diumenge, 29 de setembre de 2013

Pere Calders




Avui és un dia molt important per a La Petita Llibreria doncs un parent nostre naixia tal dia com avui. En Pere Calders i Rossinyol, va ser un gran escriptor i contista a més de ser un amant i apassionat de les lletres catalanes. També va escriure diversos articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de la Catalunya de l’època.

Irònic i fantasiós dins el realisme màgic, omplia de somnis i mons fantàstics als seus estimats lectors, per ell el vincle entre l’escriptor i el lector era una pedra fonamental de la seva manera d’entendre la literatura. El podem reconèixer amb reculls de contes com Cròniques de la veritat oculta o Antaviana. El poder d’aquesta darrera va detonar un allau de reedicions de llibres i escrits anteriors i la traducció de la seva obra a quinze llengües diferents.

Podem rescatar paraules dites amb la seva veu a una entrevista, carregades de joventut, somnis i passió pel que feia:
“—Per què vàreu començar a escriure?
—Perquè tenia el cap ple d'històries. En principi, les escrivia per explicar-me-les a mi mateix, tot posant-les en net. De moment, no comptava amb l'opinió dels altres. Jo tot sol era empresari i públic. Però mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l'encertava, em vaig sentir molt afalagat. En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. I que em diverteixo molt quan ho faig.”

Desprès d’emigrar forçadament a Mèxic i el seu retorn a Catalunya, la seva producció no es va aturar i podem trobar gran part de la seva producció a la col·lecció Antologia catalana d’Edicions 62 i a labutxaca.

Ell mateix, a Viure a Barcelona deia:

“Em consta que, en general, les persones ens enamorem del lloc on hem nascut. Amb un d'aquells amors tan forts que t'inclinen a passar per alt -o a fer la vista grossa- fins i tot (sic) pel que fa als inconvenients i als defectes. Jo vaig néixer a Barcelona, i me l'estimo. [...] I l'he enyorada molt, en el curs d'un llarg exili. [...] Passejar i badar és un dels dons a l'abast dels barcelonins. Es poden triar rutes ciutadanes absolutament distintes, d'acord amb els estats d'esperit de cadascú o de cada dia. Barcelona ofereix un ventall d'opcions d'una varietat inesgotable”
  
Al llarg de la seva vida va rebre moltíssims premis, dels quals destaquen: Premi Víctor Català per Cròniques de la veritat oculta l’any 1948, Premi Sant Jordi de novel·la per L’ombra de l’Atzavara al 1963, Premi Serra d’Or per Tots els contes al 1969 i per Invasió subtil i d’altres contes al 1979, Creu de Sant Jordi a tota la seva trajectòria l’any 1982, Premi d’Honor de les Lletres catalanes al 1986 i la Medalla d’Or al mèrit artístic de la Ciutat de Barcelona.

A més de tots aquests reconeixements, va ser investit doctor honoris causa per la UAB l’any 1992.

Coneixent en profunditat al seu fill Joan Calders, puc assegurar que és una de les millors persones que un es podia trobar a la vida i, al parlar amb ell, li sortia un deix màgic que recordava a les paraules del seu pare. La seva semblança física posava els pels de gallina i amb la seva vitalitat i positivisme sempre trobava la paraula justa que necessitaves.
  
Esperem que pare i fill des d’on siguin puguin explicar molts contes i explorar nous mons