dilluns, 10 de novembre de 2014

El lleopard



Ens retrobem amb el detectiu Harry Hole, en un dels seus moments de misèria, després de donar caça al ninot de neu, va quedar destrossat i només vol fugir, oblidar, dormir i potser morir.

Ens el trobem a Hong Kong, on troba consol en l’opi i els seus efectes devastadors.

Però la vida no s’atura i el crim no dorm, a la seva porta arriba un crit d’auxili des de Oslo, on un psicòpata està matant dones, un home pertorbat que l’obligarà a perseguir-lo i a prendre mesura de les seves sabates, i a més a més, per acabar de ferir la seva ànima ja malmesa, en Harry Hole haurà de fer front a la agonia del seu pare.

En les novel·les de Jo Nesbø, i tal com el propi autor reconeix, els psicòpates no són els personatges principals, tan sols són un mirall on reflexar a maldat i la crueltat del món.

Els seus personatges són profunds i estan molt ben desenvolupats, tenen girs, els seus caràcters van evolucionant al llarg de la trama i el pes dels secundaris sembla passar desapercebut fins que el lector agafa el fil de la història i s’adona que res més allunat de la veritat, són uns pilars molt ben esculpits on recau part de la trama i que configuren el marc perfecte de la novel·la.

El lleopard, com a bon depredador, s’ha fet lloc en les llistes de best-sellers de mig món, el motiu, a la meva manera de veure, és el fet de que les novel·les de Jo Nesbø són diferents, fan servir un negre gens estereotipat on les llums i les ombres dels personatges creen matisos realment únics.

La prosa de l’autor és molt dinàmica, manté al lector en tensió i atrapat en una voraç lectura, no sabria descriure en una sola paraula la genialitat d’aquest home dinàmic, cul inquiet, afable i proper que s’amaga rere un personatge que per moments t’encisa i per moments t’entren ganes de donar-li una coça.

L’autor és dels pocs que realment escriu el que no és i explica el que és, mai el lector sembla poder estar segur de la trama, encara que aquesta està definida des del principi, els personatges canvien, són bons o dolents?, tot és el que sembla ser?... però la realitat és que El lleopard és una gran novel·la negra, tenint en compte títols anteriors, com: “El pit-roig”, “L’estrella del diable”, “Headhunters” o “El ninot de neu”.

Proa ens regala aquesta nova entrega on descobrirem què és realment el que més desitja en Harry Hole. Però jo no us ho penso dir, haureu d’agafar una bona jaqueta i emprendre un viatge al fred cor d’Oslo per descobrir que amaga el seu cor.

En castellà el trobareu de la mà de Roja y Negra.


Nosaltres us deixem les primeres pàgines i un cop el comenceu no el podreu deixar, així que penseu-vos-ho bé abans d’obrir-les.