dissabte, 20 de juny de 2015

Entrevista Isabel del Río



Benvolguts amics, avui us volem presentar de manera més personal una gran autora i amiga de casa nostra, ella és Isabel del Río i ens ve a sorprendre amb la seva darrera publicació de la mà de Columna editorial.


Rere La Vident de la Lluna Plena s’amaga una historia de secrets i de mentides, d’aparences i de jocs de mans, de mitges veritats i mitges mentides, d’arrels familiars i de futurs incerts, de perill i de misteri, de futurs marcats i de somnis per complir, perill, misteri i el toc just d’amor, una historia molt complerta escrita amb passió i amb delicadesa.

Passeu i no tingueu por, en aquesta historia que us presentaran els arcans del tarot trobareu pistes que us ajudaran a recorre els espais més estimats de la ciutat Comtal, això si, només una petita advertència, aquestes cartes estan repartides entre els capítols.

Però si voleu gaudir d’un bon capítol de la historia el millor és conèixer a l’autora.

Així que li donem el torn de paraula per tal que es presenti en primera persona i ens expliqui allò més significatiu de la seva producció literària.

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant? He explicat histories des de ben petita. Abans de saber llegir ja n’explicava als meus companys de joc. Escriure va arribar més tard, però quan vaig començar ja no vaig saber dir-ne prou. Al món editorial hi vaig arribar per l’empenta que em van donar alguns profes i la meva yaya quan van llegir Casa de Títeres, el meu primer llibre publicat, però sempre vaig saber que volia dedicar-me al món de les histories i sempre se’m podia trobar a la llibreria del barri.

En quin gènere et sent més còmode escrivint? Poesia, contes, novel·les o guies per descobrir ? El terror és el que em surt amb més facilitat, mons onírics i fantàstics lligats a la realitat. Em deleixo descobrint el que no es veu a primer cop d’ull. Vaig començar a escriure fent poemes sense rima (encara n’escric), després vaig atrevir-me amb els relats i finalment amb la novel.la, i em sento molt a gust amb tots ells.


Has escrit tant per un públic juvenil com per al públic adult. Quina diferència hi ha en el moment de construir la historia? Quin públic creus que és més difícil per un escriptor? Tots dos son públics molt exigents i també molt agraïts. A més, tot i que La Casa de la Torre va sortir en col·lecció jove i La Vident de la Lluna Plena per adults, tinc lectors de tortes les edats. Quan escrius, sigui per a un públic o un altre, el més important és connectar-hi, trobar els temes i problemàtiques que els interessen, crear situacions creïbles i que els commoguin, i personatges amb els que es puguin identificar.

De les teves obres tens alguna que sigui la teva protegida o aquella de la que n’estàs més orgullosa? És molt difícil escollir-ne una, son els meus nens, però si hi ha una historia amb la que em sento identificada és La Casa de la Torre. Hi ha els meus malsons i els meus pensaments. Tot i que Casa de Títeres va ser la meva porta al món editorial, els relats de LoveFool han estat moments de la meva vida i experiències que he traspassat al paper, les meves passejades per BCN van donar vida a 100 Coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida, i La Vident de la Lluna Plena va néixer de la meva baralla del Tarot.

A qui admires com a lectora? Quin és el motiu? Hi ha moltes lletres i plomes que admiro. Però potser admiro a la M. Shelley per donar vida a un ésser més enllà de la moral i el terror que va fer tot un gir a la literatura; a R.L. Stevenson per donar-me tantes aventures i fer-me enamorar dels pirates; a W. Shakespeare per emocionar-me i fer-me vibrar;  a William Peter Blatty per terroritzar-me i a F. Miralles per ser un escriptor que et fa viatjar sense moure’t d’on ets.

Quina creus que és la novel·la que mai no hauria de mancar a cap biblioteca casolana? Buffff... Només una?! Arg!! I passades unes hores... EL mecanoscrit del segon origen, L’Exorcista, Frankenstein, El Hobbit, Momo, Harry Potter i la pedra filosofal , La Illa del Tresor... NO PUC!! XDDD

A la teva vida diària portes un bloc (laodiseadelcuentista.blogspot.com) treballes com a lectora, correctora, redactora, editora, traductora..., has sigut mare. Com aconsegueixes compaginar-ho tot? No n’estic gaire segura XD Crec que vivint el dia a dia, amb una agenda que m’ajuda a organitzar-me i gaudint com una beneita amb tot el que faig.

Si et sembla bé, entrem en farina i parlem una mica de La vident de la lluna.

