dissabte, 16 de maig de 2015

Els morts no parlen



Segons la contracoberta de la novel·la Els morts no parlen descobrim en Quimet, un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble i al que coneixereu com a Escorpit (un nom heretat d’una mata baixa, seca i aparentment insignificant, però que després clava tot el seu verí).

 Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.

En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. 

Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Gràcies a Llibres del delicte crec que he descobert per fi un humor negre intel·ligent en una novel·la negra, un còctel força corrosiu, amb sortides de to importants, amb molta ironia i esbojarrada al cent per cent.

Al Diari ARA, en Josep Pastells la descriu com una novel·la estil Tarantino, jo personalment li afegiria una mica més d’anada d’olla, molt rocambolesca i poc convencional.

Els amants de la novel·la negra clàssica, seria y amb clarobscurs molt definits quedaran sorpresos amb aquesta inversemblant historia de Miquel Aguirre

De la seva mà, no només descobrirem com el món d’un poble, amb els veïns xafarders, les males companyies i les reunions al bar creen un ambient força oclusiu i allunyat, també descobrirem la gastronomia del Pla de l’Estany i com la vida que sembla senzilla i tranquil·la entre l’hort i el poble, també amaga al rics del poble, aquells que han fet calers de manera poc licita i que en el fons una generació rere una d’altre han anat minant la morals dels seus veïns. 

Tot això envolcallat d’unes descripcions tan detallades i riques que el lector es sentirà com un veí més en aquest poble tan tranquil, fins al moment.

Si dic que aquesta novel·la m’ha sorprès em quedo curta, si dic que no m’ha enganxat encara pitjor, la veritat és que sembla un thriller protagonitzat per poca soltes i curts de gambals on l’avarícia fa trencar el sac.

Costa molt descriure el regust que et queda després de llegir-la, realment els morts no parlen, però jo tinc moltes granes de comentar-la amb els amics i que ells també el llegeixin.

Una novel·la fresca, dinàmica, irreverent, caòtica, transgressora, diferent, irònica, on tenim un mort, o potser algun més, un cosí força malparit, un cosí babau, amics poc de fiar, una màfia, una dona que posa molt bé las banyes, les xafarderies d’un poble, un mossèn que confessa a qui no hauria de confessar, un segrest, un rescat i aquelles situacions que confirmen la llei de Murphy, si alguna cosa ha de sortir malament sortirà pitjor.

I pensar que tot comença amb una pregunta: Si vosaltres us trobéssiu un mort al vostre hort, avisaríeu als mossos o per mandra l’enterraríeu?

Hi ha decisions equivocades que fan estranys companys de llit, però grans novel·les per explicar.