divendres, 31 de juliol de 2015

L'enzim mediterrani



Per Àngela Sánchez Vicente


Us ve de gust descobrir Un mètode saludable per endarrerir l’envelliment i prevenir les malalties? Si, és evident que el nostre cos ha d’envellir i potser es posarà malalt però seria de babaus tenir a la mà una eina tan fabulosa com aquest llibre i no aplicar-lo. 

Gràcies a L’enzim mediterrani podem retardar el nostre envelliment i realment és una qüestió a tenir en compte doncs les arrugues o marques físiques no fan por però el que si hem de tenir cura és amb aquell envelliment que ens deixa sense energia, sense forces, desganats i amb una vitalitat molt minvada. 

A més, ens disposem a aprendre des del més senzill i general a allò més específic sobre els enzims i com ens poden ajudar per tal que el nostre cos no emmalalteixi i es mantingui sa i vital durant més temps.

La Dra. Montse Folch ens explica des de que és un enzim i per què serveix i la seva funció al nostre organisme fins a les connexions que té amb l’alimentació i com aquesta pot ajudar-nos a tenir una qualitat de vida molt més bona i més prolongada al llarg de la nostra vida.

Amb aquests coneixements i el que ella ens aconsella per una vida sana com ara seguir una dieta mediterrània sense restriccions però sense excessos, una correcta hidratació, activitat física moderada i un pensament positiu podrem assolir un estat físic bo amb el que ens podrem estalviar algun que altre ensurt.

Si tots fóssim una mica més disciplinats de ben segur que deixaríem les sales d’espera dels metges molt més buides però ens costa molt ser constants. 

Els seus consells i les receptes específiques per augmentar la reserva enzimàtica que ens ofereix podem crear un nou hàbit general i fer un canvi de xip que el nostre cos l’agrairà moltíssim.

Hi estem disposats?

De la mà de labutxaca ens podem passar a la vida sana seguint aquests consells. Us hi animeu? No hi ha res a perdre i molt a guanyar!

dijous, 30 de juliol de 2015

La vida soñada de Rachel Waring



Un clásico de los de siempre vuelve a nuestras manos con el suave y frágil aleteo de una mariposa pero no os asustéis, esto no es una novela romántica, es una metáfora vital, una transformación que nos hará ver la vida con ojos renovados.

En La vida soñada de Rachel Waring conoceremos a una protagonista descrita con una minuciosidad mágica y con una evolución psicológica excepcional a medida que su mundo va cambiando. 

Los eruditos dicen que más vale que Dios no te conceda lo que deseas y quizás esta es la principal enseñanza que brilla en esta obra del fabuloso Stephen Benatar.

Rachel es una mujer normal con gustos normales y con pocas aspiraciones hasta que hereda una mansión georgiana en Bristol por la muerte de su tía.

Esta parece dudar dos segundos pero al tercero se decide a embarcarse en un viaje sin boleto de regreso a una vida lujosa, reluciente, acomodada y con caprichos por doquier. Esa es la felicidad para ella. 

Llega a asegurar que es tan feliz que no le alcanzan las palabras para definirlo pero pronto la burbuja protectora en la que vive acompañada del atractivo jardinero que mantiene su diversidad botánica en orden se romperá en mil pedazos.

Poco queda de esa mujer que siempre lucía una sonrisa como complemento de moda, o de esa mujer que siempre canturreaba alguna canción despreocupadamente. 

Todo ese optimismo había desembocado en una felicidad artificial, enfermiza, excéntrica y muy cuestionada por sus conocidos.

Gracias a Impedimenta hemos recuperado otro de los grandes clásicos de todos los tiempos que nos viene a cuestionar que es la felicidad y que la compone.

¿Cuándo era más feliz Rachel? ¿Cuándo era un insecto londinense, oficinista de oficio y compañera de piso amable? ¿O quizás cuando tubo todo lo material a su abasto?

Gran pregunta de la que todos podemos reflexionar y además descubrir la “borrachera” de posesiones y de una vida que a la vez de estar llena te va vaciando de sentidos y emociones.

