dissabte, 5 d’abril de 2014

Lliures o morts



Per Àngela Sánchez Vicente 

 

Ens plau presentar-vos una joia del patrimoni de la nostra terra, l’aventura i peripècia d’un dels herois desapercebuts que varen marcar un abans i un després durant la guerra de secessió. 


Us parlem de Lliures o morts el còmic d’en Mariano de la Torre i d’en Victor García que adapta a un gènere atractiu i molt visual la novel·la de Jaume Clotet i David de Montserrat.

El llibre, amb un altíssim potencial didàctic sobre el període històric on els catalans ens vàrem aixecar per ser lliures i que guarda moltíssims paral·lelismes amb la convulsió social catalana actual. Amb un gran èxit de critica i amb milers de lectors, varen retornar a Catalunya la identitat i la historia personal d’un dels grans oblidats de la lluita pel catalanisme.

Posteriorment va arribar el furor per aquest personatge, mestre de professió i es va fer una obra teatral amb una gran qualitat i una documentació extrema per tal de ser fidels a la realitat. Sembla que per fi es fa justícia i es reconeix la figura de l’heroi i ressuscita per a la societat catalana. 


El còmic és un retrat fidel a la novel·la i no decep en cap moment, el potencial visual, els colors i la distribució de l’espai el fan atractiu i molt assequible per al públic més jove que potser pensaria que el llibre en si és més feixuc.

De la mà de Fanbooks, revivim la historia de l’Ermengol Amill, un català que va lluitar pel bàndol austriacista durant la Guerra de Successió defensant fins a les últimes conseqüències les constitucions, els privilegis, els usos i els costums del Principat de Catalunya.

Va ser fuseller de muntanya i posteriorment coronel. Exiliat dels seus dominis va morir el 4 de setembre de 1732.

En el còmic trobarem la història amb un plus de informació visual, tal i com podem veure als esborranys dels personatges, veiem unes característiques rudes i sobretot heroiques, un cert toc de deixadesa a causa de la batalla i amb més corpulència que el seu home de confiança demostrant també la manera de ser un protagonista meritori per fi i l’home que es queda una passa per darrera empenyent-lo i oferint-li la dosi de confiança necessària.

Jo crec que és l’hora de documentar-nos, prendre consciència de la historia i els nostres valors i aixecar-nos per tal d’aconseguir un canvi que ja ens mereixem. 

Per si encara us queda algun dubte, us deixem amb el booktrailer però si més no, de ben segur que aquest Sant Jordi serà de les novel·les gràfiques més populars i venudes.

Recordeu-ho: Viurem lliures!

La casa de les papallones



Tots els lectors que sigueu seguidors dels casos i aventures personals de la Norma Forester esteu d’enhorabona.

La seva mare bibliogràfica ens presenta a La casa de les papallones el darrer esdeveniment on es veurà embolicada.

Amb una gran proximitat contextual, econòmica, social i políticament parlant, ens situem a una Barcelona esplèndida com a teló de fons on trobem a la nostra vella amiga.

Al barri de Vallcarca ha aparegut el cos sense vida d’una jove i ella com a sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra es veu en una casa que reconeix com a la mateixa en que la seva filla ha passat la nit.

Milers d’interrogants són resolts de manera majestuosa i donant petites voltes de cargol per tal de captar l’atenció del lector convertint l’experiència lectora en una situació que no es dilata en el temps. La necessitat de coneixement i de treure a la llum la veritat ens embolcalla des d’un inici i no ens deixa escapar fins girar l’últim full.

Aquest cop, la Norma està més sola que mai doncs el seu marit, metge forense de professió, es veu sobrepassat de feina a causa d’un accident aeri a l’aeroport del Prat.

Podem dir que aquesta novel·la deixa de ser coral per posar el focus central i únic en la Norma, la resta de la família que apareix de manera habitual als altres volums tenen en aquest una presencia mínima que s’equilibra amb la presencia més marcada de la Violeta, la seva filla que estarà lligada molt estretament al cas.

La ploma de la Teresa Solana ens regala una novel·la negra elegant, tal i com ens té acostumats, podem gaudir d’una investigació alhora que veiem com la protagonista desvetlla les seves emocions i no dubta en verbalitzar assumptes policials i assumptes personals alhora.

A més, un gran punt fort de la novel·la és l’aposta per la contemporaneïtat social per tal que els lectors es fiquin a la trama amb més comoditat i essent propera a la realitat que ens envolta. Temes com els maleïts ERES, l’atur, les accions preferents, les dificultats per tirar endavant i les diferències socials cada cop més marcades són motiu de reflexió en aquesta nova novel·la.

De la mà de la sèrie negra de RBA podem paladejar poc a poc una gran saga, una història que va molt més enllà i crea connexions entre una nissaga que té molta força i un caràcter que enganxa al públic i a la critica.

Amb menys humor i molta més actualitat ens preguntem: Matar per motius justificats?

No us desvetllarem el final ni direm qui és l’assassí o assassina, ni la relació amb la Violeta, només us encoratgem a caure en les seves xarxes i anar a l’encontre amb una de les autores de novel·la negra més punyents i enginyoses.

Una novel·la de deu punts.