divendres, 25 d’abril de 2014

Premi de la Crítica Catalana



La novel·la de Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs ha estat distingida amb el Premi de la Crítica Catalana, com a millor obra de narrativa publicada el 2013, segons ha comunicat l’Asoociació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Nosaltres varem tenir la sort de poder-lo entrevistar i gaudir de la seva novel·la.

DECLARACIONS DEL JURAT

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, constitueix, fins al moment, el cim novel·lesc de l'autor lleidatà del Pallars, per la seva ambició narrativa i per la seva eficaç consecució. Pep Coll planteja aquesta obra com la investigació de l'assassinat real d'una família de masovers que va quedar impune a l'Espanya de principis de la dècada de 1940. A través de les biografies dels autèntics personatges que van estar relacionats amb aquest crim (cada un dels quals ocupa un dels capítols de la novel·la), el narrador reconstrueix els fets que van tenir lloc i els motius que els van originar.

Al mateix temps, Coll elabora una fotografia dels últims moments de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, a la vegada complexa i plena de matisos ètics, acompanyada d'una interessant reflexió sobre les relacions humanes en el món rural. Amb un estil ric que també inclou la parla del Pallars, i que es mostra crític amb les investigacions de crims, el seu discurs no esquiva conflictes morals ni ignora antecedents literaris, com el ruralisme literari, l'ombra de l'estil periodístic d'A sang freda, de Truman Capote, la influència del relat real (ja que inclou les fotografíes d'alguns dels personatges o dels escenaris del crim, i escriptors autèntics, com Carles Sindreu) o l'autoficció (al donar protagonisme a familiars llunyans del mateix autor relacionats amb l'esfereïdora matança). Les diverses reedicions de l'obra, en menys de sis mesos, demostren la bona acollida del gran públic d'una novel·la que transcendeix amb escreix l'etiqueta de literatura de gènere.

Una motxilla per a l'univers



Sentiu que el vostre nord és llunyà o borrós? No sabeu cap a on tirar o com fer-ho? Agafeu-vos de la mà de la gran Elsa Punset que us ajudarà a veure on s’amaga la felicitat del vostre camí únic i divers. 

No us penseu que Una motxilla per a l’univers és un llibre d’autoajuda, ni un recull de ítems a seguir per ser feliços; aquest llibre i la seva autora van molt més enllà analitzant com som, on som i les coses que ens amoïnen amb un to amè i distés comparable a una xerrada que tindries amb una amiga o amb una companya de feina.

Una de les idees en les que s’articulen aquestes 21 rutes per viure amb les nostres emocions és la positivitat, no partim en cap punt de la desolació i no cal estar en un mal moment personal per aprendre i aplicar-nos les seves ensenyances, el seu públic és tota la societat en la seva globalitat i crec que una lectura o una fullejada hauria de ser obligada per tal de formar-nos humanament i entre emocions.

La rellevància que se li dóna a la intel·ligència emocional és molt important perquè en el fons, l’home és pensaments i emocions. Sentiments que no entenem o que no tenen resposta es troben amb idees obsoletes a la nostra ment. 

Us aconsello viatjar per el vostre interior gràcies a la oportunitat que ens ofereix labutxaca, crec que valorarem molt més el que tenim i el que som.

El primer apartat de l’amor em captiva, doncs sovint, ens sentim culpables per sentir un amor impossible o per sentir que l’amor de parella es va transformant en altres tipus d’afectes encara que el vincle segueixi essent més sòlid que mai, l’Elsa us explicarà perquè passa i que hi podem fer. 

Altres temes com les esclavituds que nosaltres mateixos ens apliquem són sorprenents i la que més m’ha sobtat és allò que ens passa quan ens enfadem, quina gran veritat que podreu trobar!

Som víctimes del virus emocional, aquestes pul·lulen per l’ambient i no arribem a saber fins a quin punt ens arriben a afectar o la manera en que ens “contagiem” dels altres... millor ajuntar-se amb gent positiva doncs!

A més d’aprendre a parlar en públic, a caçar mentides al vol i a fer la gran descoberta de la sort arribarem a fer la ruta del canvi, del nostre canvi interior per tal de redirigir, si cal, la nostra experiència vital present i futura.

M’ha encantat la prosa de l’autora, el format, les rutes, el llenguatge... crec que hi ha molt poc més a dir tret de recomanar-vos-el i esperar que cadascun de vosaltres camineu el camí que us condueixi allà on vulgueu.

Ja ho sabem, els nous camins atrauen els tresors i espanten els abismes, però si no donem cap passa sempre romandrem estancats pensant en allò que haguera pogut ser.

Aneu a l’encontre amb la vostra vida, és la millor cita que podeu tenir!