dissabte, 31 d’octubre de 2015

Temps de castanyes



Avui, 31 d'octubre és Temps de castanyes!


Si voleu un conte amb un gran contingut i potencial didàctic, la biblioteca d’El Patufet i les tradicions catalanes és la vostra millor opció per tan assenyalat dia. Arriba Temps de castanyes.

Un tractament amb rigor i caire festiu del perquè de les celebracions i una breu explicació del costumari català de la mà d’en Roger Roig i l’Hugo Prades.

Quatre mans que escriuen i il·lustren com si fossin una de sola, en una mateixa direcció i un objectiu comú.

Un conte entretingut i amb molt de contingut assequible per nanos ben petitons; la lletra lligada i les il·lustracions de suport envien un missatge unitari i fàcilment comprensible per tal que puguin llegir-los acompanyats o de manera autònoma.

Escrit en rodolins atractius per als més menuts anem desxifrant quin dia celebrem la castanyada i tot allò que hem de preparar perquè la festa sigui exitosa i tothom en pugui gaudir amb una gran felicitat. 

Les il·lustracions de l’Hugo Prades ens refermen la dita de “una imatge val més que mil paraules”, histories i anècdotes ocultes per als menuts s’amaguen en les detallades i desenfadades histories visuals.

Cossetània Edicions ens ofereix una bona llibreria sobre tradicions de la mà d’en Patufet, un català i icònic protagonista, ideal per gaudir-lo a casa o a l’àmbit escolar doncs no és un conte buit, és un conte que tracta la collita de les castanyes, la manera de preparar-les, els primers freds i els aplecs a les places dels pobles i ciutats per gaudir de tan saborós fruit.

Valors com el respecte i l’ajuda a la gent gran, les sortides a la natura i la convivència en societat en són els protagonistes que de ben segur faran que els nostres menuts cada cop s’apropin a allò més essencial i els ajudarà a un creixement emotiu i reflexiu.

Si voleu que els menuts celebrin les festes sabent el perquè i com d’aquestes heu de rendir-vos a aquesta col·lecció, de la que me’n declaro fan, a més de ser una historia d’amistat sobre el Patufet i la seva colla, les dades que donen són les justes i necessàries per tal de poder establir uns ciments sòlids sobre el costumari i la cultura festiva catalana.

Seria ideal que els infants s’apropessin més a les costums tradicionals i reprenguessin l’ànim lector que sembla quedar absort per jocs tecnològics i l’entreteniment fàcil.

Avui pot començar el canvi, llegir el llibre i gaudir d’unes castanyes pot ser un bon inici per passar una castanyada ben festiva i allunyada del Halloween yankee.

Feu-me cas i tasteu unes castanyes ben calentones, un plaer a les mans i a la panxa, el més grans acompanyeu-lo amb un gotet moderat de Moscatell i el cor alegrareu! 

Bona castanyada! Bon retorn a les tradicions! No les podem perdre!


divendres, 30 d’octubre de 2015

Els set cavernícoles. Comença l'aventura



Avui us presentem una col·lecció de contes i aventures que encantarà als menuts i a nosaltres ens enamorarà pel seu preu ajustat a l’economia actual i el caire amè i didàctic que desprenen. 

Amb Els set cavernícoles els vostres nanos faran una bona colla d’amics que poc a poc els mostraran un món prehistòric i atractiu.

És molt important saber que quan donem als infants un llibre o una historia per descobrir els estem obrint la porta a la literatura i els ajudem a conformar el seu propi gust lector. Si durant els primers anys ho viuen com una experiència plaent i dinàmica aconseguiran ser uns grans lectors i a saber destriar allò que els agrada d’allò que no tant. 

Crec que l’esperit crític dels petits és molt més fort que el dels adults conformistes. 

Sovint caiem en el parany de dirigir-los als booms de la factoria Disney, a llibres que neixen arran de dibuixos animats o histories que ja coneixen, però nosaltres preferim una historia genuïna com aquesta i tota la col·lecció que ens han preparat les seves autores Maite Carranza i Irene Iborra.

Ambdues tracten al seu públic amb respecte i treballen en una mateixa direcció i una gran coherència, d’aquí és on rau la nostra aposta per aquesta historia.

Llibrets curts, àgil i amb molt dibuix que afegeix i completa el significat de la lletra escrita. Petits jocs que es poden desenvolupar a través de l’aventura i els seus protagonistes... Algú dóna més?

