diumenge, 22 de desembre de 2013

Infern



“Oh vosaltres els que entreu, abandoneu tota esperança”
Infern, cant III, sentència 9

Aquesta frase de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, serà un referent per a tots aquells lectors que s’endinsin en els Cants de les terres dividides I, o millor conegut com Infern.

Estem massa acostumats a considerar la lectura juvenil com a lleugera i mancada de profunditat, però he de reconèixer que la tasca de Francesco Gungui en traslladar un dels grans clàssics com la Divina Comèdia fins a les mans dels joves per mitjà de referències, més o menys directes,  en un món futur on l’oligarquia s’imposa a la democràcia és aclaparador.

Una novel·la que promet continuïtat i que convida a lectors no tan juvenils a endinsar-se en un món profund, fosc i molt perillós. El món ha evolucionat i canviat, l’oligarquia domina la societat, uns pocs privilegiats viuen al Paradís, on la inconsciència del que hi ha més enllà dels murs els provoca una sensació de benestar, encara que no deixa de ser una gàbia d’or, Europa és on viuen els treballadors, els pobres, unes ciutats regides per controls policials, per la llei de la por i on si infringeixes la llei t’envien a l’Infern, un lloc construït a mena de presó de màxima seguretat i amb voluntat d’espantar la població per mantenir-ne un control absolut.  

Quina eina més poderosa és la por, amb ella no hi ha felicitat ni llibertat possible, tampoc sense ella hi ha poder.

Però, que passaria si algú del Paradís vulgues escapar-ne? I si l’amor entre dos joves de mons diferents es veies en una situació extrema? I si el seu passat dirigís el seu futur? I si la veritat els mostres qui són ells en realitat?

Els nostres protagonistes són l’Alec, un jove d’Europa que marxa a treballar al Paradís acompanyat de la seva mare i la seva germana petita Beth, allà coneixerà la Maj, filla d’un del Oligarques, una jove inquieta que vol descobrir que s’amaga més enllà de casa seva, vol descobrir el món real, però no està preparada per afrontar-ne les conseqüències. 

La Maj, es condemnada a l’Infern, un lloc recreat a l’imaginari de Dante, on cada cercle es destinat a un crim i on els condemnats reben el seu càstig segons la llei del talió i de manera pública, a totes les catedrals d’Europa es veuen imatges de l’Infern. Ella és innocent, però no pot fer res més que intentar sobreviure. L’Alec descobreix que hi ha un camí per sortir de l’Infern i salvar la Maj, així que provoca la seva pròpia detenció.

Es trobaran a l’Infern? Moriran? Viuran? Aconseguiran mantenir la seva humanitat en un lloc inhòspit on regna la llei del més fort?

Una narració que comença pausadament presentant no tan sols els personatges, si no que es recrea en l’ambient, amb les diverses maneres de viure, amb els somnis de les persones i en la descripció d’un poder suprem ple de traïcions i injustícies, però un cop els protagonistes es troben a l’Infern les narracions són més fluides i dinàmiques, agafen aquell punt d’intensitat que necessita l’acció, com si l’adrenalina fluís per la tinta de l’escriptor.

Si us va agradar la trilogia dels Jocs de la Fam, aquesta nova saga us està esperant.

Fanbooks presenta una aventura amb tocs profunds, reminiscències de cultures i mites com les amazones, els cervers o el minotaure, també compta amb l’element sentimental centrat en l’amor dels nostres protagonistes i en l’amistat que compartiran amb algun dels altres condemnats, sense oblidar-nos del poder, de la traïció i de l’esperit de supervivència.

Una aventura de proporcions dantesques on tot es correspon amb el que succeeix a la comèdia, tot hi va començar i tot hi recomençarà.