dissabte, 26 d’octubre de 2013

Crims 3.0



Si sou fans de la novel·la negra i sou d’aquells que comenceu a barrinar des del primer capítol sobre qui serà l’autor del crim, què l’haurà dut a fer-ho, quin és el mòbil, les coartades i esbrinar la situació al cent per cent, el vostre llibre és Crims 3.0.

El subtítol ho diu tot: Demostra el teu enginy per resoldre 25 casos policials, aquest llibre és un recull de 25 casos reals, inventats o amb barreja de realitat i ficció on se’ns marca l’inici de la situació, el crim en si, el teló de fons, l’escenari, els possibles esdeveniments i els sospitosos d’una manera semblant a com podrien arribar els cassos de sang a una comissaria de policia. 

Arran de les dades que ens dóna l’autor podem barrinar amb llapis i paper, muntar i desmuntar hipòtesis i sense cap mena de dubte passar una bona estona ben distreta ja sigui en soledat o “jugant” amb amics o parents a la sobretaula per contrastar opinions.

L’autor, un apassionat del gènere i que vol oferir-nos l’oportunitat de ser el detectiu protagonista en aquests relats ens proporciona un solucionari al final del llibre. Si el llegim, veiem que tenim l’esquelet d’una bona novel·la negra però el més interessant per a ell és que fem servir les nostres cèl·lules grises com diria Hèrcules Poirot o que ens endinsem en una situació al més pur estil Jessica Fletcher. 

Moisés Peñalver, a més, ens ofereix l’oportunitat de fer-li preguntes via facebook o twitter per tal que puguem resoldre-les de manera autònoma. 

Realment no són fàcils i, de fet estic ressenyant-lo havent-ne resolt un parell però amb moltes ganes d’encoratjar-vos a llegir i pensar amb aquest llibre original, modern i al qual et veus tremendament embolicat només llegint un cas.

Gràcies a Cossetània Edicions podem tenir entre mans un dels llibres que més adeptes pot agrupar entorn al si de la novel·la negra, policial i de misteri.

Com a seguidora de novel·les de l’Agatha Crisitie i de les cada cop més nombroses series negres i policials ja siguin les noves CSI, NCIS, Criminal minds, The mentalist, Castle o les més retro com l’Ironside, Pare Dawling, Remington Steel o l’adorat Espantaocells i la Sra. King, m’he sentit la protagonista i he omplert la paperera de croquis, de gargots i suposicions alhora que el meu cap no podia descansar fins a trobar el culpable dels casos.

Un llibre molt recomanable a les ments inquietes que no volen que se’ls hi doni tot fet i servit en safata de plata. Us reconec que hi ha un sentiment de satisfacció molt gran i sorprenent al tancar un cas de manera encertada.

Animeu-vos i equipeu-vos amb allò necessari per fer de detectius, com si fos un joc descobrireu una nova manera de llegir, una manera de desenvolupar el pensament i conscienciar-nos sobre les nostres capacitats resolutives i la inexistència del crim perfecte.

Des d’aquí, un aplaudiment per l’autor, un agosarat al que li desitjo tota la sort del món amb aquest llibre. Qualsevol cosa que ens faci sentir vius, distrets i ben desperts és d’elogiar.