dimarts, 28 d’octubre de 2014

Entrevista Francesc Torralba



Estic francament encantada de poder parlar sobre l’obra d’en Francesc Torralba doncs la meva relació amb la seva obra té historia.


Les meves visites a la biblioteca de la Universitat Ramón Llull es van traduir en la construcció de la meva pròpia biblioteca Torralba on cada llibre o article que trobava m’enriquia a mi i després ho compartia amb els menuts. No era gens difícil adaptar-ho al seu nivell doncs l’autor sempre ens ha mostrat una radiografia humana holística, molt extensa i profunda però amb un llenguatge proper i uns exemples molt visuals.

Actualment ja sóc mestra des de fa tres anys i el meu somni és poder transmetre aquest rerefons de manera de viure a la que ens convida tan estimat autor.

Aquest cop ens sorprèn amb La revolució ètica i abraça els temes de més rabiosa actualitat. Em sento afortunada de poder retornar-li algunes paraules afables però sé segur que tot el que em bull pel cap després de llegir-lo i desgranar-lo no podrà ser plasmat... per mi és molt gran, és un pensador, un referent i un guia!

De la mà d’Ara llibres tenim un salvavides al qual ens podem aferrar per no perdre’ns en aquest “Mar d’emocions” i corregir el nostre camí dirigint-lo a un port més noble i més enriquidor per nosaltres mateixos i per tots aquells que ens envolten.

Donem-li la paraula i que ell mateix es presenti a tots els seguidors de La Petita Llibreria.

De petit, en Francesc Torralba era un vailet de pilota i “tiraxines” o més aviat de contes, reflexions i històries a la vora del foc? Era un vailet que no parava quiet i que sempre que veia una arbre hi pujava. Vaig descobrir el món dels llibres a tercer de Batxillerat gràcies a un professor excepcional de filosofia. 

Recorda amb la innocència i els ulls purs amb que veia el món quan era petit? Quan creu que ens comencem a desenganyar del món que ens envolta? Hem de vetllar per no deixar morir el nen que portem a dins, perquè ens permet seguir mirant el món amb ulls innocents i és un poderós antídot a l'escepticisme i al cinisme. 

Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Vaig començar a llegir filosofia als disset anys, però mai no vaig pensar que em dedicaria a escriure llibres. 

En quin àmbit de la seva tasca es sent més còmode: a la radio, a la premsa escrita o amb els seus llibres? Em sento còmode a l'aula amb els meus alumnes, gaudeixo ensenyant i explicant-los el poc que sé. Sóc un professor que escriu i no un escriptor que fa classes. 

Per nosaltres el seu èxit i fenomen rau en la barreja perfecte entre la filosofia i la teologia. Com aconsegueix arribar a l’home a través d’ambdues? Crec que cal pensar molt a fons el llenguatge i articular-lo de manera que el destinatari l'entengui, partir del seu registre per agafar-lo de la mà i fer-lo volar el més alt possible. 

Com podem rescatar a la societat d’aquesta crisi de valors? Cadascú és un agent de canvi. Sols, no podem fer res, però vinculats, junts, podem canviar-ho tot. No hi ha res escrit. El futur depèn de nosaltres. És a les nostres mans. 

Què en pensa dels mestres que com jo intentem de manera humil fomentar una filosofia entre els nanos des de ben petits? Creu que som uns somiadors? És tan utòpic? El nen és un petit filòsof que fa preguntes inquietants que els mestres i pares no sabem molt sovint com respondre. Potenciar la capacitat d'interrogar-se és potenciar la seva llibertat. 

Perquè creu que hem de portar l’etiqueta d’assignatura “Maria” o que ni la considerin assignatura? Perquè en general els coneixements humanístics estan molt desprestigiats en la nostra societat, sobretot perquè no obeeixen al paradigma de la utilitat. 

En què ens convertim si no som ètics amb nosaltres mateixos? En petits monstres que es mouen per instints primaris. 

Què ens suggereix per una formació en la ètica publica? Cal potenciar-la en tots els nivells: escola, casa, institucions públiques i privades. 

Hem de perdonar a gent mancada d’ètica? El perdó no es pot obligar mai, però és alliberador i obre un futur sense ressentiments. 

Si pogués fer un viatge en l’espai i el temps amb quins escriptors o pensadors li agradaria compartir un dinar? Amb Søren Kierkegaard (1813-1855).


A quines personalitats del món corrupte actual li agradaria regalar un exemplar d’aquesta obra? A totes, les més rellevants, però també els més insignificants que fan la viu viu en la penombra, lluny dels focus. 

Sabem que és complicat i pot semblar triar entre el pare o la mare, però mirant enrere, de quin dels seus títols està més orgullós? Quin és la nineta dels seus ulls? El sentit de la vida (Ara Llibres).


Quantes veritats incòmodes podríem destapar tan sols amb una mica d’investigació? Vivim en un món corrupte sense remei? Encara tenim alguna esperança? N'hem de destapar moltes més, però em pregunto si tindrem capacitat per digerir la veritat. De vegades, la veritat és insuportable i preferim viure en el ventre d'una mentida institucionalitzada. 

Potser és una pregunta una mica precipitada, però ja té alguna idea al calaix per una propera obra? Si, però encara l'he de pair.

Per finalitzar, ens agradaria que ens responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

Per què crec en el que crec? Per què em fa més lliure, més humà, més just, més persona.

Moltíssimes gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta obra remogui consciències adormides i li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

Àngela Sánchez Vicente