dimarts, 31 de març de 2015

La mainadera d'Eugène Bourmont



Cossetània edicions ens presenta la novel·la guanyadora del XXVI Premi Literari Vila D’Ascó, La mainadera d’Eugène Boumont, una història amb una profunditat històrica i amb un rerefons polític en una de les èpoques més convulses de la nostra historia.

Esther Blanco Ribot, professora d’Història de l’Art i de Història de Batxibac, no ha escrit cap novel·la que no haguí aconseguit el reconeixement de critica i públic, les seves novel·les tenen un gran treball de recerca històrica que emmarquen als seus personatges fent d’alguna manera més propera el lector una època llunyana.

En aquesta novel·la que copsa a la perfecció una societat encotillada literalment i metafòricament, ens trobarem immersos en un període on l’exèrcit de Sant Lluís i els seus fills francesos ocupaven part del nostre territori en defensa d’una Revolució i uns tractats comercials amb l’alta burgesia catalana.

La nostra aventura començarà quan la Martina, una joveneta molt intuïtiva i amb més paciència que el Sant Job, és enviada a Blanes a fer de mainadera d’una família benestant amb tres fills, dos nens de la pell de Barrabàs i una nena malaltissa.

La Martina anirà creixent amb la família, la mestressa és una bona dona encara que amaga més d’un secret i tot i que quan arriba la Martina aquesta està molt amoïnada per la salut de la seva petita, la Martina aconseguirà que millori i que la seva senyora torni a somriure.

L’amo és un català de pro amb amics influents i que té negocis industrials amb els francesos, un d’ells, el Capità Bourmont quedarà prendat de la Martin, però la seva innocència la farà ser poc receptiva.

Pot un amor pur capejar molts temporals? Pot la distància no ser l’oblit? Pot un cor innocent viure una gran passió?

La prosa de l’autora és molt acurada, fa servir un llenguatge molt característic i diferenciat entre els senyor i el servei, entre les meuques i els soldats, creant un reguitzell de riquesa força difícil de composar.

La seva lectura és tranquil·la, hi ha moments que agafa una mica més de tempo però no més del necessari, és una novel·la per anar paladejant, mica en mica fins poder gaudir del seu final.

Una lectura que es fa realment addictiva, reconec que no les tenia totes, però ha resultat ser una història molt en l’estil de Downton Abbey, amb les intrigues entre el servei, les conspiracions socials entre els senyors, la doble vida de la senyora, i un romanç que sembla abocat al fracàs.

Entre les seves planes s’amaga la bellesa infinita de la mar, la innocència del cor i la maduresa dels personatges.

Tota una lliçó d’història presentada com un regal per a tots els sentits.


dilluns, 30 de març de 2015

El misterio del tren azul



Por Maria Valle Viña


El lujoso Tren Azul atraviesa regularmente Francia para llevar a sus selectos pasajeros a la Costa Azul. Sin embargo, en su último trayecto también viaja la muerte.

Cuando el tren llega a su destino, la hija de un magnate estadounidense del petróleo aparece brutalmente asesinada en su compartimento. Llevaba consigo un collar con el mayor rubí del mundo, el “Corazón de Fuego”, y naturalmente la joya ha desaparecido. El consternado padre de la chica contrata a Hercules Poirot para que resuelva el caso.

El famoso investigador no tarda en comprobar que la vida personal y familiar de la víctima distaba mucho de ser idílica. En un mundo donde todo son apariencias, algunos de los sospechosos están mucho más cerca de lo que nadie se podría imaginar. 

La autora de El misterio del Tren Azul es la novelista inglesa Agatha Mary Clarissa Miller, nació en 1891 en Inglaterra. Se casó en primeras nupcias en 1916 con Archibald Christie, del cual se divorció en 1928, pero después de este matrimonio se la conoció mundialmente como la escritora de novelas y cuentos policiales y detectivescos, con el nombre de Agatha Christie. Su obra sólo se ha visto superada en difusión por la Biblia y Shakespeare. Este 2015 se cumplen los 125 años de su nacimiento y más de cuatro décadas de su muerte en 1976. 

Sus obras se caracterizan por sus desenlaces inesperados. Hay personajes de su creación que han sido muy conocidos por sus lectores y seguidores como son la serie del conocido Hercules Poirot y Miss Marple entre los que se encuentra la novela que hoy os presentamos “El misterio del Tren Azul”. 

Sus obras se han visto en el cine y en el teatro. Escribió también novelas románticas bajo el pseudónimo de Mary Westmacott, como “Ausente en Primavera”. En 1971 fue condecorada con la Orden del Imperio Británico. 

RBA en su colección Serie Negra nos presenta la colección del 125 aniversario de Agatha Christie y se suma a la celebración invitando a leer el amplio catálogo de sus obras, donde se citan clásicos como “Diez negritos”, “Un cadáver en la biblioteca”, “Asesinato en el Orient Express”, “Cita con la muerte”, “Matar es fácil”, “Testigo de cargo”, “El misterio del tren azul” etc. Todo a un precio muy económico 4’95 €.  

