divendres, 19 de juny del 2015

Una cara coneguda



Avui us portem un clàssic, Una cara coneguda, la nova aposta d’Edicions 62 per traduir i recuperar l’obra del mestre Alfred Hayes.

En aquesta novel·la ens trobem al Hollywood de la vella escola, de les oportunitats, les llums i les ombres. Sembla que a Hollywood només estàs viu si la gent parla de tu o et te en compte a l’hora de convidar-te o acollir-te en els seus negocis.

Un guionista sense nom és el protagonista d’aquesta gran historia, un home bastant pla i senzill que sempre viu fora de focus, un pas enrere de tots els que el volten i acostumat a no ser esperat ni necessitat. 

Tot d’una troba una noia estereotip de la zona; cames llargues, ben vestida, perfectament pentinada però... Què fa? S’està endinsant al mar... Intenta acabar amb la seva vida?

En un primer moment sembla que s’ajunta la gana amb la fam però ell, casat però desil·lusionat de la vida trobarà en la noia que ho veu tot per perdut una llum d’esperança i ella sentirà un sotrac inesperat al seu cor.

Estava guionitzat pel destí el seu encontre?

El poder, els diners i la fama no l’omplen i pensa entre si que Hollywood està podrit i només viu de cara l’aparença però ell sol no pot canviar el món. Pot canviar el seu propi món? A quin preu? Quines conseqüències li portarà?

No ho dubtarà i llogarà un espai on trobar-se amb la jove i tractaran d’ofegar les seves angoixes recolzant-se en l’altre tot i que saben que la seva relació està destinada al fracàs i a una curta durada doncs ell té altres obligacions. Ella és tal i com ell l’idealitza?

La vulnerabilitat, la por, la necessitat de la jove anònima per fer-se un lloc a l’estrellat i trobar la felicitat potser els està enlluernant massa.

Gracies a la traducció de l’Albert Torrescasana podem reviure una historia profunda que reflexiona sobre la veritable felicitat i la desgràcia de l’ésser humà. Com som? Diuen que tots tenim tres vides; la pública, la privada i la secreta però en quina som nosaltres de veritat més lliures i feliços.

En aquest joc de poder entre aquests dos anònims podrem olorar i tocar les festes del cinema, el glamur i la cara oculta sota el nom de fracàs. 

La maduresa vers la joventut, la desil·lusió vers l’ambició... Qui guanyarà en aquest joc de poder?

Enamoreu-vos dels protagonistes, estimeu les seves ambivalències i reconegueu la manera en que vivim i allò que ens omple.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada