divendres, 26 de setembre de 2014

No sé on és el límit, però sé on no és



Em trobo a les mans amb un petit llibre, un d’aquells que no pesa, un lleuger company de viatge que quan l’he començat he descobert allò que deien que en el pot petit hi ha bona confitura.

No m’acostuma a passar en una lectura la necessitat d’anar posant punts de llibres o post-it en aquelles planes on les paraules m’ha dit quelcom més que allò que he llegit, però crec que he batut el meu propi record i aquest llibre porta tots els punts de llibre que he trobat ( i són molts).

No sé on és el límit, però sé on no és, és una experiència vital del seu protagonista Josef Ajram i amb la qual tots podrem aprendre que no hi ha límit en allò que realment desitgem sempre que hi treballem i ens esforcem al màxim.

Quan llegeixes el pròleg de Santi Millán, sembla que l’estiguis escoltant, és un cant a l’esforç, a l’amistat que l’uneix amb en Josef i sobretot és motivador. Et preguntes ¿si ell ho ha pogut fer, perquè jo no?. (Tenint en compte les limitacions de cadascú)

Reconec que espero el dia que surt a 8 al dia amb en Josep Cuní, te una manera d’explicar-se que fa entenedora la situació econòmica actual, però no m’esperava el sotrac d’aquest llibre.

La seva manera de explicar-nos per mitjà d’anècdotes, com l’esperit de superació pot ajudar-nos a créixer, resulta fresc i dinàmic, sembla que estiguis parlant amb un vell amic amb qui fa temps que no parles i t’està posant al dia de la seva vida.

És a l’hora molt intimista, ja que obra una petita finestra a la seva vida, coneixem a la seva dona, la Sulaika, qui ens explica con es varen conèixer, però també descobrim en Josef en 100 preguntes i les seves respostes, preguntes que van des de quina és la seva pel·lícula preferida o si és més de Nocilla o Nutella a qüestions més profundes com virtuts i defectes de sí mateix.

Una de les qüestions en les que estic més d’acord amb ell i la seva dona és que mai s’ha de jutjar les persones pel seu aspecte, en Josef no té un pam de net (a la pell), va tatuat i el que per a molts pot ser considerat narcisista o fanàtic dels tatoos, d’altres creuen que és una manera d’expressar-se, les dones ens maquillem (algunes com a portes), perquè un home, o una dona, no pot fer servir la seva pròpia pell per expressar-se?

labutxaca ens apropa una figura de superació, un home que té el cervell ben moblat i un esperit lluitador, una persona transparent, propera i senzilla, i si el voleu conèixer i descobrir la seva tasca podeu visitar la seva pàgina web
 
La pregunta Where is the limit? És una manera de viure la vida, d’anar un pas més enllà, un grup d’amics que s’animen mútuament per aconseguir deixar enrere el límit mental que tenien i anar a la recerca del següent.

L’envejo de manera sana, de manera en que m’agradaria semblar-me una mica més a les seves aspiracions portades al meus objectius.