dijous, 18 de desembre de 2014

El Hobbit

Corrector de l'article: Josep Tarragó Gracía




“El hobbit” (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again), és una novel·la fantàstica escrita per parts des de finals dels anys 1920 fins a principis dels anys 1930 i, en un principi, només tenia l’objectiu de divertir als fills petits de Tolkien. Tanmateix, el manuscrit de l’obra encara sense acabar va ser prestat per l’escriptor a diverses persones i finalment va acabar en mans de l’editorial George Allen & Unwin. Així fou com  el 21 de setembre de 1937 va ser publicat al Regne Unit. 

És la primera obra que explora l’univers mitològic creat per Tolkien i que més tard s’encarregarien de definir “El Senyor dels Anells” i “El Silmarillion”. Dins d’aquesta ficció, “El hobbit” es situa l’any 2941 de la Tercera Edat, i ens explica la història del hobbit Bilbo Bolsón, que juntament amb el mag Gandalf i un grup de nans, viu una aventura a la recerca del tresor custodiat pel drac Smaug a la Muntanya Solitària.

A causa del èxit que va tenir i als bons crítiques que va rebre, els editors van demanar a Tolkien una continuació. Batejada com “El Senyor dels Anells”, el seu canvi a un to allunyat de l’infantil va provocar que “El hobbit”  va ser lleugerament modificat per encaixar la història amb "El Senyor dels Anells", però no pel seu to infantil sinó perquè el relat de com va aconseguir l'Anell en Bilbo no era molt coherent amb com es va desenvolupar desprès la seva influència

L’inici de la història


La història comença un dia quan en Bilbo Bolsón, habitant de la comarca, rep la inesperada visita del mag Gandalf i d’una companyia de tretze nans, liderada per Thorin, i formada per Balin, Glóin, Bifur, Bofur , Bombur, Dwalin, Ori, Dori, Nori, Óin, Kili i Fíli. Els nans necessitaven un membre més en el grup, un saquejador expert, per poder dur a terme el seu pla: aconseguir entrar a Erebor, derrotar el drac Smaug i recuperar el regne i el seu tresor. Gandalf els havia recomanat per a aquesta missió a Bilbo i d’aquesta forma el valent hobbit es veu embolicat en l’aventura de la seva vida.


No us donaré més que aquestes molles de pa i un breu “Bon dia” com a avenç d’aquesta història; a tots aquells que ja l’heu llegit segur que la rellegireu molt aviat i a tots aquells que no ho heu fet, segur que la pel·lícula us picarà el suficient la curiositat per saber-ne més. Molts heu llegit o vist la trilogia de “El senyor dels anells” i per això ja coneixeu en Bilbo, encara que més gran d'adat, però no d'aspecte ja que des de que va aconseguir l'Anell va deixa d'envellir en aparença, cansat de la vida i vivint en el record de la seva aventura, que en El Hobbit descobrireu, i reconeixereu en Gandalf el gris i el fer i actuar dels Nans i dels Elfs.

Personalment, us recomano a aquells que estigueu a temps de començar pel principi i continuar cronològicament. Jo no ho vaig poder fer ja que em va agafar la febre “El senyor dels anells”. Més tard, per gaudir-los plenament, vaig rellegir-los tots cronològicament. Si, a partir d’ara ja em podeu dir friki.

Personatges principals

En Bilbo Bolsón és un hobbit nascut l’any 2890 de la Tercera Edat. En Bilbo és fill de Bungo Bolsón i Belladonna Tuk. Els hobbits són baixets, tenen molt de pèl als peus, les orelles una mica punxegudes i són una mica rodonets. Un vici d’en Bilbo és fumar en pipa.

En Gandalf, és un mag que va ser enviat a la Terra Mitjana en la Tercera Edat per formar part de l’Ordre dels Istari, l’objectiu dels quals era combatre a Sauron i protegir  als habitants de la Terra Mitjana. La figura d’en Gandalf esta influïda en el Deu nòrdic Odi, en la seva encarnació com Vegtamr, un ancià de llarga barba blanca, amb un barret d’ala ampla blau i un bastó per caminar, vesteix una túnica gris i una bufanda platejada. Posseïdor d’un dels tres anells èlfics, en Narya.

En Thorin és un nan, fill de Thráin II i germà gran de Frerin i Dis, va néixer l’any 2746 de la Tercera Edat i va lluitar al costat del seu poble a la batalla de Azanulbizar, on es va guanyar el sobrenom d’ “Escut de roure” per haver combatut i haver-se defensat amb la branca d’un roure. Després de la derrota, va acompanyar al seu pare fins les Muntanyes Blaves i, quan aquest va morir en les masmorres de Dol Guldur, es va convertir en el nou rei. Com tot nan, és baix, robust, corpulent i fort, amb una barba abundant, que les dones també en tenen. És indomable, persistent i tossut, treballador, amb molta voluntat i peca d’orgullós.

Smaug és el drac més gran de la tercera Edat del Sol, de color vermellós i daurat, amb ales i força intel·ligent, que vivia a les Muntanyes Grises. En sentir notícies sobre les riqueses de Erebor es va encaminar cap al regne, va destruir Esgaroth i va expulsar als nans. Amb les gemmes del tresor es va construir una cuirassa pel pit i el ventre del seu cos, el seu únic punt dèbil.

El món de la Terra Mitjana


La curiositat recau en el fet que el propi autor va idear la Terra Mitjana com a reflex de la nostra Terra. Podríem considerar que la Comarca del Hobbits segons el seu clima seria la zona d’Anglaterra, Gondor seria la zona del Mediterrani i Mordor estaria per l’Orient Mitjà.

