dimecres, 15 d’abril del 2015

Per Sant Jordi misteri i una rosa negra (2015)



El negre és relaciona amb la foscor, el dolor i la tristesa, però també denota poder, misteri i estil, sense oblidar que simbolitza la mort i el dol. Per això mateix us animem a regalar-la amb una bona novel·la negra. 

 



Si, vivimos inmersos en un gran boom de la novela negra pero… ¿No os suenan todas a más de lo mismo? Para degustar una buena noir tenéis que sucumbir al encanto de Melodía quebrada, una novela que llama como un canto de sirena y te embriaga en una pieza que merece la pena ser leída.

La novela tiene el gran punto a su favor de ambientarse en la contemporaneidad con lo que sentirse a gusto y entender mejor las circunstancias individuales, sociales y las convenciones profesionales de sus protagonistas se vuelve una experiencia completa.

Los personajes se mueven en un marco real de gran riqueza literaria como es la ciudad de Barcelona de la que el propio autor, Josep Camps hace un retrato de sus luces y sus sombras.

La trama en si es espectacular, os podemos advertir que os sentiréis como los ratoncillos de El flautista de Hamelin siguiendo embelesados ese run run que resuena en la mente y queda latente en la consciencia. Es una novela que no pasa desapercibida y se hace con nosotros para transformarnos a través de reflexiones profundas y sutiles sobre el mundo y los hilos que lo sustentan. Apuesta certera de Alrevés.
 
Per a tots els seguidors de Llibres del Delicte i amants de les novel·les negres i de les seves escriptores, ens retrobem amb la inspectora Mina Fuster, la vàrem conèixer en la breu història que signava Margarida Aritzeta i que quedava recollida dins el recull “Elles també maten, antologia de tretze relats negres escrits per dones”, esperem estar davant d’una saga de novel·les altament addictiva.

L’amant xinès és, doncs, la primera novel·la llarga de la inspectora i el retorn al gènere negre de la Margarida Aritzeta després de molts anys.

La novel·la parteix d’un cas real que va aparèixer a la premsa el mes de febrer de 2014, en el qual havien trobat morta una indigent no identificada en una caseta de tren prop de Picamoixons (Alt Camp). L’autora no reconstrueix el cas ni la història, la pren com a referent i la ficciona.

Si us pregunteu que us podreu trobar en aquesta novel·la, jo us diria que gairebé de tot, crims de sang i fetge, la vida dels policies i dels jutjats, una protagonista jove, maca, independent amb ombres i cicatrius del passat, una mare que la treu de polleguera, una amiga molt esbojarrada, conflictes interculturals, temes d’actualitat i com qui diu tot a tocar a la porta de casa, un compendi difícil d’equilibrar i que aconsegueix crear una atmosfera de plenitud.


Us convidem a una cita amb el nostre bell amic, el comissari Brunetti, que torna amb les forces renovades i amb l’energia de les seves millors novel·les.

Amb Sang o amor ens traslladem al teatre la Fenice de Venecia on la Flavia Petrelli està aconseguint consolidar-se a la fama i està guanyant seguidors dia a dia. La fama en l’estat més pur, el contrast de la vida sota els flaixos i la soledat al seu propi interior, la imatge que mostren els ídols i el que realment són.

Pot una persona traspassar la línia de l’admiració i arribar a creure que el seu ídol pugui a arribar a ser seu? Com saben els famosos que els sentiments vers ells van adreçats a la cara que mostren o a allò que oculten a l’ombra dels focus?

De la ploma de la Donna Leon torna a relluir un best seller on la trama detectivesca, les escenes teatrals i l’amistat es donen la mà d’una manera natural, casual i desenfadada. És un ritme narratiu àgil, lleuger i frecs que fa que sigui una lectura que es llegeix en un tres i no res, que desperta interrogants i la necessitat de respondre’ls.

Gràcies a Edicions 62 la col·lecció de títols protagonitzats per aquest jovial comissari creix de manera quantitativa i qualitativa.


Proa ens presenta la primera novel·la de la sèrie de l'inspector Harry Hole de la mà de Jo Nesbo, El ratpenat.

Harry Hole és un inspector peculiar que ha meravellat milers de lectors. Alcohòlic, drogoaddicte esquerp, desperta certa tendresa, sobretot en les dones. Ara publiquem per primera vegada en català el primer llibre de la sèrie Harry Hole.

Com va començar? Quins van ser els seus inicis? Per fi, coneixerem tot el passat fosc que amaga l’ànima d’un dels detectius més carismàtics de la novel·la negra escandinava.  En aquest thriller policíac, la Brigada Criminal d’Oslo envia el Harry Hole a Sidney (Austràlia) per investigar l’assassinat d'Inger Holter, una jove noruega de vint-i-tres anys, una celebrity de sèrie B. Al seu costat hi trobarem Andrew Kensington, un aborigen australià de la policia de Sidney.