Concretament hem llegit Contra el fantasma del foc on anirem en busca del foc mentre aprenem conceptes i termes de la prehistòria d’una manera natural i paulatina. 

També hem llegit Contra les pintures del diable i podem aprendre sobre la pintura rupestre i els seus mètodes de la manera més divertida acompanyats dels entusiastes menuts que juguen i juguen a l’aventura.

Es nota molt que els responsables del text són apassionats de les lletres, d’explicar histories, de l’antropologia i sobretot que saben allò que agrada a la nostra mainada!

De la mà d’Estrella Polar ja estem esperant els propers títols Contra l’esperit del bosc i Contra l’onada gegant i realment esperem que ens acompanyeu per aquesta travessia en la qual, volum rere volum ens ho passarem d’allò més bé.



dijous, 29 d’octubre de 2015

Entrevista Rafel Nadal



Us presentem La maledicció dels Palmisano la darrera novel·la del gran Rafel Nadal, que ja ens va captivar amb Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.


(c) Agustí Carbonell

Amb el nou títol que presenta manté una coherència amb les seves predecessores ja que encara situa la trama principal en un entorn real i en una època de canvi per a la humanitat, i a més els personatges tenen tants matisos que sembla que puguin sortir del llibre per explicar-te la seva història i tot allò que barrinen als seus caparrons.

Viatgem a la Itàlia que serà bombardejada pels alemanys a la dècada dels quaranta. Dues famílies, més ben dit, dues dones veuran com compartiran vivències i part del seu destí per assegurar-se la continuïtat i l‘honor dels seus estimats i del petit que naixerà.

Després de morts, morts i més morts durant la crua guerra, la Donata i la Francesca, ambdues vídues, veuen un somriure als seus llavis en conèixer la notícia esperançadora i alhora una mica angoixant de la vinguda del fill de la Francesca.

Poc podien sospitar que a la Primera Guerra Mundial tindrien moltes morts els Palmisano i que, tot i voler evitar-ho, ara, a la Segona Guerra Mundial, serà el torn dels Convertini. Destí? Casualitats? Maledicció?

Creieu que ho podran evitar? Amb l’editorial Columna ho descobrireu, i acompanyareu dues heroïnes per uns temps convulsos en una història sense precedents i narrada pels àngels.

Donem el torn de paraula a l’autor, que de la manera més gentil ha volgut compartir una estona amb tots nosaltres:

Periodista de professió i amb opinió a la premsa escrita, a la televisió i a la ràdio. On se sent més còmode? Als llibres. Tancat a casa escrivint.

Som de l’opinió que amb periodistes que es mullen podem copsar amb més facilitat una visió global d’allò que passa al món i a casa. Com afronta aquesta responsabilitat? Darrerament, amb una certa frustració: no sé si aportem elements de reflexió o si tots plegats ens hem convertit en propagandistes i activistes que mirem d‘influir en la realitat per modificar-la i fer-la coincidir amb l’escenari que hem pronosticat. Pura supèrbia intel·lectual. 

Fa uns anys va iniciar una gran carrera literària. Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Sempre he pensat que aquest era el món en el qual volia concentrar-me, però l’exercici actiu del periodisme des de primera fila resultava incompatible amb el temps més lent i reposat que necessita la literatura. He hagut d’esperar pacientment, però el moment ha acabat arribant.

Esdevenir escriptor de novel·les va ser un procés natural, una necessitat d’expressió? Què el va motivar? Suposo que és un procés natural. Sempre m’ha agradat explicar històries i sempre m’ha agradat escriure i reescriure fins que les paraules es transformen en les històries que he imaginat. 

Imagini que pogués fer un viatge en l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien els convidats?  M’agradaria compartir taula grega amb Henry Miller i Lawrence Durell. I un cara a cara amb Shakespeare.

Esperava l’èxit aclaparador de les seves anteriors novel·les? No, de cap manera. Les cinc edicions d’Els mandarins ja van ser tota una sorpresa, i la identificació dels lectors amb Quan érem feliços també va estar per sobre del que havia imaginat; en contra del que ara pot semblar, no era un llibre fàcil. 

