diumenge, 5 d’octubre de 2014

Entrevista Marc Moreno



Benvolgut Marc, després d’haver llegit la teva obra “Els silencis dels pactes publicada per Llibres del Delicte. Els nostres lectors de “La Petita Llibreria” han pogut descobrir una mica més sobre tu. Però crec que encara queda molta tinta negra al tinter.

M’agradaria començar amb aspectes que defineixen l’escriptor que s’amaga rere la ploma de Marc Moreno.


Recordes quina va ser la primera novel·la negra que vas llegir? La vas triar tu? Quants anys tenies? La veritat és que no ho recordo. A mi m’ha passat que vaig prendre consciència que era un lector de novel·la negra després de portar molts anys llegint un tipus de llibre determinat, sense saber que allò era literatura de gènere. De sobte t’adones que sempre t’interesses pel mateix tipus de llibres, que parlen de les mateixes coses i amb un estil determinat. I és en aquell moment que pots afirmar que ets lector de novel·la negra.

Què és el que més t’atrau del gènere negre? Per que? Com a lector tens la possibilitat d’ampliar la teva visió del món a través de l’òptica personal de l’escriptor i de la dissecció que fa de la societat a través de la seva part més fosca. I com autor em permet explicar els draps bruts que tota societat amaga, la merda que hi ha sota la catifa i que ens condiciona la manera de comportar-nos en una societat determinada.    

Quin creus que és el teu personatge insígnia dins el gènere? M’agrada el Patrick Kenzie de Dennis Lehane, perquè té tot el que se li pressuposa als típics detectius del gènere: dur, expeditiu, resolutiu, amb valors... però alhora és una persona familiar, enamorada de la dona i que veu més enllà de la violència i la merda que li esquitxa cada cas. A més, és un personatge més actual que els clàssics detectius del gènere.

Si haguessis de recomanar una obra negra a un lector poc avesat a aquest estil, quina seria? Per quin motiu? El poder del perro, de Don Winslow. Per mi és una de les grans obres mestres que s’han fet en el gènere. I té el valor afegit que és una novel·la relativament recent, el que és molt valorable perquè sempre que ens referim a les obres mestres del gènere sembla que ens haguem de traslladar al segle passat amb Hammet o Chandler.

Quins creus que haurien de ser els aspectes imprescindibles en una bona novel·la negra? Una intensa crítica social i reflectir la societat que ens envolta però sempre amb la voluntat de destapar les misèries que amaguem. És bàsic fer que el lector pensi més enllà del que li explica la novel·la, que obri els ulls a través de la història i pugui veure la mossegada de realitat que l’autor de novel·la negra vol transmetre amb el seu text.

Un cop hem descobert més aspectes d’en Marc Moreno, ens agradaria aprofundir una mica més en la teva darrera novel·la.

¿Quin creus  que és el personatge que més t’ha costat construir?  Tots, perquè he intentat que cada un d’ells, la seva personalitat i manera de comportar-se tingués una repercussió en la història. I això només s’aconsegueix construint personatges complexos, reals i que tinguin comportaments creïbles i interessants. Per exemple, el personatge de l’Estruch volia que fos un milionari altiu i odiós, però tampoc el volia fer repugnant per al lector, o el d’en Masferrer volia que fos una persona sense escrúpols i disposat a tot, però que tingués unes motivacions clares que el fessin de carn i ossos. 

Sembla que tot comença amb la mort d’una dona (no direm noms per no fer un spoiler), però aquest fet només és una breu introducció pel que vindrà. ¿Sobre qui creus que recau el pes de la trama? És una novel·la coral, no perquè hi hagi una inacabable llista de personatges, però sí perquè no hi ha un protagonista absolut que aglutini tot el pes de la història. Aquí no hi ha un mort i una investigació per descobrir l’assassí, perquè l’assassí el coneixem a la primera pàgina, així que el protagonista no és ni el policia, ni l’assassí, ni el mort. Per tant, el que hi ha és un conjunt de personatges on tots aporten alguna cosa en la meva intenció de dibuixar la corruptibilitat de la persona en la nostra societat. 

El personatge de la Gemma Fàbregas, la nostra periodista amb ètica ¿està inspirada en algú en concret? En la figura idíl·lica del que hauria de ser un periodista en el segle XXI. És una professional que rep pressions per publicar notícies sense contrastar i que afavoreixen els interessos del mitjà on treballa, però que no deixa d’investigar i d’intentar destapar la veritat al llarg de tota la novel·la.

¿Creus que avui en dia l’ètica periodística està en perill? Desgraciadament sí. En molts casos el periodisme no és més que una feina per la qual un professional rep un salari i no pensa en els principis de la professió. I ho puc arribar a entendre, perquè si tens un lloguer, una família per alimentar i factures impagades, si no fas el que diu l’empresa et fotran al carrer. I amb els principis i l’ètica no es paguen factures. Però també hi ha professionals amb ètica i principis, que són els que creen els mitjans de comunicació alternatius i deslligats d’interessos econòmics i polítics.

