’autora li dona el toc que nosaltres no li sabem donar, ho explica com si fos un “previously” de les sèries americanes, un relat que ens obre la finestra del passat sense perdre de vista la coherència amb la línia de la trama i l’evolució d’aquesta al llarg de les temporades.

Ja sabeu, teniu deures d’estiu, abans de veure la cinquena temporada tots a investigar d’on venen els nostres amics de la família Guitart. 

Ens veiem al Setembre amb la feina feta!

El chico de oro


Por Àngela Sánchez Vicente

 

Bajo el título de El chico de oro se esconde el viaje por las emociones, sensaciones y sentimientos hacia la sexualidad de Max Walker, el que aparenta ser un chico de oro: bronceado, rubio, atractivo, atlético, el deportista perfecto y un partido perfecto pero en realidad es la sombra de sí mismo.

Max Walker un personaje de dieciséis años que viaja a través de su adolescencia escondiendo un gran secreto, un secreto que le produce un gran dolor y un aislamiento de aquellos los que le rodean.

Hijo de un padre poderoso, es el primogénito de una familia acomodada y expuesta a los medios de comunicación. Él no entiende porque su hermano menor le envidia, porque todas las chicas se fijan en él…

El chico de oro es intersexual y en la novela Abigail Tarttelin nos narra el proceso de incertidumbre, aceptación y comprensión por su parte, tratamiento y operación final además de varios incidentes que se irán desencadenando.

Dividida en tres partes, es una novela que en lugar de capítulos se ordena en los nombres propios del círculo del protagonista y el mismo para ir cambiando el punto de vista y narrativo.
A nivel personal creo que el ritmo narrativo es rápido y fresco pero creo que la temática de la sexualidad quizás no es lo más atractivo. 

Mucho más interesante es la red social en la que se ve tejido el chico, como tiene que descubrir el solo lo que le pasa y el campo más introspectivo y sentimental. 

El sentimiento de los padres al tener que decidir qué hacer para ayudarle, la envidia basada en ilusiones irreales que despierta en su hermano, la empatía con la doctora y la relación con sus amigos y con ella.

Una perfecta moraleja de “no es oro todo lo que reluce” y que hay que estar muy próximo a una persona durante mucho tiempo para conocerle realmente a fondo, holísticamente, sin secretos y sin mascaras que acostumbramos a llevar. 

Un sorprendente trabajo de esta jovencísima autora que con su primera obra “Flick” ya cosechó éxitos pero con esta última está consiguiendo ser nombrada en los círculos literarios ingleses. Es editora de libros de la revista Phoenix y bloguera en el Huffington Post.

La Editorial Bruguera nos ofrece esta novela valiente sobre la exploración de la identidad social y sexual. Una novela actual escrita con mucho respeto y sin perder de vista la documentación previa de la autora sobre el tema central.