dimecres, 7 de gener del 2015

Rastres de sàndal



Per Àngela Sánchez Vicente


Realment m’empipa molt quan la gent respon amb èxit a un llargmetratge el qual es basa en una novel·la... perquè arribem (m’incloc alguns cops) a ser tan ganduls i no llegim les novel·les?

Doncs bé, desprès de l’èxit de taquilla, de crítica literària i de públic, labutxaca ens ofereix l’oportunitat de recuperar l’aventura de Rastres de Sàndal que ja ens havia presentat Columna al 2007.

Una novel·la sense igual, original, diferent, innovadora, amb missatge i unes localitzacions excepcionals.

Potser si que l’impacte visual ens agrada, però si ens deixem fluir per les planes de la novel·la con un rierol que brolla per la vora d’una muntanya podrem nodrir la nostra imaginació sembrant les llavors d’imatges, sensacions, emocions i una empatia que ens descriuen amb detall les plomes de l’Asha Miró i l’Anna Soler-Pont.

En aquesta aventura trobareu uns personatges que us enamoraran i que alhora que canviaran les seves vides per sempre arribaran a traspassar els vostres fils emocionals i sense ser tatuatge marcaran la vostra pell i ànima.

La Muna és una jove que des de ben petita viu rere la cerca de la seva germana petita de la qual la varen separar quan ella treballava a Bombai. Sense ningú més de família retrobar el somriure de la petita és el seu únic motor vital que la fa seguir endavant dia rere dia.

La Sita, la germana petita només desitja tenir uns pares de veritat doncs ha passat la major part de la seva infantesa a orfenats deixats de la mà de Déu. Tan lluny i tan a prop, ambdues resideixen a Bombai fins que la Sita és duta a Nasik.

El tercer en discòrdia és en Solomon, un noi etíop que creix a Addis Abeba i no pot parar de mirar el món que l’envolta amb ulls crítics i sempre preguntant-se els com i perquès d’una societat que està canviant tumultuosament.

Tranquils que l’historia passa de pressa i ens plantem en el moment en que tots ells ronden la trentena entre Addis Abeba, Mumbai i Barcelona. Mentre els secrets estan ocults no passa res però la curiositat dels joves aportarà llum a un mar de foscor que han patit durant masses anys.

Amb unes descripcions que t’ajuden a viatjar pel món i per les seves emocions i pensaments arribarem a entendre d’una manera profunda l’holística de l’ésser humà en tota la seva complexitat.

La seva trobada serà un xoc de trens que els sacsejarà de per vida. 

I us preguntareu: i el noi? Hi ha dues noies? Hi haurà una historia d’amor a més de la fraternal? La veritat és l’únic objectiu de les germanes?

Penseu en les autores, són dos ments brillants i no han deixat res a l’atzar, tot està lligat i a cada pas et sorprenen  més.

És una obra que mereix molt la pena ser llegida i tenir-la com a referent! Ha estat una lectura plaent, humana i única!