Quina expectativa té sobre aquesta nova història? Tinc la sensació que serà un llibre de recorregut llarg, que es consolidarà amb el temps. Aquí i a fora, perquè hi ha editorials de molts països que s’estan interessant per traduir La maledicció dels Palmisano. De moment, editors d‘Itàlia, França, Polònia i Holanda ja han confirmat que publicaran la novel·la. 

Què va sentir quan aquell avi li va explicar la maledicció dels Palmisano? L’avi és de ficció. El que és real és el monument a les víctimes de les dues guerres mundials que presideix la plaça de Locorotondo. Quan hi vaig descobrir la llista dels Palmisano i els Convertini morts vaig saber que havia trobat l’argument per a la història sobre el destí que volia escriure des que “Quan en dèiem xampany“ m’havia acostat a les grans convulsions europees del segle XX. 

Ha aconseguit fer que la història de les dues famílies ara sigui coneguda i immortal. Creu que la memòria és passat que vol esdevenir present? Sí, i també vol projectar-se en el futur. A Catalunya hem de fer un esforç gran de recuperació de la memòria. Hem posat molt d’interès en l’èpica, però la memòria del país necessita aproximacions més plurals des de la literatura i des de la història. Encara ens hem d’acostar a la història de les persones; segurament ens falten moltes sagues que posin cara a les persones i les dotin d’una biografia capaç de convertir-les en referència col·lectiva. 

Creu en les malediccions o no? Com explicaria tantes morts en aquestes famílies? El destí hi és, no es pot negar, però des de l’exercici de la llibertat individual, des dels nostres propis valors morals, ens hi podem enfrontar i el podem condicionar fins a canviar-lo.

Parlant de les grans guerres. Per què creu que els humans no aprenem a mirar la història com un exemple i caiem molts cops en els mateixos errors i horrors? Perquè sempre hi ha dirigents disposats a manipular des del poder les pors i les il·lusions col·lectives. Gent sense escrúpols que es posen grans principis a la boca però que en realitat només pensen en el seu propi benefici. Només la cultura ens fa forts contra aquesta manipulació, però em temo que a Occident no són bons temps per a la lírica.

Creu que la naturalesa humana pot canviar? L’amor (com el de la Francesca) és l’arma més potent? L’amor i la defensa d’un codi de valors que la humanitat ha adoptat després d’un procés de civilització lent i costós. Sempre han existit bons sentiments, com un altruisme natural, però poques vegades s’ha convertit en un codi d’actuació pautada i acceptada per regir les relacions entre els humans.

Per acabar, ens agradaria que ens respongués al que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

Hi ha alguna cosa per la qual estaries disposat a donar-ho tot? A aquestes alçades de la vida res no val tant com el futur dels fills i els néts.  


Moltíssimes gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta novel·la li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

Salutacions,

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Els panellets




Sempre que s’apropa una celebració important de les terres catalanes ens preguntem si El Patufet i les tradicions catalanes trauran un nou volum del seu costumari infantil que amb tan bona idea desgrana les tradicions explicant el que es celebra, el com i el perquè. 

Aquest cop anem més enllà de la mera castanyada i ens endinsem a la dolça costum d’ Els panellets.


Cada cop més intentem recuperar allò més nostre i que ens defineix i tot i que a la majoria de les escoles els més petitons fan panellets creiem que amb l’ajuda d’aquest conte podran preparar aquest dolç tan típic a casa mentre comparteixen un moment que esdevindrà record amb la família.

Poc a poc en Roger Roig i l’Hugo Prades mostren com hem d’anar a comprar els ingredients, com hem de pastar la massa, les formes de panellet més tradicionals que podem fer, l’espera del fornejat sempre acompanyats per un adult i el goig de compartir-los i degustar-los.

Catalunya és una terra massa rica en tradicions com per prendre’ns la llibertat de deixar-les caure a l’oblit o comparar-les a festes estrangeres. No us sembla que és una proposta molt interessant i engrescadora pels nanos una tarda d’empastifar-se a la cuina?

Per nosaltres no hi ha una activitat més encertada per aquests dies.

A més, com sempre destaquem la força de la unió de la paraula amb les impressionants il·lustracions, la informació que reben a través de la imatge i tots els valors que amaga i podem anar descobrint.

De la mà de Cossetània Edicions ja podem tenir el primer “receptari” pels menuts!

Us venen de gust uns quants panellets? 

Doncs vinga! Tots a cuinar!