divendres, 24 d’abril de 2015

La mujer que llegó del mar



Mercedes Guerrero, autora de “El árbol de la diana” y “La última carta” nos sorprende con La mujer que llegó del mar, una historia que se encierra dentro de otra y que el lector ira descubriendo poco a poco, una historia que se cuece a fuego lento, con un tempo pausado y tranquilo donde se entretejen los hilos del tiempo, fusionando el presente y el pasado.

La historia nos sitúa en Irlanda, en Redmond Town, en el condado de Cork, al suroeste de la Isla Esmeralda, nombre que esta recibe por sus más de cuarenta tonos de verde que su naturaleza regala a la vista. 

Año 2002, Martin Conrad es experiodista y escritor que se refugia en la isla después de descubrir las luces y las sombras de la fama, en dique seco desde que su musa lo abandono intenta enfrentarse al reto de llenar una página de un blanco amenazante. Allí conocerá a Amanda Coleman, su casera y con quien establecerá una relación intensa de amistad y quizás de algo más.

Ambos se intentaran ayudar, creando un pacto muy peculiar, Amanda le irá explicando a Martin una historia del pasado del pueblo y él la podrá transformar, la única condición será que a medida que ella le vaya explicando la historia él tendrá que escribir como continúa.

La historia nos situará en agosto de 1941, cuando Kearan un joven pescador encuentra a la deriva a una joven, Eva, esta no recuerda nada de su pasado y su futuro parece ser muy incierto. La vida de Eva se irá desplegando a los ojos del lector en la voz de Amanda, una vida llena de sufrimiento y de superación, de dolor y de amor. El lector quedará prendado de su historia, sobre todo gracias a que la autora dosifica muy bien la información y nos deja siempre en un momento álgido. Nos podremos identificar plenamente con Conrad imaginando que pasó después e intentando crear una continuación.

Dos novelas en una, a cual mejor que la otra y con un final absolutamente brillante, pero como todas las historias que guardan los pueblos, hay misterio e intriga, personajes buenos y malos, asesinos, ladrones y conspiradores. 

Uno de los personajes principales para mi es Redmond Town, un paraje de ensueño y de pesadilla, presidido por un acantilado, un lago tranquilo y sereno y un mar de vegetación frondosa. Un ambiente frio que envuelve los cálidos hogares de sus habitantes.

Debolsillo nos ofrece una gran aventura, el descubrimiento de un secreto guardado por generaciones y tal como dice Amanda, una de las protagonistas: “no tengáis prisa por saber el final; el desarrollo de la historia es más interesante que el desenlace”. Una historia que hay que paladear y saborear.

Aquí os dejamos sus primeras páginas.

No miris enrere



Avui us presentem una novel·la per al públic juvenil que té una forta lliçó sobre el que som, com actuem i la persona que volem esdevenir.

A No miris enrere ens farem còmplices de la Sam una noia que té una vida perfecta amb els seus amics, essent la més popular i tenint per xicot el noi més guapo i desitjat... es pot dir que tots l’envegen.

Una misteriosa nit, la millor amiga de la Sam, la Cassie desapareix sense deixar cap rastre: On és? És viva? És morta? 

Curiosament, en el mateix moment en que desapareix la Cassie esdevé una desconeguda per ella mateixa, és com si l’haguessin resetejat o li haguessin robat els records i pel que s’assabenta descobreix que la Sam és una persona deplorable, superficial, menyspreable i sobretot molt infeliç i amb una vida de plàstic i buida.

La seva carrera serà per recordar qui és i recompondre els trossets de la seva vida que va recuperant alhora que vol millorar la persona que és i al mateix temps descobrir on és i què ha passat amb la Cassie.

És una novel·la que passa molt ràpida i ens va oferint bufetades de realitat dins la ficció que ens fa replantejar la manera en que vivim, de que presumim i d’allò que sentim però no volem prestar-hi atenció. 

Com podria canviar la nostra vida si tinguéssim una segona oportunitat per construir-nos? Com ens marquen les experiències? Què determina el nostre caràcter? Som realment feliços mostrant que ho som? Vivim de cara a nosaltres o de cara als demés? 

La ploma de la Jennifer L. Armentrout ens ofereix una novel·la sense precedents que ens deixa ben bocabadats i ens sacseja la consciencia al mateix temps que ens posa en la recerca de la Cassie.

Tenen relació ambdós esdeveniments? Com més recorda més s’oblida de la Cassie? Com la pot salvar? Com es pot salvar?

Una novel·la amb milers de matisos però amb un denominador comú: la qualitat i el ritme narratiu a més de desmarcar-se una mica dels grans booms juvenils que ara estem llegint a tota màquina. 

No està gens malament que Fanbooks aposti per grans sagues que ens encanten però de tant en tant un llibre d’aquests que et remou tot l’interior també és necessari i molt agradable de llegir.

Si creieu que a la vostra vida li falten coses o bé n’hi sobren us convidem a que acompanyem a la Sam per un viatge introspectiu i una critica sobre l’ésser humà que us enamorarà.

Cadascun de nosaltres som únics i irrepetibles, acceptem-nos i visquem amb harmonia i pau interior.

Vinga va, cap a les llibreries que la Sam i la Cassie necessiten la vostra ajuda!