divendres, 20 de març de 2015

El año sin verano



Por Raúl Gotor


Espasa Editorial nos vuelve a sorprender ésta vez de la mano de Carlos del Amor mediante su incursión en la novela. Su segundo libro, El año sin verano es una delicia, afianzando su éxito tras la publicación en 2013 de “La vida a veces”.

Carlos del Amor, periodista y colaborador de radio, nos ofrece un relato vivencial y plagado de sentimiento que no nos puede generar ningún tipo de apatía. Un relato llano, carente de retórica banal, donde los personajes son pequeñas cajas de sorpresas que has de ir desenvolviendo poco a poco.

Nuestro protagonista, un periodista-escritor en plena crisis de la “hoja en blanco” se encuentra un 2 de Agosto el manojo de llaves vecinales de la portera de su edificio, totalmente vacío a causa de las vacaciones estivales. Ni corto ni perezoso, decide entrar una a una en las casas desnudando secretos, historias de amor e incluso asesinatos. 

Según vayamos ¿cotilleando? descubriremos las historias de unos vecinos que podrían ser los nuestros propios. Historias desgarradoras y conmovedoras, que harán que el lector empatice totalmente, de manera distinta, con cada uno de los personajes. 

Historias, que gracias a la fácil expresión del autor, su cercanía en prosa y su sencillez a la hora de plantear la vida, hará que devoremos en pocas horas unas vidas de años, forjadas a través de los tiempos, creadas en los albores de los primeros llantos y acunadas bajo el foco de sus propias postrimerías.

Un relato donde Carlos del Amor nos hace replantearnos varias cosas, ¿qué relación guarda nuestro protagonista con el propio Carlos? Quizás más de la que nos dice, quizás sus miedos sean los mismos que los del autor. ¿Quién es verdaderamente el protagonista?
Personalmente a nuestro periodista lo veo como un simple orador, el canal por el cual fluyen las emociones tal como las propias páginas del libro… Simón se yergue como mi verdadero antihéroe en esta historia, por diversos motivos que no podría desvelar sin provocar reacciones airadas del futuro lector.

Gracias Simón, Ana, Héctor, Amalia, Margarita, Marcos… por dejarnos entrar en vuestras casas, pensamientos y delirios. Hoy mismo, cuando introduzca la llave en mi portería, no podré dejar de volver la cabeza a cada una de las puertas que me cohabitan, imaginando qué se esconde detrás de cada mirilla… 


La Riera. Les tapes de la barra del port



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui ens ve de gust agafar el mapa del Maresme i arribar-nos a fer un tast de tapes a La Riera, on l’Ernest i en Sergi ens esperen amb les millors receptes de Les tapes de la barra del port.


De ben segur que si sou seguidors d’aquesta sèrie de sobretaula ja sabeu qui són aquest dos personatges però per si no els coneixeu us els presento breument. 

Ambdós germans venen d’un llinatge prestigiós en el camp de la gastronomia catalana ensenyats per la seva mare, la gran Mercè Riera i l’esperit emprenedor del seu pare, l’Ignasi Guitart. Per la seva sang brollen receptes i negocis a dojo però sembla que alguns dels fills senten la cuina d’una manera més apassionada.

Els anys d’en Sergi a la cuina de Can Riera sota les ordres del seu tiet Mauri i del Caselles el varen formar a la perfecció per esdevenir un dels xefs més aclamats de la comarca però l’Ernest ja no es conforma amb ser el que porta els números i la gestió i comença a fer proves a la cuina i ves per on, és tot un crack.

El concepte de les tapes acaben essent un compendi del concepte dels dos germans, per una banda el Sergi vol una cuina directa i oberta al producte del dia i l’Ernest redefinir els plats populars de la cuina pobra. 



Sembla que sigui difícil però aconsegueixen tirar endavant i esdevenir un dels locals de referència de la costa i alhora esdevenir el teló de fons de les millors discussions dels quatre germans, de la família Flaquer, del Mossèn Artur i en Bernat, del Balló i la seva germana i darrerament del final de l’amor entre en Tito i la Lucia.

Us ve de gust saber que hi mengen per allà? Què es cou mentre la sèrie batega cada cop amb més força?

D’una manera molt clara i senzilla ens expliquen receptes assequibles amb productes molt normalets que faran les delícies dels nostres convidats aportant modernitat a la taula i el toc de sorpresa.

Des d’un arròs amb galeres i safrà fins ala deliciosos canelons de faves menudes amb botifarra negra i menta tenim a l’abast un bon receptari que agrupa les tapes en: entrants freds, cremes i sopes, arrossos i fideus, carns, entrants calents, i els dolços que va crear el Nil durant la seva curta estada a la cuina de La Barra. 

Sempre és graciós i una mica de col·leccionista tenir allò que surt a una producció televisiva a la que estàs enganxat però si més no, de la mà de  Cossetània Edicions podem tenir un receptari actual i fresc per tal de modernitzar i replantejar-nos la nostra cuina i les nostres convidades!

Anem cap al Maresme? El sabor a mar i al caliu de la família sempre hi és present! No el deixeu refredar! Una joia culinària sense masses complicacions i en un format ideal per tenir a la cuina!

Us deixem amb un tastes d’aquesta obra de l’Oriol Carrió i en Marc Serra.