dimarts, 12 d’agost de 2014

Quan en dèiem xampany



Per Àngela Sánchez Vicente


Ahir us vàrem recomanar la lectura de Quan érem feliços i avui per seguir amb la bibliografia de l’autor us farem cinc cèntims de Quan en dèiem xampany, la segona obra d’en Rafel Nadal.

Columna ens apropa aquesta novel·la que té el punt de sortida a les caves Francisco Oller de Cassà de la  Selva, un territori que tots podem visitar i que amb la ploma màgica de l’autor narra l’inici d’una saga. Tres generacions que lluitaran pels mateixos objectius.

El llibre va de Reims a Cassà en un vaivé constant que mostra el contrapunt entre la riquesa i la despreocupació europea i el treball més rústic i entregat que es donava a  les terres catalanes. 

La història del fundador es basa en el viatge a Reims i la dels pares i tiets de l’autor es situa a Cassà a la casa Nadal. 

És un gran retrat sobre la gent de finals del segle XIX i inicis del XX que varen ser extremadament forts i que sacrificaven tot allò que tenien i no tenien per tal de millorar les condicions de vida del seu context i de la seva família. 

Sense ser una novel·la històrica en si queden relatades a la perfecció la Primera Guerra Mundial, el crack del 29, el nazisme, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement més català. Per nosaltres és més aviat un retrat familiar amb un rerefons i un marc que és un teló de fons perfecte per una lectura que no deixa indiferent a ningú. 

Un cop més l’autor despulla la seva ànima oferint-nos fotografies i histories personals narrades amb una màgia que només ell pot garantir. 

L’estil narratiu és molt semblant a la seva primera novel·la tot i que hi ha més escenaris i una història central molt més complerta enllaçada amb uns personatges que marcaran els canvis socials i històrics que comprenen els darrers dos segles.

És una bona convidada, una novel·la que destil·la aquella olor de tap de xampany amb restes de sotabosc i licor impregnat talment com ells es varen impregnar de les noves il·lusions i allò que la vida els va anar donant a base de sang, suor i llàgrimes.

Crec que és un cant a la vida, a la família i al patrimoni més important que tenim: les nostres arrels. 

Només sabent d’on venim podem saber al cent per cent qui som, on som i amb quines qualitats. No ho dubteu, aneu a la llibreria i gaudiu d’una gran lectura acompanyada d’una copeta ben fresca. Hi pot haver un binomi millor?

Des de La Petita Llibreria només desitgem que la ploma del Rafel nadal segueixi narrant histories tan fabuloses i absorbents i, en el cas que creieu com nosaltres que és narrant que ens narrem, que puguem gaudir de més passatges d’una vida plena de matisos, aprenentatges i plenitud en un marc incomparable.