Junts descobriran que no es tracta, com creien, d'un cas aïllat, sinó que hi ha una sèrie d’assassinats sense resoldre amb un patró semblant. I com més s'acosten a l’assassí, més clar té Harry que tothom és sospitós. Si la busqueu en castellà la trovareu a Roja y Negra.


El rei de groc és una antologia de contes de Robert W. Chambers publicada el 1895 en la qual naixien els primers indicis d’elements i trames sobrenaturals. Factors inexplicables que ens atemoritzen per tal d’explicar els mil enigmes que la humanitat es qüestiona cada dia.

La història és una narració dins l’aventura, un llibre que n’amaga mils i li donen un volum que ens deixarà ben bocabadats.

Fins ara no s’havia traduït mai al català però gràcies a l’Albert Pijuan podem gaudir d’una introducció i una traducció que ens duu a aquella atmosfera espessa i enigmàtica d’un món fantàstic per descobrir.

A més els nostres amics d’Angle Editorial fan un pas més enllà i l’acompanyen del relat L’habitant de Carcosa de l’Ambroise Bierce on la trama i sobretot l’escenari és el mateix i ens ajuda a contextualitzar i arrodonir una lectura plaent i gratificant.

És el regal ideal pels amants d’allò inexplicable, dels misteris que s’allunyen d’allò més terrenal i un llibre obligatori pels fans de True Detective.

RBA en su Serie Negra en castellano y en La Magrana en catalán, nos reencuentra con Arnaldur Indridason, autor que nos cautivo con “La mujer de verde” o “Pasaje de las sombras”. 

Ahora nos presenta Hipotermia, donde una mujer obsesionada con saber si existe algo después de la muerte aparece ahorcada. Un padre sigue buscando a su hijo desaparecido hace veinte años sin dejar rastro. 
 
A la vez que consigue cerrar ambos casos, el inspector Sveinsson empezará a indagar en la tragedia que ha marcado toda su vida: la desaparición de su propio hermano.


Entrevista Joan Carreras Premi Sant Jordi 2014



Despertem a vigílies de Sant Jordi amb la flaire de les roses recent tallades, amb el trasteig dels llibreters que munten paradetes amb el bo i millor de les lletres i amb el neguit de molts escriptors i lectors en un dia en que es donen cita i es podran posar cara els uns als altres.
La seva darrera carta de presentació és la novel·la titulada L’àguila negra, una historia profunda i reflexiva en la que ens farem molt amics i còmplices del protagonista i viurem els anys seixanta i setanta d’una manera molt intensa.

En Marià està a no res de celebrar el seu setantè aniversari decideix fer un viatge al passat i recordar tot allò viscut per tal de fer les paus amb el seu passat i encarar de manera més encertada el seu futur. 

Moltes coses que només en Joan Carreras sap posar en negre sobre blanc i transmetre d’una manera directa i clara sentiments, telons de fons que esdevenen personatges principals i una empatia que et fa enganxar-te a la novel·la d’una manera compulsiva.

copy: Pol Carreras

De la mà de Proa podem gaudir d’una gran obra i d’un gran autor, ja amic de la casa. Realment si voleu encertar amb una novel·la fresca, àgil, entretinguda però que alhora s’implica i fa un repàs als fets socials del nostre territori heu de regalar aquesta joia de la literatura.

Un premi molt merescut! 

Li donem la paraula per tal que ell mateix es presenti:

Què se sent amb el Premi Sant Jordi? La satisfacció natural d’un reconeixement com aquest. No m’havia presentat a cap premi en els 25 anys que ara fa que publico llibres. I el primer cop que ho faig, presento una obra al premi més important de novel·la i el jurat la tria… Com hauria d’estar? Content, molt satisfet i també agraït.  


Hem llegit la seva bibliografia i ja vàrem ressenyar l’exitós Café Barcelona. De les seves obres en té alguna que sigui la seva protegida o aquella de la que n’està més orgullós? L’últim llibre sempre és el llibre que et fa sentir més còmode, potser perquè és el que expliques i t’hi impliques d’una manera que te’l fa molt present. En tot cas, la meva opinió sobre els meus llibres és molt poc important. El que compta és què en diuen els lectors. I per ara veig que L’ÀGUILA NEGRA agrada i agrada molt. Perfecte.   

Com pensa viure la jornada de Sant Jordi? Li agrada el contacte amb els lectors? Sí, és un dia especial. I tant que m’agrada. Ja hi he anat unes quantes vegades. Potser aquest any serà una mica diferent, pel premi, però m’ho prenc igual que sempre. M’assec, si algú s’acosta i demana que firmi el llibre ho faig i si no ve gaire gent em quedo igualment assegut, somric i miro la gent que passa. És un dia diferent per als autors i també per a milers i milers de persones.  

Si aquest Sant Jordi li concedissin el desig de fer un viatge en el temps i l’espai a quin autor li demanaria que li signés la seva obra? Quina obra seria? Em sap greu, fa 25 anys que supero totes les entrevistes sense dir noms d’autors que m’agraden. És que dius un nom i la cosa s’embolica i, en fi, ho sento.

