dimarts, 6 d’agost de 2013

La màquina espacial



Si us declareu seguidors, com jo, de la bona ciència ficció, la original i la reminiscència de H. G. Wells no us heu de deixar escapar La màquina espacial, una obra de l’any 1976 però que, com un bon vi, millora amb el pas del temps.

En Christopher Priest, autor d’aquesta obra mestra entrecreua dues grans obres clàssiques de Wells com són La Guerra dels Mons i La màquina del temps per generar la seva nova historia. 

A més de crear una nova aventura, l’autor va explicant i emplenant buits de les novel·les que el van influencia i que quedaven a l’aire, potser no és com Wells pensava però aclareix molts aspectes i teories.

Per aquesta obra i tota la seva influencia a la seva producció, l’any 2006 va ser nomenat sots president de la Societat Internacional H. G. Wells.

Gràcies a la fabulosa i extensa selecció de novel·les de RBA Fantàstica podem gaudir d’aquest relat on l’Edward, un comerciant sense sort a la vida coneix a l’Amelia, la parenta d’un gran inventor en el sentit més caricaturesc d’aquests personatge.

Ambdós prenen la decisió de provar el darrer invent del vell i resulta ser una maquina per viatjar però no saben a on.

Després de mil peripècies i destrosses arriben al seu destí, ells estan convençuts que estan a la campinya en un temps futur però en realitat son a Mart. 

Com descobriran a on són? Com tornaran? Que hauran après amb el viatge?

Una novel·la molt agradable de llegir pel fet de ser una ciència ficció molt incipient, defugint dels nous clixés de naus, extraterrestres, essers insòlits i mons alternatius.

Impregnada d’una gran sensibilitat, els dos protagonistes veuran com les seves vides cada cop s’apropen més i més, com si una força magnètica impedís que es separessin. 

De ben segur que ells no oblidaran aquest viatge ni les emocions que els ha generat viure’l.
Christopher Priest va rebre el premi Ditmar per aquesta novel·la l’any 1977.

Si encara no esteu convençuts, a mi m’acaba de convèncer saber que l’autor, va escriure guions per les temporades 18 i 19 de la sèrie britànica Doctor Who tot i que els seus girs no van agradar massa a la productora, un cop van arribar als fans van haver de reconèixer que no hagués estat gens malament donar-li carta blanca.

Us garantitzo que si caieu a la xarxa d’aquest gran autor no serà la única novel·la que llegiu d’ell, us recomano Un món invertit i El prestigi, a nivell personal són les més semblants a aquesta i conserven les reminiscències de les novel·les “oldies” i clàssiques a venerar.

Ara que són vacances, si existís la teoria de cordes i poguéssiu moure-us pel temps i l’espai, on aniríeu a estiuejar? Recordeu que les possibilitats son infinites!