dilluns, 9 de setembre de 2013

Les dones casades no parlen d'amor



Un títol que em va sorprendre, Les dones casades no parlen d’amor, molts pensareu que és una novel·la dirigida només a aquelles dones casades, però com a single us recomano que la llegiu, tant si sou dona o home, i descobrireu alguns secrets que s’amaguen rere uns quants anys de matrimoni, un parell de fill i els problemes conseqüents com les escoles, els  amics dels fills, el món que es va tancant dins les parets de les cases i potser la monotonia que allunya la parella.

La nostra protagonista és l’Alice Buckle, el seu marit William, el seu fill Peter i la seva adolescent particular, la Zoe.

L’Alice es sent abandonada pel seu marit, és el segon plat que va després de la feina i la monotonia en la seva relació l’està enfonsant en una espiral on el fons és el desenamorament. L’Alice és molt activa amb les seves amigues, a la feina, en el Facebook i el xat. Un dia rep la invitació per participar en una enquesta anònima sobre el matrimoni, i en el seu avorriment s’hi apunta, en aquell moment, encara que no li sembli la seva vida començarà a canviar, passarà de ser l’Alice a ser Dona 22 i començarà una relació d’amistat amb el seu enquestador, l’Investigador 101.

En aquest moment comença un acte d’introspecció a mesura que va rebent les preguntes i en l’absoluta llibertat que dóna l’anonimat el lector descobrirà realment qui s’amaga rere l’Alice, encara que el lector no tingui les preguntes gaudirà descobrint-les des de les respostes, també podreu fer trampes i mirar les preguntes a l’apèndix de la novel·la, però jo us recomano que no ho feu.

Gràcies a aquesta correspondència que s’estableix entre Dona 22 i l’Investigador 101 també descobrirem aspectes personals d’aquest últim, de la sintonia que s’estableix entre ells i de la possibilitat que les coses se’ls escapin de les mans.

Tot aquest fil argumental anirà combinant-se amb la vida diària de l’Alice i la seva família, la vida real on les coses no pinten tan bé, la feina i la frustració de no sentir-se prou valorada i la manca de comunicació aniran confluint en les respostes dels qüestionaris de l’Alice.

La sorpresa que ens regala Melanie Gideon al final, trastoca tots els ciments que sembla que hagi volgut anar construint poc a poc, els personatges donen un gir de 180º i el somriure un anirà d’orella a orella. Personalment crec que és una genialitat, no m’estranya gens que aquesta novel·la que ens ofereix labutxaca hagi estat traduïda a vint-i-sis llengües i en breu serà adaptada al cinema.

Una novel·la real, amb molt d’amor, amb molta generositat, una història on les dones casades no parlen d’amor però on l’amor les acompanya, on els personatges masculins reben una de freda i una de calenta, i sobretot on l’esperança és la darrera cosa que es perd.

Un consell, escolteu les vostres parelles, tant els uns com els altres, en la comunicació rau part de l’amor.