divendres, 19 de juliol de 2013

Algun dia ens ho explicarem tot



La portada de la primera novel·la de Daniela Krien ens convida a passejar pel camp, en un matí calorós aixoplugant-nos a l’ombra dels arbres més frondosos, seure en la tranquil·litat que s’hi respira i agafar un bon llibre per deixar volar la imaginació. 

Això és una de les coses que li agrada fer més a la nostra protagonista, la Maria, una jove de setze anys que està a punt de madurar, de deixar enrere la seva adolescència per transformar-se en una dona que intenta descobrir que és allò que desitja pel seu futur. La seva vida s’agita de la mateixa manera que la terra sota les seus peus, ella està vivint amb la família del seu xicot, en Johannes. Una família que l’acull al seu mas, a l’Alemanya de l’Est. 

Ens trobem a l’any 1990, el mur ha caigut i la reunificació d’Alemanya està començant a sacsejar la vida de la gent. Famílies que es retroben, records d’aquells que s’han perdut, i qüestions molt més quotidianes com les relacions familiars i la vida en un poble on tothom es coneix i és molt difícil guardar un secret. Però la Maria te un gran secret, un amor prohibit, il·lícit amb un home molt més gran que ella i que l’empeny a desitjar una vida molt diferent a la que li ofereix en Johannes.

Algun dia ens ho explicarem tot, no és només un títol bonic, una al·legoria a totes aquelles paraules que hauríem hagut de dir però que no hem pronunciat mai, un pensament profund i un anhel del passat en busca d’un hipotètic futur. 

La història de la Maria ens aporta visions i guspires sobre la novel·la que la te encisada, “Els germans Karamàzov”, les paraules d’un dels seus personatges inspiren el títol quan diu que algun dia ressuscitarem tots nosaltres, ens tornarem a veure i ens ho explicarem tot.

Una novel·la costumista sobre la vida al camp, on queden palesos els contrastos generacionals i com les persones han de encaixar en una nova vida de la mateixa manera que l’Alemanya de l’Est haurà d’encaixar a la nova Alemanya reunificada.

Una historia d’amor i desamor, d’il·lusions trencades, de girs del destí, de nous amics i vells enemics, de política i de societat, però sobretot una historia sobre la vida. 

M’ha sorprès molt la narrativa de l’autora, fa servir contrastos molt marcats per destacar cada un dels personatges i els seus caràcters, juga fins i tot amb diferents aspectes de la personalitat de la Maria segons si es troba amb la seva mare, a can Johannes o en els braços d’en Henner, a més el ritme pausat i tranquil de la narració no prepara en absolut al lector pel final que l’espera. Jo no el vaig veure venir i em va sobtar, m’esperava un final més bucòlic i no tan dur.

El lector es pot quedar amb la impressió de que han jugat amb ell, que el final no encaixa del tot o que l’autora s’ha guardat alguna cosa que no ens vol explicar, però aquest regust al paladar agre-dolç  es va aposentant i descobrirà que la vida és així, no la pots planificar i fer-la anar per allà on volem, és tot el contrari, hem d’aprofitar el moment i adaptar-nos nosaltres a allò que ens ofereix si volem sobreviure, i la Maria en les seves circumstàncies és una supervivent.

L’Editorial Empúries aposta per una obra molt intimista i metafòrica, una joia en brut que el lector anirà polint pàgina rere pàgina, fins acabar amb un diamant de sang a les mans.