divendres, 2 de maig de 2014

Desig de xocolata



Sabeu que és el sentiment llaminer de no poder estar-te de tastar un dolç? De pecar una mica amb un bocinet de pastís o uns bombons d’allò més bons?

Tot això ens passa a l’equip de La Petita Llibreria quan descobrim un nou llibre de la Care Santos.

A la novel·la que tot seguit ressenyem, Desig de xocolata, ens trobem amb una portada incitadora que ens recorda la nostra infància on tot ens deixava amb els ulls com a plats d’admiració i a la sensació de submergir-nos de nou a una novel·la de la que podem esperar qualitat i una alta dosi d’addicció.

Ens va enamorar a quatre mans amb “Tantes coses adir-nos” on ens va delectar amb una novel·la fresca i dinàmica alhora que una entrevista en la que vàrem poder conèixer a la persona que s’amaga rere una producció extensa i de gran qualitat.

Poc després vàrem sentir-nos molt reflexats amb “L’aire que respires” una novel·la on Barcelona i l’amor pels llibres ens traslladen a uns escenaris que ens encantarien trepitjar amb unes descripcions fascinants i uns personatges molt treballats.

Darrerament hem tingut entre mans “No preguntis qui sóc” la seva novel·la més juvenil on la fantasia i la realitat es donen la mà en un diàleg constant en que l’amor adolescent n’és el protagonista.

Ara ens ha presentat a tres dones d’un llinatge espectacular, tres ànimes coratjoses que ens mostren a través d’allò que tenen en comú l’evolució d’una família i els canvis socials que han d’afrontar des de diferents posicions de poder alhora que valorem el rol social de la dona a cada època.

Secrets, veritats i mentides seran transmesos a través d’objectes emblemàtics i simbòlics d’aquesta gran nissaga.

Una novel·la femenina que podem titllar com a profunda, romàntica, nostàlgica, dolça i vital.
Amb l’accent de les tres protagonistes donant forma a cada època arranquem amb la Sara, una noia que té secrets en el passat i que haurà d’enfrontar si o si, això si, amb una façana de prepotència i de falsa riquesa que la fa sentir estable.

El segon relat, ambientat al segle XIX ens porta a la burgesia i a l’Aurora, una nois del servei que a diferència de la Sara, no compra la xocolatera sinó que la roba.

La tercera dona és la Maria Anna, la més lluitadora de les tres que haurà de fer-se un lloc a la indústria en ple segle XVIII i en un món d’homes.

Que les uneix? Només la xocolatera? Només el context barceloní? 

Si us voleu enamorar de les tres dones Planeta us ho serveix en safata de plata. Jo no em perdria la cita doncs són tres relats units que captiven i no pots deixar-los anar.

Crec que de les seves produccions és la que més m’ha agradat. Ben documentada, ben articulada, amb la particularitat de cada relat i amb la sal i pebre que només ella hi sap posar.

Us ve de gust una tasseta de xocolata? Us asseguro que quan finalitzeu el llibre us hi vindrà i molt!

Paladegeu-lo i no us en penedireu... a més, no engreixa el cos, només el teixit de les emocions!