dilluns, 11 de novembre de 2013

Entrevista a Ignasi Pujades




Benvolgut Ignasi Pujades, ens agradaria poder apropar als lectors de La Petita Llibreria la persona i l’autor que s’amaguen rere  Amb vidres a la sang”, títol que ha publicat l’Editorial Proa.

Volem presentar-te als nostres amics lectors com l’escriptor que rere una profunda investigació ret homenatge a Miquel Martí i Pol, a la seva obra, la seva persona i el seu patiment. Una obra documentada amb suma precisió i respectuosa a més no poder que dóna veu de nou a tan il·lustre autor.

Però, la veritat és que sabem molt poc de l’Ignasi Pujades, un escriptor que és el biògraf oficial del seu homenatjat a través de tres obres mestres: “L’arrel i l’escorça”, “El llarg viatge” i aquesta darrera que hem ressenyat, i alhora autor d’altres llibres com “Joan Alsina: Xile al cor” inspirat en la seva estada a aquest país durant força anys, i a més és el president  de la Fundació Enllaç.

El millor serà  descobrir una mica sobre la teva persona, de primera mà i poc a poc endinsar-nos en el teu darrer llibre.

De petit, l’Ignasi Pujades era un nano de pilota i de cotxes o més aviat de contes i amb una curiositat extrema sobre allò que l’envoltava?
Em deien que era un nen molt entremaliat, que no parava mai.

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant?
Llegint les poesies de Joan Maragall, uns dies que estava malalt al llit.

Gairebé tots els escriptors en tenen d’altres com a referents, autors que els han marcat en algun moment de la seva vida, suposem que en Miquel Martí i Pol és un dels teus però en tens més? Alguna obra en especial?
M’inspira molt Màrius Torres. El trobo un poeta deliciós. En general m’agrada tota la seva obra.

Recordes quin va ser el teu primer contacte amb l’obra de Miquel Martí i Pol?
Perfectament: llegint el llibret “Vint-i-set poemes en tres temps”. Va ser aleshores quan em vaig preguntar: qui hi ha darrera aquests poemes? I així va començar tot. 

El jovent està descobrint la figura literària de Miquel Marti i Pol a través de lectures obligatòries. Creus que en el fons els ajuda o els crea un rebuig inicial vers els autors clàssics?
No t’ho ser dir perquè mai he fet de mestre. Jo suposo que depèn molt de la persona que presenta els autors i de la manera que té de presentar-los. A mi, en principi, el mot “obligatori” em produeix una certa basarda. 

El títol de la biografia és dolorós alhora que molt explícit i sintetitza a la perfecció el contingut de l’obra, ens podries explicar el motiu d’aquesta tria del vers de l’autor?
Ho dec a Ramon Balasch, l’editor de Llibres del Mall, el primer de publicar l’obra completa de Martí i Pol. Els títols que jo uso en els tres volums corresponen als que ell va utilitzar. 

La teva biografia recull aportacions i anècdotes de familiars de l’homenatjat. Com va ser aquest contacte amb ells? Els va sorprendre la teva iniciativa?
És que el meu contacte no va ser amb el seus familiars, sinó amb ell mateix. Anava a Roda i sovint m’hi passava caps de setmana en un pis que em deixava una veïna. Li gravava dues o tres hores de conversa, amb aquell filet de veu que tenia...


Com va ser el procés de documentació més enllà de l’autor en la seva vessant més personal, de família, intima i allunyada de la seva ploma?
No en tinc una visió “íntima”. Simplement tinc la que ell em va oferir. Em va dir els noms dels amics a qui havia escrit cartes i jo em vaig dedicar a trucar-los perquè me n’enviessin fotocòpies. Tothom ho va fer i ara dec tenir arxivades cronològicament a prop de mil cartes de Martí i Pol. Em va sorprendre molt que tothom estigués tan content en saber que es faria una biografia sobre ell.  

Ha quedat algun aspecte que t’hagués agradat aprofundir més fora del recull dels darrers anys de Martí i Pol?
No. N’èstic molt satisfet. No sabria què més dir-ne.

Som de la opinió que els autors clàssics no s’han d’oblidar ni quedar amagats rere els nous bestsellers sinó que són amics a descobrir encara que restin llunyans en el temps i tu, en aquest cas, has fet el rol d’organitzador de la cita a cegues entre Miquel Martí i Pol i els teus lectors. Com et sents després d’haver-ho fet possible?
Molt content i amb molta pau.

Si haguessis de fer com El Quixot i salvar de la crema només tres poemes del protagonista quins serien?
Segurament no serien tres, sinó trenta o tres-cents. Per tant tot els estimo per igual, ja que tots són expressió d’una biografia contínua. En la vida els períodes interactuen i generen els següents.

