dilluns, 25 d’agost de 2014

Amy Winehouse

Per Àngela Sánchez vicente



El 23 de juliol de 2014 va fer tres anys que ens va deixar la grandíssima Amy Winehouse, l’excèntrica i particular veu del soul i la darrera incorporació al maleit Club dels 27.

Doncs tots aquells que ens en declaràvem incondicionals podem gaudir de la novel·la gràfica sobre la seva vida on el rigor, la bona documentació prèvia i un treball molt acurat a nivell imatge i text en són la norma principal.

Gràcies als escenaris de Christofe Goffette i Patrick Eudeline i els dibuixos de Javi Fernández podem retre un darrer homenatge a aquesta icona de la música i potser entreveure com la seva infantesa marcada per la separació dels seus pares, les seves amistats i la poca integració a l’àmbit escolar la van separar del camí que tenia marcat.

Ella juntament amb amistats que no van ser pas les més adequades va anar a perseguir el seu somni de la música, allà on es refugiava des de petita en temps de problemes i on abocava tots els sentiments regalant en un futur unes lletres increïbles a la seva legió de fans.

Els colors marronosos de la infantesa marquen un canvi amb la foscor dels darrers capítols. La seva imatge també canvia plana a plana i sense adonar-te’n ja veus a l’Amy que tots tenim guardada a la retina: una morenassa amb un pentinat molt pin up, tatuatges que es multipliquen de manera exponencial, faldilles que cada cop són més curtes i mals hàbits que la portaran a estar massa prima, dèbil, anada...


De la mà de Fanbooks ens endinsem a la seva vida personal i laboral, veiem com el desordre de la primera s’alleugeria a la segona fins que no n’hi va haver prou.

Al final acabem amb la tràgica mort de la diva però sense fer suposicions sobre les causes, fet que s’agraeix doncs encara que molts podem sospitar el que va passar segueixen essent rigorosos i ho deixen obert.

Realment és un volum únic per tal d’apropar-nos a tan singular personatge des d’una visió més holística.

Què tindrà el club dels 27? Massa fama a l’esclat de la joventut? L’èxit els sobrepassa? Ja no gaudeixen de la música i es converteix en condemna? Els diners que guanyen els donen més problemes que solucions? 

Aquests enigmes no els sabrem mai, ni si les seves vides eren plenes o buides. Això sí, la seva veu sempre serà viva i com ella mateixa deia “Només podem dir adéu amb paraules... sempre tornem”.