diumenge, 6 d’octubre de 2013

Katàlepsis



Sorpresa, sorpresa… una molt grata sorpresa m’he emportat de la mà de Maria Carme Roca, he descobert una novel·la juvenil amb un transfons rere seu que va més enllà de les bretolades del adolescents i que hauria de ser lectura recomanada a les aules de la ESO. 

Una visió sobre el món dels joves, un món amb dues cares, la diürna on l’institut és la creu dels marginats i l’escenari dels populars, on els mestres lluiten per treure el millor de cada alumne i els alumnes intenten treure de polleguera a més d’un mestre, i la nocturna on el món de les drogues s’infiltra en la vida d’alguns, que no pas de tots, i a Katàlepsis queda patent que afortunadament la majoria de la joventut és sana i coneixen els perills que s’amaguen rere les temptacions que els acabaren buidant les butxaques i matant les neurones.

La història gira en torn de quatre personatges claus, l’Eric, un jove catalèptic, que fluctua entre el món dels vius i dels morts, un jove força inconscient que no mesura el perill i que té un problema amb les drogues. En Gerard, el millor amic de l’Eric i company de gamberrades, però que comença ha estar ben tip de les idees boges de l’Eric, la Lara, l’antiga xicota de l’Eric, una noia popular que amaga un gran cor i en Bavi, el personatge que m’ha robat el cor, el Bavi és el besavi de l’Eric, en té molta cura, se l’estima sense condicions i faria qualsevol cosa per ell.

Aquest tàndem entre la joventut i la vellesa atorguen a la novel·la un equilibri de vida i esperança. Els joves moltes vegades no donen prou valor a la seva vida, creuen que els en queda molta i si en malgasten una mica no passa res, fins que descobreixen que si que passa, avui i som i demà potser no.

Una historia que és una lliçó de vida, molt ben construïda i dirigida amb força a un públic jove i adolescent, un públic difícil de acontentar, un públic tecnològic i instantani, si la historia els agrada des del principi seran fidels, si no el llibre romandrà vagant per les calaixeres fins que desapareixerà.

Estructurada en tres parts, la primera es centrarà en l’Eric i la trobareu introduïda per un paràgraf de “El Conde de Montecristo” d’Alexandre Dumas, la segona on descobrireu més en Gerard, introduïda per un paràgraf de “Somien els androides en ovelles elèctriques” de Philip K. Dick, i a la tercera descobrireu a la veritable Lara, introduïda per un paràgraf de “El casalot” de Charles Dickens. Totes aquestes introduccions estan molt ben trobades i poden motivar als joves lectors a descobrir tres obres brillants de la literatura.

No podem oblidar el preludi i els interludis, que es diferencien amb un altre lletra i són en definitiva els sentiments i les sensacions que ronden pel cervell de l’Eric atrapat en un  cos catalèptic.

No costa gens de comprendre el motiu pel qual aquesta obra va obtenir el premi Joaquim Ruyra l’any 2012.

La Galera50 fa una aposta brillant amb una novel·la dura, poc ensucrada, ben documentada i rica en vocabulari juvenil. On rere una situació molt poc freqüent s’amaguen moltes realitats massa freqüents de la nostra societat actual.