Una colección de nivel, irresistible y a un precio ideal. Clásicos que nos acerca RBA para que podamos tener en nuestra biblioteca particular. 


diumenge, 29 de març de 2015

La Bíblia



Per Àngela Sánchez Vicente

 



Avui dia de Rams, els cristians comencem una etapa en que la reflexió s’endinsa al nostre interior i els misteris més grans i pilars fonamentals de la nostre religió esdevenen els grans protagonistes.

Per això hem decidit fer-vos cinc cèntims del llibre dels llibres La Bíblia, un referent per als creients, una eina cultural per a la societat i un relat que esdevé màgic, fantàstic, metafòric, educatiu i amb múltiples lectures. 

Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exegesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia.

Separada en Antic Testament on es narra la creació del món, la creació de la vida, de l’home i la dóna i el que esdevé la promesa d’un salvador per al món i el Nou Testament que amb paraules planeres és com la biografia de Jesús de Natzaret des del seu naixement al pessebre de Betlem fins a la seva mort a la creu i la seva posterior resurrecció.


En els llibres que conformen aquest gran llibre trobem múltiples autors com els apòstols i múltiples temàtiques com ara la jurídica, el narratiu, el líric, el sapiencial, l’epistolar, l’apocalíptic i un llarg etcètera que ens ajuden a comprendre el marc jurídic, social i geogràfic que varen ser el teló de fons de la vida i mort del pare del cristianisme.

Lògicament no en farem cap crítica doncs és un llibre especial que no es pot comparar amb cap altre i a més és la base de tota una fe que encara que no es professi s’ha de respectar però són uns bons dies per poder tenir-la d’acompanyament i llegir algun petit fragment per assaborir la seva riquesa de paraula o la manera que tenen de donar sentit a les celebracions que posteriorment estem celebrant en aquesta setmana que vertebra gran part del relat.

Llegir algun capítol o verset us pot fer molt bé ja no tant per fer créixer la fe sinó per gaudir d’un llibre on els recursos poètics es donen la mà amb la literatura més narrativa.

La podeu trobar en múltiples edicions.

No ho dubteu i és un fons de biblioteca que s’ha de tenir i val la pena comprar-la en aquests dies on la fe brolla per allà on passem.

De moment us deixem amb un tràiler de la pel·lícula “La passió”, una de les més realistes i aclamades del gènere bíblic.


 
Molt bona pasqua a tots i sigueu bons.


dissabte, 28 de març de 2015

Entrevista Daniel Arbós



Benvolguts amics de La Petita Llibreria, avui us volem presentar en Daniel Arbós, autor de la novel·la Deu top-models i una boja que parla sola que us vàrem presentar ahir, un jove a la trentena que parla sobre la seva generació, que dona pinzellades de ficció a la realitat i que sorprendrà a amics, coneguts i saludats.


D’ell us podem dir les dades bàsiques, és llicenciat en Biologia, sempre s’ha dedicat professionalment al periodisme i a la comunicació científica. Actualment col·labora amb el Versió RAC1, el Via Lliure de RAC1 i el diari Ara. També és codirector i co-presentador del programa de Sants 3 Ràdio de divulgació científica i humor “Pa ciència, la nostra” ( www.paciencialanostra.cat), premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio local l’any 2012.

Fins aquí el currículum que trobareu a la novel·la, però nosaltres volem saber molt més i per això li cedim la paraula.

De petit eres més de contes o de ràdio? De ràdio, sens dubte. A casa estava engegada tot el dia i és la banda sonora de la meva infantesa.

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant? Des de sempre m’ha agradat escriure i explicar històries. I, malgrat vaig estudiar ciències, mai vaig voler abandonar les lletres. Suposo que per això em vaig acabar dedicant al periodisme i la divulgació científica.

Tot i les sortides que pot donar una llicenciatura de Biologia, Què et va fer decantar cap a la comunicació científica? Com deia, les lletres sempre m’han atret, especialment el periodisme. Al poc temps de començar la carrera vaig veure clar que no em volia dedicar a la recerca ni a cap de les sortides més habituals de Biologia, i vaig pensar que una bona opció seria  especialitzar-me en periodisme científic.

Ets un home tot terreny, treballes al medi de la ràdio i a la premsa, t’agradaria tenir un espai d’aquestes característiques a la televisió? Vaig fer una secció de ciència a la televisió local de L’Hospitalet de Llobregat i no només van tancar el programa sinó tota la televisió (no per culpa meva, suposo). Sí que m’agradaria que hi hagués molts més continguts científics en tots els mitjans de comunicació, no només la televisió. Cal entendre que la ciència també és cultura i que cal posar-la a l’abast del gran públic.

Quin és aquell escriptor/a que no pot mancar a la teva biblioteca? La meva biblioteca és petita. Regalo molts llibres però me’n compro pocs per a mi. De l’únic autor que crec que ho tinc tot és d’en Quim Monzó.