Però si en voleu saber més us recomano la “Guia completa de la Terra Mitjana” de Robert Foster, en ella trobareu des de Adaldrida Brandigamo fins a Zaragamba, tots els hobbits, elfs, nans, orcs, homes i d’altres residents de la Terra Mitjana descrits i situats en el temps i l’espai. Tot això i més amb referencies creuades amb “El Hobbit”, “El senyor dels anells” i “El Silmarillon”.

Llengües pròpies de la Terra Mitjana


Tot món te la seva pròpia cultura i el seu propi idioma. En Tolkien fou un gran aficionat a la construcció de noves llengües, li agradava jugar amb les lletres i amb les paraules, una aportació molt rica al món de fantasia i ficció on ens introduirà poc a poc.

Podreu conèixer el quenya i el síndarin parlat pels elfs de la Terra Mitjana,l'adunaic, la llengua de Númenor que era la que parlaven els homes de l'Oest i després, com el llatí, va evolucionar en altres llengües al barrejar-se amb les de la reste dels homes, el khuzdul parlat pels nans i molts d’altres llengües que anireu descobrint quan comenceu a caminar per la Terra Mitjana i se us presentin nous personatges, tant en “El Hobbit” com en la resta de la saga.

Per què hauríeu de llegir “El hobbit”?


Una de les millors novel·les de fantasia escrites per la ma d’un geni, en J.R.R Tolkien, s’ha de considerar “El hobbit” com el pròleg a la major aventura èpica de tots els temps. Trobareu mags, nans, hobbits, elfs, dracs i tot un món ple de colors i foscor, un món on la lluita entre la vida i la mort porta a molts pobles gairebé a l’extinció. L’estil de la novel·la és molt ric; tot i que hi han molts personatges els lectors no es perdran gracies a les descripcions acurades tant dels personatges com de l’ambient, i els diàlegs afegeixen un punt d’ironia i dinamisme.

Em costa molt ser objectiva i trobar les paraules més adequades per atreure-us cap a la Terra Mitjana. Espero que us serveixi la meva paraula quan us dic que us encantarà, no el podreu deixar, enganxa i transforma a cada lector en un nou veí de la Terra Mitjana, us sentireu identificats amb els personatges, amb la seva humanitat, el seu bon cor i els seus somnis, de la mateixa manera que agafareu poca estima, ho he dit molt finament, a aquells amb el cor fosc, amb ànsies de poder i amb mala sang.

És molt més senzill anar al cinema i veure la pel·lícula, però esteu segurs que la vostra imaginació no és millor?, un cop li heu posat cara als personatges ja no hi ha remei. Però part de la màgia de la lectura és poder crear el món des de zero.

Tot i així, i en aquest cas no li farem un lleig a la pel·lícula i menys avui que podem gaudir finalment del desenllaç.



Hotel Indira



Per Raúl Gotor


Hotel Indira se’ns presenta de la mà d’Edicions 62 com una novel·la vers l’acceptació d’un mateix, de les seves limitacions i possibilitats. 

El poeta Nicolau Comagran Serch torna a Mallorca després d’una vida plena daltabaixos. Nico va poder assaborir les mels de l’èxit i assabentar-se que aquest és com un amant infidel i et deixa quan menys t’ho esperes. 

Un cop perdudes les muses, torna a Mallorca amb la seva mare per tal de regentar l’Hotel del seu tiet, l’Indira, ja que és incapaç de tornar a seguir escrivint. 

Reduït al no-res com escriptor i com persona, el protagonista ens farà acompanyar-lo per gairebé totes les etapes emocionals que es poden tenir al llarg del procés més important de l’ésser humà: el treball introspectiu de saber com és un mateix. 

Presoner d’un pou cíclic i viciat, haurà de ser capaç de trobar-se a si mateix i comprendre que allò que som, ho hem anat teixint al llarg dels nostres dies i que potser la culpa del nostre present només la tenim nosaltres mateixos. A la seva trobada personal s’acobla l’inesperat ressorgiment de l’amor per la Natàlia, la dona del seu més gran enemic, responsable d’un gran grup hoteler.

Melcior Comes ha estat guanyador del 34è Premi BBVA Sant Joan justament per aquesta novel·la. Llicenciat en Dret i Teoria de la Literatura i autor de novel·les com "L’aire i el món", "L’estupor que us espera" i "El llibre dels plaers immensos", ara ens presenta a Hotel Indira uns personatges tèrbols, afligits, emmarcats en una Mallorca diferent a la que podem conèixer des de fóra.


Una Mallorca dessolada, hivernal, que pateix les mateixes transmutacions que els treballadors de l’Indira: la calor de la Rita, la corrupció d’en Burak, la bogeria d’en Nico, la fredor de la Natàlia... 

Melcior ens apropa a una realitat que coneixem: la corrupció econòmica i política que pateix el nostre país com a rerefons d’un amor malaltís que com una catàstrofe emocional es pot emportar amb la seva ona expansiva tot allò que realment estima.

De lectura lleugera però amb un potencial psicològic enorme, Hotel Indira es pot prendre en petits glops descafeïnats o com una tassa de cafè ben carregat. Recomano la cafeïna: la reflexió de les ànimes, l’estudi de les persones... i si la seva lectura pot canviar allò que fem, o deixem de fer a la nostra vida, per encarrilar-la en benefici de la nostra integritat psicològica, perquè no fer-ho?