dilluns, 2 de març de 2015

Els secrets de Clifftops



Amsterdam Editorial ens presenta una novel·la d’aquelles on les sagues familiars estan plenes de secrets, on les mentides tenen les cames curtes i sempre acaben per ressorgir trasbalsant el present, on si les parets de la casa familiar poguessin parlar més aviat cridarien.

Hannah Richell ha sigut comparada amb Kate Morton o Daphné du Maurier, però les comparacions són odioses encara que la intenció sigui una lloança.

Crec que només la podem comparar amb elles en una idea general d’englobar la novel·la en un gènere de sagues familiar i de secrets profunds, per la resta poc a comparar a la meva manera de veure.

Els secrets de Clifftops és una novel·la profunda, que comença amb un fet que desencadenarà una història plena de dolor, secrets i mentides però amb un bri de llum i esperança al futur.

La història de la família Tide ens l’expliquen a diverses veus els seus propis protagonistes, l’autora intercala capítols sobre el fet que va capgirar la família per sempre i el moment actual.

Una de les narradores és la Helen, una dona forta que es troba vivint al poble i a la casa que havia sigut dels seus sogres i que queda fora de lloc mentre cuida la mainada i les parets de la casa, gairebé museu, li cauen a sobre.

L’altra narradora es la Dora, la filla de la Helen que continua patint pels esdeveniments del passat i aquestes cicatrius que no han curat i la culpabilitat d’un fet on ella no va poder fer res encara que creu que sí no la deixen gaudir del seu present ni d’un futur que ja ha tocat a la porta.

Un esdeveniment va marca tots els protagonistes, no un desvetllaré quin ja que perdríeu tota opció de gaudir de la novel·la, però puc dir que aquest fet encongeix el cor i deixa un regust amarg a la boca.

La vida està formada per petits moment de felicitat, tristesa i dolor, ningú a dit que sigui justa, però la fortalesa amb la que ens hi enfrontem i els lligams que creem amb aquells que ens estimen poden ajudar a viure dia a dia i anar curant l’ànima malmesa.

Els secrets de Clifftops sortiran a la llum quan la Dora necessita realment tirar endavant, està espantada i va a visitar la seva mare, una dona trista, amargada i que li gira l’esquena, enfrontar-se al passat és una decisió valenta, però el que la Dora no sap és que tots ho necessiten i serà una alliberació per a cada un d’ells.

Els personatges que se’ns presenten tenen una profunditat molt humana, van creixent i poc a poc van formant una personalitat molt marcada i definida on el punt d’inflexió és el mateix per a tots però cadascú ho viu d’una manera diferent.

Les descripcions tant de la casa, com del paisatge del poble o de la ciutat de Londres són molt acurades creant un ambient que envolcalla però no asfixia als personatges.

Una novel·la que relata una tragèdia però amb l’alè de l’esperança.

Finalment tot sortirà a la llum fent que el dolor sigui més suportable.

Per cert, no deixeu escapar les fotografies i les explicacions que trobareu al final del llibre sobre el paisatge i l’ambient que es va relatant a la novel·la.