dimarts, 31 de març de 2015

La mainadera d'Eugène Bourmont



Cossetània edicions ens presenta la novel·la guanyadora del XXVI Premi Literari Vila D’Ascó, La mainadera d’Eugène Boumont, una història amb una profunditat històrica i amb un rerefons polític en una de les èpoques més convulses de la nostra historia.

Esther Blanco Ribot, professora d’Història de l’Art i de Història de Batxibac, no ha escrit cap novel·la que no haguí aconseguit el reconeixement de critica i públic, les seves novel·les tenen un gran treball de recerca històrica que emmarquen als seus personatges fent d’alguna manera més propera el lector una època llunyana.

En aquesta novel·la que copsa a la perfecció una societat encotillada literalment i metafòricament, ens trobarem immersos en un període on l’exèrcit de Sant Lluís i els seus fills francesos ocupaven part del nostre territori en defensa d’una Revolució i uns tractats comercials amb l’alta burgesia catalana.

La nostra aventura començarà quan la Martina, una joveneta molt intuïtiva i amb més paciència que el Sant Job, és enviada a Blanes a fer de mainadera d’una família benestant amb tres fills, dos nens de la pell de Barrabàs i una nena malaltissa.

La Martina anirà creixent amb la família, la mestressa és una bona dona encara que amaga més d’un secret i tot i que quan arriba la Martina aquesta està molt amoïnada per la salut de la seva petita, la Martina aconseguirà que millori i que la seva senyora torni a somriure.

L’amo és un català de pro amb amics influents i que té negocis industrials amb els francesos, un d’ells, el Capità Bourmont quedarà prendat de la Martin, però la seva innocència la farà ser poc receptiva.

Pot un amor pur capejar molts temporals? Pot la distància no ser l’oblit? Pot un cor innocent viure una gran passió?

La prosa de l’autora és molt acurada, fa servir un llenguatge molt característic i diferenciat entre els senyor i el servei, entre les meuques i els soldats, creant un reguitzell de riquesa força difícil de composar.

La seva lectura és tranquil·la, hi ha moments que agafa una mica més de tempo però no més del necessari, és una novel·la per anar paladejant, mica en mica fins poder gaudir del seu final.

Una lectura que es fa realment addictiva, reconec que no les tenia totes, però ha resultat ser una història molt en l’estil de Downton Abbey, amb les intrigues entre el servei, les conspiracions socials entre els senyors, la doble vida de la senyora, i un romanç que sembla abocat al fracàs.

Entre les seves planes s’amaga la bellesa infinita de la mar, la innocència del cor i la maduresa dels personatges.

Tota una lliçó d’història presentada com un regal per a tots els sentits.