Al llarg de la narració veiem com el caràcter del teu inspirador va davallant i canviant però la seva essència es manté intacta. Per un llibre tan profund quina creus que seria la banda sonora ideal?
Per què no aquella part tan dolça i melodiosa del tercer moviment de la novena simfonia de Beethoven? Penso que hi lliga, si més no, en la pau i bellesa que transmet. I el Cant de la Joia final és el millor “epitafi” per al cos, ànima i obra del poeta que ha influït més –penso jo- en la recuperació de la consciència nacional de Catalunya, des que va començar a ser àmpliament conegut allà cap els anys setanta. 

Creus que aquest llibre és una ajuda important per malalts que poden estar sentint el mateix que ell va patir?
Sense cap mena de dubte. I no solament a ells, sinó també per a tots nosaltres, perquè tots portem a dins alguna mena d’”esclerosi”. 

Des del teu lloc com a president de la Fundació Enllaç com valores que la societat, sigui en Miquel Martí i Pol o una persona anònima dediqui el seu temps a ajudar des del seu camp d’acció a conscienciar i ajudar a la part de la societat més feble o desprotegida?
El fet de ser president de la Fundació Enllaç i alhora autor d’Amb vidres a la sang em dóna una gran unitat i coherència, ja que totes dues realitats es troben en la vivència de la vulnerabilitat i dependència dels éssers humans. Tant la Fundació Enllaç com Miquel Martí i Pol ajuden a superar-les. 

Per finalitzar voldria que pensessis en aquella pregunta que mai ningú t’ha fet i creus que és important. Et toca treballar de periodista. Quina és? Ens la respons?
P- Com et sents escrivint una biografia tan llarga, que per ara té tres volums d’unes quatre-centes pàgines cada un ?
R- Com aquell que encara ha de fer el cim i se sent tant fadigat com entusiasmat.

T’agraïm molt que dediquis part del teu temps a respondre aquesta entrevista, t’asseguro que ha estat tot un plaer llegir el teu homenatge a un gran home rere l’escriptor i esperem que properament el teu nom signi més llibres doncs la teva prosa ens ha enamorat.

Fins molt aviat amic
Àngela Sánchez Vicente

Amb vidres a la sang



Avui fa deu anys que ens va deixar tan insigne amant de les lletres catalanes com era Miquel Martí i Pol, un home que escrivia sobre les injustícies socials, els seus patiments i la seva malaltia que el va acompanyar al llarg de tres dècades. Un home que mai es va deixar vèncer per l’esclerosi múltiple que patia i enviava missatges d’optimisme plens de coratge i empatia vers els altres malalts.

Ignasi Pujades ens ofereix una obra homenatge que ens ajuda a aprofundir sobre l’obra, la vida i la malaltia d’aquest icona de la literatura catalana del segle XX, fruit d’una gran documentació i amb la veracitat i el respecte com a banderes.

Escriptor, home i ànima que s’entrellacen entre si i es narren de manera cronològica per poder valorar la evolució d’en Miquel Martí i Pol en el que podríem dir el període de dol o acceptació cap al seu nou estat de salut. 

Ell primer nega la major i és reaci a viure sempre d’aquella manera però poc a poc s’alça i veu que des de la seva cadira i el seu lloc al món pot transmetre un missatge sobre les seves emocions i la no rendició adreçat a si mateix i a d’altres afectats per l’esclerosi múltiple o d’altres malalties.

Un home valent i amb un cap extremadament centrat que se’ns retrata a Amb vidres a la sang, el volum més difícil de la seva biografia doncs comporta el seu capítol vital més melancòlic i apagat alhora que llença un crit d’esperança i serveix com a model de vida a gent que com ell queden enclaustrats en ells mateixos. Podeu començar a conèixer l’home a “L’arrel i l’escorça” i a “El llarg viatge”, ambdues publicades per Proa.

Proa ens ofereix l’oportunitat d’anar a l’encontre amb l’autor de la mà ferma i treballadora de l’Ignasi, una aposta amb molta funció didàctica pel que fa a la poesia de tal il·lustre escriptor català com al procés d’acceptació dels canvis a la vida, un procés de dol del que eres i en el que et convertiràs irremeiablement.

Una manera genial de reconèixer la figura i ampliar el significat dels seus versos tractant-los paral·lelament amb la seva vida personal i familiar. 

La seva ment va guanyar la batalla de la rendició i va obrir una escletxa on s’insinuava un bri d’esperança i una certa conformitat amb ganes de tirar endavant sempre tot donant un cop de puny a la taula. Una manera extremadament positiva de poder desgranar paraula a paraula cada gir que volia donar a la seva extensa producció literària.

A més, si voleu guanyar-li una batalla a l’oblit Edicions 62 ha publicat quatre volums en que recullen gran part de la seva obra poètica dins la col·lecció Clàssics Catalans.

Molts autors l’han musicalitat però nosaltres destaquem la seva col·laboració amb en Lluís Llach i us deixem amb un record de “Un pont de mar blava”.



Destineu uns minuts d’avui a impregnar-vos amb la seva sensibilitat i si podeu feu-vos amb un exemplar del llibre que hem ressenyat i aquest autor passarà de ser un escriptor a un amic vostre, un amic que sempre estarà allà on el necessiteu.