La traducción de Jon Bilbao nos acerca una lectura muy profunda que hace las delicias de aquellos que aman las obras en que un protagonista evoluciona psicológicamente hasta límites insospechados con anterioridad. Todo tiene un límite y un equilibrio pero es muy fácil traspasarlo.

Narrada por los ángeles nos muestra el humor, el horror, la locura y los sentimientos humanos con una sutileza y una crueldad incomparable.

¿De qué está hecha la dicha o desdicha de cada uno?


dimecres, 29 de juliol de 2015

Entrevista Jessica Cornwell



Avui cau com a sorpresa a les nostres mans "El llegat de la serp", una novel·la que remunta la història amb una protagonista embriagada de curiositat de la mà de la a autora Jessica Cornwell.



Realment és una història que atrapa i sorprèn molt gratament, té flashbacks cap al passat plens d'una gran documentació sobre la història i un amor cap a aquesta que queda plasmada en cada descripció gairebé fotogràfica de les dones, els textos i els escenaris que ens descriu.

Situada entre Barcelona i Mallorca, la néta de l'aclamat John Le Carré, ens explica la història d'Anna Verco, una investigadora americana que descobreix unes cartes amagades durant segles que obligaran a reobrir un cas de múltiples assassinats ocorreguts en 2003.

Encara que és l'inici d'una trilogia i el misteri ha de seguir viu per a les pròximes entregues tal com el seu jove i aventurer cor, aquest primer lliurament és una delícia que acaba bastant tancada a la vegada que neix en el lector una gran ànsia per descobrir les pròximes entregues.

De la mà d'Edicions 62 crec que teniu la lectura ideal per a aquest estiu i us deixarà amb molt bon gust de boca i expectants a les novetats de l'autora.

Voleu conèixer una mica millor? Donem-li el torn de paraula

Com era la petita Jessica, eres una nena de nines i entremaliadures o una petita enamorada dels contes i les històries meravelloses? Sempre estava cremada pel sol i no tenia molt interès per les nines. Vaig créixer en un poble rural al nord de Los Angeles, un poble famós pels seus horts de taronges. M'agradava nedar al mar i caminar per les muntanyes. Per això crec que em vaig enamorar de Mallorca, l'illa em va recordar molt la meva infància a Califòrnia. Els llibres eren una evasió, una gran aventura. M'encantaven els mites i contes de fades, i llegia voraçment, sovint era capaç de llegir un llibre en un sol dia. Primer vaig llegir els mites grecs, després les llegendes nòrdiques, faules britàniques i el folklore natiu Americà. Més tard em vaig interessar pels contes de l'oest dels Estats Units. I també pel llibre “Donetes”, que he llegit diverses vegades. Després vaig recuperar la influència britànica, amb L'Illa del Tresor i les aventures de Sherlock Holmes. El Llegat de la Serp reflecteix el meu primer amor pels mites - i el perill potencial de la imaginació - cosa que sens dubte prové d'una infància rural, on les muntanyes es consideraven com Déus i els ocells parlaven un llenguatge secret. Quan vaig començar a escriure, vaig saber immediatament que volia escriure una novel·la gòtica, un misteri fosc i terrible.

Quan et vas adonar que el món de les lletres t'estava esperant? De petita volia escriure desesperadament ... però després vaig créixer, vaig madurar i vaig posar distància a aquest somni. Quan vaig acabar l'últim capítol de la meva primera novel·la, em vaig adonar que podria tenir l'oportunitat d'escriure professionalment. Abans sempre havia estat un somni ... un somni que mai m'havia donat permís per prendre-m'ho seriosament.

Ens podries explicar un record del teu avi en el vessant més familiar i d'altra banda algun consell que t'hagi donat com a escriptor? Quan tenia tretze anys, vaig fer una entrevista al meu avi sobre la seva carrera com a espia. Encara tinc el vell casset de cinta d'aquesta entrevista en el meu escriptori. Em va dir que parlar un altre idioma era guanyar una altra ànima. Estava citant Carlemany i vaig prendre les seves paraules seriosament. Aquesta declaració tranquil·la em va portar a aprendre espanyol i, eventualment, em vaig traslladar a viure a Espanya. Aquesta decisió em va ajudar per començar a escriure. A vegades crec que la nova ànima que vaig trobar a Barcelona (gràcies a la inspiració del meu avi) em va permetre convertir-me en una escriptora.

