Els amors difícils

Per Raúl Gotor

Recordar el teu primer amor, aquell pel qual vas sospirar, aquell al qual ni et vas apropar... fer memòria de les vegades que passejant pel carrer t’has creuat amb un possible amant... rememorar la de vegades que vas olorar el perfum de la persona estimada en silenci... Això i més, ens ve al cap llegint Els amors difícils, una novel·la que no tracta d’amor, sinó de relacions confuses dins de la incoherència de la mateixa ànima.

Edicions 62 ens porta per primera vegada en català i de la mà de Teresa Muñoz, el recull de contes de Italo Calvino que ens farà pensar sobre allò platònic i allò real. Un recull  de contes que ens expliquen trobades (o no) de persones que s’estimen, de coses que ens fan estimar i de sentiments que ens allunyen.

Amb el llibre a una mà i el cor a l’altre, passegem per una primera part de relats on destaco personalment tres aventures: d’un soldat, d’un lector i d’una esposa que ens ajuden a veure com de simples i ximples som les persones i lo difícil que fem estimar. 

Amors de tren, de platja, de tota la vida o d’unes hores ens ajuden a veure que no sempre es pot realitzar allò que desitgem, o que millor dit, que no sempre volem realitzar allò que creiem desitjar.

Aterrem amb un trencament de plantejament a la segona part del llibre: dues històries, la primera de formigues argentines i la segona de l’smog, on potser la primera ens atrapa degut a la seva vivacitat (podríem dir que les lletres i la història es mouen per les pàgines com petites formigues) i la segona ens deixa una mica intoxicats, com un núvol gris que no ens deixa avançar a allò que ens realitat ens vol dir l’autor, però que comprenem a les últimes pàgines.

Amb un relat metòdic, una prosa detallada i una narrativa lineal que no surt en molts casos d’un únic espai i temps, l’autor ens agafa, ens sacseja i ens fa pensar que tot allò viscut és fruit de les decisions preses o de la falta de decisió de les persones.

En resum, uns contes i històries que ens atrapen amb diferent nivell d’intensitat però que molts d’ells mantenen el mateix decurs de la trama, possibilitat que fa que resulti un final anticipat a la nostra ment. Encara i això, moltes d’elles aconsegueixen allò que l’autor haurà volgut al escriure-les: percepcions (agradables o no) que fan que no les puguem oblidar fàcilment.