El personatge de l’August, és un dels més complexos, on hi conjugues aspectes tan diferents com l’amor a la família, la recerca de feina (la que sigui), la seva homosexualitat, i el tracte que rep pel seu color de pell i la dificultat que té amb l’idioma. ¿Com has aconseguit crear un personatge tan complex al qual el lector li seria capaç de perdonar-li tot? El punt de partida era la immigració i la dificultat afegida que suposa per a un immigrant no tenir papers i no dominar l’idioma quan tens un problema greu que solucionar. A partir d’aquí només intentava explicar com de complicat pot arribar a ser el seu món i com tot plegat pot influir en la seva personalitat, l’actitud i el comportament amb els qui l‘envolten. No va ser fàcil, però crec que és un dels motors de la novel·la i un personatge amb molta força.

¿Quin polític creus que hauria de prestar especial atenció a la teva novel·la? No estaria mal que tots la llegissin, però no només Els silencis dels pactes, sinó també la meva anterior Independència d’interessos i moltes altres del gènere que els farien enrojolar i potser serien una mica més honestos amb es votants. Per desgràcia crec que els nostres polítics no són de llegir gaire, com vaig poder comprovar a la Setmana del Llibre en Català, on tots van passar per la nostra caseta però ningú no va comprar ni un sol llibre.

Si haguessis de transformar la teva novel·la en una cançó, ¿Quina creus que seria la seva banda sonora? Una de jazz amb una línia de baixos molt potent i un ritme alt, d’aquelles que les sents ben a dins. O potser una de hip hop amb lletres molt explícites i de carrer, perquè es tracta d’una novel·la que beu de la realitat del que passa als carrers de les nostres ciutats. 



La teva presentació de “El silenci dels pactes” a La Setmana del llibre en català va ser tot un èxit, com et vas sentir? Quines impressions et va provocar? Molt content i molt agraït a tots els lectors que es van apropar a la Setmana, però no només el dia de a presentació, que va estar molt bé perquè la vam fer molt dinàmica i participativa, com totes les que fem a Llibres del Delicte, sinó també a tots els que es van passar per la nostra caseta la resta de la Setmana i van fer d’Els silencis dels pactes el segon llibre més venut de la caseta de Llegir en Català, que engloba 9 editorials independents.

Llibres del Delicte és una editorial independent, que neix a Barcelona amb la voluntat de mantenir un compromís amb la literatura en català i, en concret, amb la bona novel·la negra que s’escriu al país. En Marc Moreno també n’és l’editor.

¿Què pesa més la tasca d’editor o la d’escriptor? Per temps, m’ocupa més hores la tasca d’editor que la d’escriptor, perquè aixecar un projecte des de zero i consolidar-lo entre les editorials independents atractives per al lector és una obsessió per mi, però no és gens fàcil. Jo em considero més escriptor que editor, però les circumstàncies m’impedeixen escriure tot el que tinc al cap, tot i que reconec que sóc bastant prolífic i que sempre en porto alguna de cap, ja siguin projectes de novel·les per escriure o idees per a l’editorial.

D’on ha sorgit la idea d’un abonament anual, on els lectors podran rebre sis novetats per tan sols 60 €? Doncs una d’aquestes idees que et comentava que sempre tinc al cap és la de l’abonament anual, que no és res més que premiar la fidelitat dels nostres lectors i fer que tota la col·lecció sigui accessible per a tothom. Per 60€ tens la possibilitat de demanar els 6 llibres que vulguis durant un any, tant dels que ja hem publicat com dels que es publicaran durant el següent any. Tens 12 mesos per anar demanant els llibres de l’abonament, els pots fer d’un en un, de dos en dos, els sis de cop... com vulguis.


No hem de confondre quantitat amb qualitat, però... ¿Quin és el secret per poder oferir qualitat a un preu tan assequible en temps tan complicats? Tenir la voluntat d’apropar la literatura als lectors i de proposar lectures interessants i atractives pels textos i pel disseny i l’edició, però també pel preu. A Llibres del Delicte som conscients que els llibres no poden ser un luxe, tothom ha de poder accedir als nostres llibres, però sense oblidar que això també és un negoci i que si perdem diners deixarem d’editar, així que busquem fórmules –com la de l’abonament anual, entre d’altres– per oferir bons llibres a bons preus. Retallant –en el bon sentit de la paraula–d’aquí i d’allà i ajustant pertot arreu, creiem que hem aconseguit un preus molt competitius i que permeten que tothom pugui anar cada mes i mig a la llibreria a comprar el nou Llibre del Delicte (o rebre’l a casa si és abonat nostre). 
  
Per finalitzar, ens agradaria que contestessis el que ha esdevingut la pregunta marca de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus que és important per als lectors?

Ja me l’han fet però la tornaré a respondre perquè em va fer molta gràcia i em va causar certa sorpresa el dia que me la van fer: A Llibres del Delicte publicareu llibres per a nens? No. A Llibres del Delicte, com es dedueix del nom, publiquem llibres que parlen de delictes. I no creiem que aquest gènere sigui el més adient per als nens. El que sí que ens hem plantejat, potser en un futur, és publicar novel·la negra juvenil, una espècie de crossover. Però això potser més endavant, amb el projecte més consolidat.