No abusarem preguntat quin color és el teu preferit, que t’agrada menjar, quina música escoltes o si creus en el destí. El que si volem és passejar-nos amb tu per la novel·la i desgranar-la només una miqueta (no anem a descobrir tots els secrets)

Creus que el lector descobrirà una faceta desconeguda de la teva persona? Crec que no. Potser hi ha algú que es pensarà que sóc graciós, perquè ho és la història i el protagonista, i si em coneix algun dia s’endurà una decepció. 

D’on ha va sorgir el títol? Amb l’editorial vam tenir molts dubtes amb el títol. Vam plantejar-nos una vintena o més d’opcions, i finalment ens vam quedar amb aquest, perquè crida l’atenció i té un punt graciós. Com en tot, hi ha gent que el troba encertadíssim i gent que el detesta.

Situar una historia en l’aquí i l’ara és un gran atractiu sota el nostre punt de vista. Amb quins ulls mires la ciutat? Com molts barcelonins, amb una barreja d’amor i odi. Barcelona és una ciutat fantàstica, que ofereix un munt de possibilitats; però que s’ha convertit en un decorat més pensat per als turistes que per als que hi vivim.

En aquesta obra els homes són els grans protagonistes. Creus que és més fàcil escriure sobre el propi sexe o és indiferent? Aquesta novel·la està escrita en primera persona i tot el pes recau en l’Eduard, el protagonista. Per a mi era molt important posar-me en la seva pell, entendre com pensa, què el motiva...Per això necessitava crear algú molt proper a mi. M’hagués estat molt difícil fer la mateixa història amb un protagonista que fos una dona, un home de vuitanta anys o un indi de l’Amazones, per exemple.

La veritat encara supera a la ficció? Sí, sens dubte. Hi ha històries reals que costaria mans i mànigues fer versemblants en una novel·la.

Què en penses de l’amor? Així, en general? Doncs que és ben bonic.

Quin percentatge té l’Edu d’en Daniel? I en Daniel Arbós de l’Edu? Amb l’Eduard compartim generació, ciutat de residència i feina, pel què deia abans que necessitava poder-me ficar molt dins el personatge. A part d’això, hi ha força diferències en la manera de pensar i de comportar-se. Jo no m’hi sento identificat

Quina seria la banda sonora d’aquesta novel·la? A l’Edu li agraden els grans clàssics: Johnny Cash, David Bowie, The Ramones...



Creus que a la Martina Klein li agradarà la història de l’Edu? No ho sé perquè, per desgràcia, no la conec. Li hem fet arribar al llibre. Si se’l llegeix i em dóna feedback, ja us explicaré...

Tots els teus personatges juguen un paper força concret. Hem llegit que molts recreen històries o anècdotes reals inspirades en amics, coneguts... Això t’ha facilitat el crear-los o t’ha dificultat el seu desenvolupament? Els personatges són tots inventats. Molts del fets i de les anècdotes, en canvi, sí que estan inspirats en coses que m’han passat a mi o a gent del meu voltant. Jo volia fer una història molt realista, fer un retrat d’una generació, la que té entre 30 i 40 anys, en la Barcelona d’avui en dia. I per aconseguir-ho, què millor que els fets fossin reals.


Tindrem en breu més novel·les signades per Daniel Arbós? Pot ser més noticies de l’Edu i la seva colla? En breu no. Escriure una novel·la és moltíssima feina i, pels que ho fem com afició, és difícil trobar el temps i la calma necessàries. Sí que seguiré escrivint, i molta gent m’ha demanat que vol una continuació de la història de l’Edu. Ja veurem...

Com penses viure la teva primera jornada de Sant Jordi? Doncs encara no ho sé. Si he de signar llibres, m’agradaria que em toqués al costat de personatges mediàtics, tipus Mario Vaquerizo. Crec que passaria una bona estona.

Si aquest Sant Jordi et concedissin el desig de fer un viatge en el temps i l’espai a quin autor li demanaries que et signés la seva obra? Quina obra seria?  Si pogués viatjar en el temps, sens dubte aniria cap al futur i, per tant, m’agradaria que em signés la seva obra l’escriptor eminent del moment. Tot i que, ben pensat, si pogués viatjar cap al futur, no crec que perdés el temps demanant signatures de llibres, sinó que voltaria per veure com és el món.

Per finalitzar, ens agradaria que ens respongués el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la respons?

Com a biòleg, la gent te la mania de preguntar-me el nom de totes les plantes o animalons que ens trobem pel camí. La frase “I això com es diu?” assenyalant una herbota qualsevol, és un clàssic. En canvi, hi ha una pregunta que no em fan mai i és:

Als peixos els entra aigua als ulls? No, perquè tenen una mena de membrana protectora.

Moltíssimes gràcies pel teu temps i et desitgem de tot cor que aquesta novel·la et reporti una gran satisfacció i un gran èxit.