Creu que aquesta novel·la té un poder sacsejador de consciències? Ve a ser la cançó protesta de la Maria del Mar Bonet feta prosa? Espero que els meus llibres, tots, tinguin algun efecte en els lectors. Vull dir que espero emocionar-los, que quan acabin es quedin amb el llibre al cap una estona més, potser uns dies… No en diria “sacsejar” però sí que és veritat que escric perquè em llegeixin però escric per transmetre emocions. Que no vol dir ser carrincló. Hi ha moltes menes d’emocions, oi?

La novel·la és la reflexió sobre tota una vida. La memòria ve a ser passat que vol seguir essent present. Vostè viu de passat, de present, de futur o de la conjunció de tots tres temps? Jo visc molt al dia. Ara estic pensant en els propers llibres i això em projecta cap al futur però és un futur que he de construir jo, o sigui que això m’obliga a centrar-me en el present d’una manera molt intensa.

Tot i que ambdós fets són deplorables, creu que va ser pitjor el franquisme amb un mal líder o l’absència de líders polítics actual? No em sembla que siguin situacions comprables. Franco era un dictador, un fill de puta, i costa d’entendre que hi hagi partits que es neguin a condemnar-ho. Una altra cosa és que estiguem disposats a entendre el franquisme, no Franco sinó la gent, és a dir, els nostres avis. Els hem d’entendre. Als d’un costat i als d’un altre. Sobre els dirigents actuals, prefereixo no dir-ne res. Ara mateix estaria massa condicionat per la sensació inevitable que tots plegats posen els interessos dels seus partits molt per damunt dels interessos del país, i aquesta impressió podria ser equivocada, un judici que hauré de suspendre fins que vegi què passa de debò, a l’hora de la veritat. Potser el que passa és que els dirigents polítics catalans no acaben d’assumir que aquest moment, “l’hora de la veritat”, no es pot esquivar sempre sense fer el ridícul. 

Recorda amb la innocència i els ulls purs amb que veia el món quan era petit? Quan creu que ens comencem a desenganyar del món que ens envolta? Si sóc sincer, no sé què recordo i què m’he inventat, no sé què he recreat i què és fabulació. No sóc gaire bon documentalista ni serviria de memorialista. Deformo les coses, les converteixo en materials de les històriques que invento i això fa de mi un mal jutge del passat.  

Creu que el sentiment de confiança vers un líder s’ha perdut per complert? Hi ha cura pel mal dels nostres dies de desencant? Abans ja n’hem parlat. No sabria afegir-hi gaire cosa més.

En aquesta novel·la veiem com Barcelona ha suportat masses ombres i ja està desitjosa, com tots els catalans, de sortir a la llum i mostrar de què està feta. Creu que és el moment ideal per assolir l’esperada independència? A la novel·la, el protagonista no està a favor de la independència. I va a la manifestació, però hi va per unes raons que el lector ja descobrirà. No són motivacions polítiques. Que jo pensi que necessitem un Estat, per deixar de fer el ploramiques i per assumir responsabilitats com a societat. No té res a veure amb el pensament dels protagonistes de L’ÀGUILA NEGRA. Vull dir que les meves opcions d’ara mateix són ben poc importants. L’únic important és si el dentista Marià Solvell encara pensa que la gent que viu amb ell formen part d’una cosa anomenada país i francament no n’estic segur. Que ho decideix el lector, quan se’l trobi en pilotes al poble naturista on s’ha anat a refugiar o a buscar no sé què...   

Creu que algun polític hauria de llegir la seva novel·la per poder palpar el malestar al que ha estat sotmès el poble català? No ho sé, deu haver-hi polítics que llegeixen i n’hi ha que no ho fan. Però el llibre parla poc del “malestar”, més aviat és un cant a la vida, una reivindicació oculta de l’entusiasme de viure.

Ha sabut plasmar la gent de carrer en una sola persona però s’ha inspirat en algú en concret? No, em sembla que no.  

Si parléssim de futur i d’uns possibles capítols extres al llibre explicant els propers anys d’en Marià, que li agradaria escriure? O ja està bé aquesta cloenda? Ja està bé com acaba. Ara el llibre és dels lectors. Els que llegeixin L’ÀGUILA NEGRA són els únics que la poden continuar, al seu pensament, de la manera que prefereixin... 

Per finalitzar, ens agradaria formular-li la pregunta de la casa: Quina és aquella pregunta que mai li han fet? Ens la pot contestar?

Segur que hi ha moltes preguntes que no m’han fet. Com a tothom. Segur que moltes d’aquestes preguntes no me les farà mai ningú. Per sort. I n’hi ha que no les contestaria. De cap manera. Ara bé, si es tracta d’un joc, juguem: t’agraden les cols de Brussel·les?  Vaig deixar de menjar-ne perquè no m’agradaven gens però fa tants anys que no en menjo que potser un dia les hauria de tornar a tastar. Què us sembla, ho faig?

Moltíssimes gràcies pel seu temps i les seves paraules. Per nosaltres és tot un goig poder apropar al públic lector a un escriptor que ens ha sorprès tant!

La Petita Llibreria