Com et va arribar la inspiració de jugar amb els arcans del Tarot? Des de molt joveneta he llegit la ventura, però abans no acabava de reconciliar el que creia amb el que em passava. No hi crec en llegir el futur. Per a mi no existeix un destí tancat e inamovible, no hi ha uns déus escrivint el que ens passarà. Sempre he cregut que això ens lliura de la responsabilitat dels nostres actes. Per a mi hi ha molts futurs possibles i tot depèn de les decisions que prenem a cada moment. El nostre destí canvia constantment. Per això, quan llegeixo les cartes ho faig com una guia que ens ajuda a trobar possibilitats i actituds per a continuar endavant i trobar el camí que cerquem.

Quin procés vas fer servir per seleccionar els espais i racons de la ciutat que emmarquen la novel·la? Vaig fer un guió previ i, amb la historia i els personatges, els racons i la màgia van aparèixer sols. Si escoltes, Barcelona et parla. Després vaig documentar-me i cercar fets i personatges històrics, així com llegendes de la ciutat per donar ambient, cos i ànima a l’aventura de la Laia.

Ens podries dir un dels llocs que més t’agraden de Barcelona? Què hi podrem descobrir? El Parc del Laberint d’Horta. El trobareu a La Vident de la Lluna Plena i a 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida. És un dels racons més màgics de la ciutat i un dels llocs on més records hi guardo.



Quines qualitats té la Laia de la Isabel i quines la Isabel de la Laia? La Laia és un personatge molt diferent a mi, per exemple ella no és gens romàntica, no hi creu en l’amor, per a ella les parelles es construeixen amb acords i mai ha estat enamorada. En canvi jo soc una romàntica fins al moll de l’os, em vaig enamorar a l’institut i encara som junts (i amb un nen). Però la Laia i jo compartim records i espais. Molts detalls de la seva infantesa son en part meus i em sento especialment identificada amb la seva àvia Carme.

Els secrets familiars sempre acaben sortint a la llum. T’ha costat molt jugar amb les seves llums i ombres? Ha Estat complicat entrar en el món dels secrets familiars sense excedir-me. Escriure et fa pensar en la teva pròpia vida i en el teu passat, i a vegades no ve de gust. A més, la historia de la Carme, la Glòria i la Laia ja son prou especials i no volia que sembles una telenovel·la o acabar centrant-me massa en un dels temes secundaris i oblidar-me de la resta.

Quin creus que és el personatge que més t’ha costat crear? Per que? En Julian. És un personatge dolç i enigmàtic al mateix temps. És jove i clàssic, perillós però que et fa sentir segura, un mag al que li agraden les juguesques. És un Shelock Holmes amb barreja de Houdini.

Has creat una societat secreta força complexa i entreteixida. Has tingut por de caure en el parany dels estereotips del gènere? Molta por. Ja era el llibre a impremta i encara no les tenia tortes XD És difícil crear un grup així sense exagerar, però la historia ho demanava, era una de les peces del puzle de la Laia. La Mà de Mides va néixer de la investigació de la Laia a la novel·la i no a l’inrevés.

Has envolcallat la novel·la entre les cartes del tarot, però si li haguessis de posar música, quina creus que seria la seva banda sonora? En realitat el llibre en té de banda sonora, podeu trobar la playlist a Spotify: #LaVidentDeLaLlunaPlena. La música que acompanya a la Laia és la que m’ajudava a mi a escriure.




En Francesc Miralles t’ha acompanyat a la primera presentació de la novel·la a La Font de Mimir i a la teva novel·la es menciona Oblivion i Retrum. En poques paraules que ens podries dir d’ell? 




Amic incansable, mag-fada bona que fa els somnis realitat, gran escriptor (i mestre d’escriptors) i millor persona. La novel·la que més m’agrada del seu repertori és Amor en Minúscula i he estat (i soc) fan de tots els seus grups musicals. A més, sense les nostres xerrades i trobades moltes de les meves histories no existirien, és tot una musa XDDD

Hem fet la mateixa pregunta a en Francesc Miralles sobre com descriuria ell a la Isabel del Río, la seva resposta ha sigut: De la Isabel et puc dir que és una escriptora fantàstica amb una imaginació molt personal i poderosa. Jo de seguida reconec un text d'ella, perquè té un univers molt propi.

Per finalitzar, ens agradaria que ens respongués el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la respons?


Com a escriptora, t’agrada llegir? Molts pensaran que he parat boja o que és una pregunta sense cap ni peus, però he conegut moltíssims escriptors (o persones que escriuen) que m’han dit amb gran convenciment que ells escrivien, però no els agradava llegir. Jo soc incapaç de pensar en una cosa sense la altra i penso que no es pot escriure bé sense ser un gran lector, però suposo que hi ha de tot al món.

Moltíssimes gràcies pel teu temps i et desitgem de tot cor que aquesta recull de contes et reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

Moltíssimes gràcies a vosaltres per deixar-me aquest raconet a casa vostra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada