diumenge, 8 de setembre de 2013

La cuina de les Terres de l'Ebre



Per Maria Valle Viña


Diuen que la cuina d’un territori és també la seva història, que ens parla de la seva gent i de les seves formes de vida, fins i tot ens parla de la seva manera de celebrar i de viure la festa. La cuina tradicional és, com tot patrimoni popular, una herència viva. Cada generació l’adapta als productes, als estris, als electrodomèstics i al temps de què disposa. 

El llibre “La cuina de les Terres de l’Ebre” es un receptari que a més vol ser el reflex del fet que la cuina tradicional de les Terres de l’Ebre forma part de la identitat del territori. 

El llibre l’edita Cossetània Edicions i ens el presenta M. Carme Queralt Tomàs que va néixer a Tortosa i és llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona en l’especialitat d’Antropologia Cultural. El seu àmbit d’estudi i de treball ha estat sempre el món popular i tradicional, comprès entre els segles XVIII i XX, i s’ha centrat de manera principal en la gent i els costums de les Terres de l’Ebre. Ha publicat nombrosos articles i el 1999 va rebre el Premi Ciutat de Tortosa pel treball de recerca “Menjar de les culleres. Dels artesans als industrials: l’Ofici dels cullerers a les Terres de l’Ebre”.

Sóc afortunada de poder parlar sobre aquest llibre de primera ma i poder dir que he gaudit sempre de la majoria de les receptes que ens presenta el llibre. Concretament ho he gaudit a Prat de Comte, poble de la Terra Alta, una de les comarques que ens presenta el llibre junt amb el Baix Ebre i el Montsià. 

El llibre ens parla en una petita introducció d’una cuina pròpia. La cuina de les Terres de l’Ebre presenta unes característiques singulars en el conjunt de Catalunya, fruit de la història i de les nombroses tradicions culturals que hem viscut i que seguim vivint la gent de les Terres de l’Ebre. És una cuina amb clares influències de tota la Mediterrània i de zones confrontants com l’Aragó i el País Valencià. També aquesta cuina té influències del món islàmic .

Totes aquestes influències, com ens parla M. Carme Queralt, no només se’ns mostren en l’ús d’uns ingredients i d’unes fórmules, sinó també en les paraules que usem a les Terres de l’Ebre per designar aliments, els estris i els atuells de cuina, les tècniques culinàries, les formes de conservar...  Sabríeu dir què és l’abadejo, les anous, la baldana, la maçana, el panís, el primentó, una cassola de terra, un poal... totes aquestes paraules i més, us les definiran al final del receptari on podreu trobar també poemes i vocabulari gastronòmic de la zona.

El receptari està organitzat de forma que trobem receptes de la cuina de cada dia (entrants i aperitius, primers plats, segons plats i postres dolços). També trobem receptes de cuina de les festes (Nadal, Sant Antoni, La Candelera i Sant Blai, dijous Llarder i Carnaval, Quaresma i Setmana Santa, Pasqua i Festes Majors). I finalment trobem un apartat anomenat rebost (conserves casolanes per dessecació, per fermentació i per esterilització). 

Si voleu fer un tast de la cuina de les Terres de l’Ebre no hi ha res millor que apropar-se a qualsevol de les seves comarques i gaudir del menjar i del seu entorn. Si no us es possible o si sou de Barcelona o rodalies us recomano un restaurant al centre de Terrassa on podreu menjar com es menja a les Terres de l’Ebre, el restaurant “Gresol”, on cuiden també la tradició i on gaudireu d’un bon àpat amb productes de la terra. 

Només em queda fer-vos la boca aigua i donar-vos una de les receptes que trobareu a “La cuina de les Terres de l’Ebre”. Gaudiu!!

CLOTXA:
Ingredients per a una persona:
-          Pa de pagès petit.                              - Oli.
-          2 tomates madures.                          - Alls o ceba (opcional).
-          2 sardines de casco.                         - Primentó (opcional).
-          Olives rostides.                                  - Olives negres mortes (opcional).
Preparació:
Rostim les tomates i les sardines senceres. Un cop ben rostides, pelem les tomates i les aixafem o trossegem amb una forquilla. Després desemmotllem la sardina i l’afegim a la tomata. Ho barregem bé, junt amb les olives. Agafem el pa i el tallem per la meitat. Buidem la molla de la part de baix, de manera que quedi un bon forat. Farcim el forat amb la barreja i hi tirem un raig d’oli per damunt. Finament, tapem la clotxa en la part superior del pa.