dimecres, 20 de novembre de 2013

El guerrer adormit



Si voleu llegir una novel·la plena de llums i ombres, on la foscor del dia a dia troba la seva llum, on un acte de fe canvia el curs de la vida, no podeu deixar passar l’oportunitat de llegir El guerrer adormit.

Una novel·la en tres actes, tres episodis de la vida que demostraran que cadascú de nosaltres és l’arquitecte de la seva pròpia vida i per molta por que ens doni el destí hem de ser valents i donar un pas al front, ens hem d’atrevir a fer la nostra pròpia travessia del desert i tenir clar que, pel camí, s’hi poden quedar persones que ara considerem imprescindibles en la nostra vida. 

Ara o mai, encara que faci mal, encara que ens trenquem en mil bocins, s’ha de resistir a la por, despertar-nos i obrir els ulls, així veurem els senyals aquí i ara, ara o mai. 

Si amb aquestes paraules he aconseguit copsar una mica de la vostra atenció només us diré que al llarg de la novel·la descobrireu infinitats de sentencies vitals que us aniran obrint els ulls, que us despertaran i us mostraran que no importa l’edat que tingueu, el que realment importa és com s’han viscut aquests anys.

La novel·la comença presentant-nos l’Edward un noi ambiciós, amb una novia ideal, amb una bona feina, però potser tot això no és el que sembla, la vida de l’Edward gira i gira, i li mostra aspectes que ells desconeixia sobre aquells que l’envolten, sobre la seva vida i sobre un anhel que no veu complert, la Felicitat amb majúscules. L’Edward descobreix que no és feliç, que la seva vida s’ha anat enverinant per les aspiracions dels demés, per procurar ser allò que els altres esperen d’ell quedant reduït a poca cosa més que tristor i angoixa.

Quan la vida de l’Edward sembla fosca troba la llum en un hospital, fent de voluntari amb nens malalts de càncer, la seva petita i fràgil llum es diu Hanna i és un personatge capaç d’arrencar llàgrimes al més dur i posat, en aquest moment m’entelen els ulls mentre recordo les seves paraules sàvies i les vivències que comparteix amb el seu rei trist. 

La Hanna serà el detonant de que l’Edward conegui en Tom, un home gran que li mostrarà una amistat sense límits, es transformarà en conseller, amic, pare i company, sense oblidar l’afecte que professarà a la petita Hanna a qui li explicarà histories dels indis.

L’Edward descobrirà de la mà d’ells el que és realment la felicitat, sense oblidar-nos d’en Patrick, antic cap de l’Edward que el guia en els seus primers passos cap a un futur sense ombres.

Amb una portada d’una altre època en David Martí tracta temes molt actuals, el mobing, la traïció, l’avarícia, l’engany, la malaltia, la mort i en definitiva la vida. I a més ens fa un regal impressionant, al final del llibre ens trobem “El diari de la petita Hanna” on en veu d’una nena de nou anys podem descobrir la seva visió sobre l’Edward, en Tom i la seves experiències, totes elles il·lustrades amb dibuixos en blanc i negre de la mà de Valentí Gubianas.

Edicions 62 ens ofereix una experiència vital, una historia que atrapa, captiva i sedueix, que deixa la pell de gallina i els ulls envermellits. Una novel·la que crida CARPE DIEM i que us asseguro que gaudireu. La podreu trobar en castellà per Ediciones B.

La ploma de David Martí és molt hàbil, sap tracta els temes laborals i estructurals amb tinta de gel, els seus personatges, amb alguna petita excepció, són força transparents i freds, calculadors, fins i tot gosaria a dir que asèptics, però en el moment que comença a tractar un Edward recuperant-se la seva ploma canvia la tinta per una de càlida, acarona els seus personatges amb una aura que convida a abraçar-los i tot és nou, el seu tempo deixa reposar el lector per assimilar allò que ha llegit.

En definitiva us puc dir que és una novel·la per gaudir de la vida. Les segones oportunitats us esperen més a prop del que us penseu.