Si tinguessis l'oportunitat de compartir taula i estovalles amb algun escriptor (viu o mort) com seria? Per què? Com puc triar? Hi ha tants autors extraordinaris! Per a mi, en aquest moment, m'encantaria sopar amb Elena Ferrante, penso que és un geni. Mai he llegit res tan poderós sobre l'amistat entre dones com la seva sèrie napolitana. Ella ha canviat la meva manera de pensar sobre les lletres. Trobo que l'honestedat de Ferrante és fins i tot despietada, nua i plena de foc. El seu treball em consumia. Compartint taula, suposo que estaria molt preocupada sobre la possibilitat que Ferrante veiés el meu interior, la meva essència. Però m'agradaria assumir aquest risc.


Creus que la història que cada persona deixa en morir és passat que es vol fer present com passa a la teva novel·la? Cada vegada més, crec que la història mai mor. Simplement muta, canviant de forma igual que els records també canvien de forma. El passat camina al nostre costat i es teixeix a través del cap d'agulla del present. Quan construïm ciutats sobre els fonaments de vides oblidades, les seves històries tenen una manera misteriosa de donar-se a conèixer, en les nostres llengües, en els nostres mites, en els nostres somnis, com un palimpsest, aquest manuscrit que conserva encara una escriptura anterior que va ser esborrada per deixar una superfície sobre la qual escriure de nou.

A la vida d'Anna trobem moltes vivències místiques, màgiques, llegendàries ... El procés de documentació ha estat molt exhaustiu. Què t'ha sorprès més? Què hi ha de veritat i què és obra de la ficció? El meu procés d'investigació ha estat molt llarg - es va desenvolupar durant anys. El Llegat de la Serp barreja realitat i ficció lliurement. Després de visitar Mallorca i Miramar, em va sorprendre moltíssim descobrir que Ramon Llull era considerat, després de la seva mort, com un gran alquimista. Aquest descobriment em va donar la base per Rex Illuminatus, que roba el nom de Llull i descobreix l'elixir de la vida. També em vaig emocionar en descobrir que els romans van conservar llibres sibil·lins a la seva capital i encara em vaig emocionar més en saber que res havia quedat d'aquests textos profètics originals. Vaig pensar: Aquí hi ha un gran misteri al qual puc donar forma i explorar! També em fascina que alguns dels descobriments més importants de textos antics han arribat a les nostres mans en forma de manuscrits amagats en monestirs.

En què et sembles a l’Anna? Potser em semblo en la seva ansietat i la seva fragilitat, una fragilitat que amaga una força més profunda. També en la seva determinació. A més, l’Anna està obsessionada amb la veritat, sacrificaria qualsevol cosa - incloent a si mateixa - per trobar el llibre que està buscant. A mi, m'agraden aquestes característiques en una dona, la seva determinació i la independència d'esperit ...

Què et va empènyer a presentar la teva obra en forma de trilogia? Quins avantatges presenta? Sabia que l‘Anna tenia més d'una història per explicar, així que em vaig decidir a escriure una trilogia des del principi, principalment perquè volia permetre que l'Anna creixés com un personatge a través del temps. Tinc la intenció de revelar més i més del món d'Anna mentre la sèrie es desenvolupa, seguint el seu propòsit, el seu misteri.

Ens pots avançar alguna cosa del proper lliurament? Ara ... escric cada dia, i no vull dir res ... és massa d'hora! Però ... Puc dir que en la pròxima entrega, tornem a Mallorca, a Fabregat, a Barcelona, ​​i l’Anna viatjarà fora, a través de Nàpols i Londres.

Si li haguessis de posar música a l'obra Quina cançó triaries? El Cant de la Sibil·la! Precisament vaig escriure la novel·la escoltant la versió mallorquina.



Per finalitzar ens agradaria presentar-te la pregunta de la casa que resa el següent:
Quina és aquesta pregunta que no t'han fet i sempre has esperat? Ens la pots respondre?
 

La pregunta seria: Per què vas decidir escriure una novel·la feminista en la tradició gòtica? No crec que fos casual que Mary Wollstonecraft escrivís novel·les gòtiques a l’hora que la seva Vindicació dels Drets de la Dona, i que la seva filla Mary Shelley seguís aquest esperit a Frankenstein. Sempre he volgut parlar de la història del feminisme a través de les novel·les gòtiques, novel·les plena de fantasmes i dolor, que moltes vegades (des del segle XVII fins avui), han estat escrites per dones.
 

Moltíssimes gràcies pel teu temps i les teves paraules. Per a nosaltres és tot un plaer poder apropar als nostres seguidors una figura capaç d'escriure aquesta meravellosa història.
Molta sort i gràcies de nou.

Moltíssimes gràcies a vosaltres - per haver llegit el llibre, pel vostre temps, i les vostres preguntes, ha sigut molt interessant respondre. Realment aprecio l'oportunitat de compartir la meva novel·la amb vosaltres, i els vostres lectors. Espero que podem tenir una altra conversa en un futur!

Molta sort a vosaltres, i que tinguin un estiu brillant!

Salutacions,
Jessica Cornwell

dimarts, 28 de juliol de 2015

El llegat de la serp



Avui cau com a sorpresa a les nostres mans El llegat de la serp, una novel·la que remunta la historia amb una protagonista embriagada de curiositat de la mà de l’autora novell Jessica Cornwell.

Realment és una historia que atrapa i sobta, té flashbacks cap al passat dotats d’una gran documentació i un amor per la història que queda plasmat en cada descripció quasi fotogràfica de les dones i els escenaris que ens descriu.

Situada entre Barcelona i Mallorca, la néta del prestigiós John Le Carré, ens explica la història de l’Anna Verco, una investigadora americana que descobreix unes cartes amagades durant segles i segles que obligaran a reobrir un cas de múltiples assassinats a l’any 2003. 

Ella ho deixa protocol·làriament en les mans del inspector Fabregat però també iniciarà una descoberta vital entre aquells papers trobats a les illes. El llibre amb el que comença tot el misteri és “Els papers de la serp” i està escrit en la llengua dels alquimistes, les bruixes i les dones escribes.

Cada interrogant n’obrirà molts d’altres i poc a poc descobrirà que ella és una peça fonamental en aquest immens trencaclosques que encara no està complert.

Diuen que la curiositat va matar el gat però realment són uns misteris que no pot deixar en mans de policies ni detectius, ha de ser ella qui s’embruti les mans i s’hi trenqui les banyes doncs allò que està a punt de descobrir pot canviar per complert el sentit holístic de la seva vida.

Què hi pot haver entre els papers de la serp? Els ha trobat ella o ells l’han trobat a ella? Com afectarà al seu futur? Arribarà a donar respostes carteres?

Aposteu per un si immens tot i que és l’inici d’una trilogia i el misteri ha de seguir viu per a les properes entregues tal com el seu cor jove i aventurer. Aquesta primera entrega és una delícia i tot i que acaba bastant lligada neix en el lector una gran ànsia per descobrir les dues properes entregues.

Son els Picatrix el que semblen? Té tots els documents que necessita? I aquells de Ramon Llull? Podrà ella sola amb tanta feina d’anàlisi del passat místic i màgic de la ciutat?

Amb els seus encants i la seva personalitat únic segur que algun bondadós cavaller trobarà per tal de confiar-hi i poder intercanviar opinions!

De la mà d’Edicions 62 crec que teniu la lectura ideal per aquest estiu i que us deixarà amb molt  bon gust de boca de cara a les novetats de l’autora! 

Una noia que arriba trepitjant fort! 

La voleu acompanyar?