dimarts, 23 de juny de 2015

La nit màgica de Sant Joan

Em trobo entre mans amb La nit màgica de Sant Joan, un conte protagonitzat pel Patufet on explica a la canalla les tradicions catalanes.


Potser, la majoria dels nens d’ara prefereixen videojocs i d’altres entreteniments que no pas els contes però personalment i com a mestra crec que Cossetània ha dut a terme una grandíssima idea, entretinguda alhora que una eina didàctica en temps de crisis de la paraula. 

La paraula i les tradicions estan en crisi, cotitzen a la baixa, els adults no tenim massa temps ni per preocupar-nos per nosaltres i no en n’adonem que els hàbits dels infants estan canviant i possiblement cap a malament.

En aquest conte escrit en rodolins per Roger Roig i il·lustrat amb molt detall per Hugo Prades ens expliquen com en Patufet s'acomiada de la mestra el darrer dia d’escola i es llença a l’aventura de la preparació de la revetlla de Sant Joan: les fogueres es preparen amb molta cura i amb l’ajuda dels amics, la coca s’ha de menjar amb família compartint una xerrada i fent temps pels petards que s’han de contemplar amb joia, tot i que també està permès espantar-se pel soroll que fan, i no ens podem engandulir perquè ens espera el ball de festa major.

M’ha encantat que en temps en que sembla que algunes tradicions estiguin en vies d’extinció, un personatge tan català i icònic com és el Patufet sigui el transmissor de dades, tradicions i festes del costumari català tant extens i ric. 

Crec que s’ha de ser molt valent per escriure per un públic infantil ja que són molt crítics i selectius, però amb aquest volum no patiu que l’èxit està assegurat. 

Molt recomanable per compartir-lo durant aquests dies i que els menuts de casa sàpiguen que celebren la nit del 23 i no només tirar petards per fer xerinola.

Això si, és una edició molt àgil, fàcil i intuïtiva pel fet que els dibuixos aporten moltes dades que no cal llegir i la lletra lligada permet que nens de 5 anys ja el comencin a llegir… però, posats a recuperar tradicions que maco seria reservar deu minutets del dia per poder llegir-lo amb un adult i anar incorporant records de revetlles passades i de les que vindran.

També podeu aprofitar i si us ha agradat cercar a l’editorial altres tradicions que també repassen i rescaten de les mans de l’oblit o la distorsió temporal. 

Un darrer consell, aquest any en que hi ha tants i tants problemes econòmics i socials, feu com en Patufet, vestiu-vos amb el vostre millor somriure i feu que la nit sigui màgica, no calen quilos de coca ni milers de petards per ajuntar-se una nit amb els essers estimats i donar la benvinguda a l’estiu.

Bona revetlla de Sant Joan!


Girl Online



Per Àngela Sánchez Vicente


Per degustar una novel·la vital, àgil, fresca, jove i de rabiosa actualitat heu de caure a l’encant de la Girl online.

Girl Online és el pseudònim de la Penny, una adolescent que comparteix les seves experiències vitals a un blog. Sentiments, primers enamoraments, problemes familiars, atacs de pànic que l’assetgen... podem dir que el blog en part és una mena de teràpia per ella doncs pot recalcar i “fardar” dels seus moments feliços i tractar d’una manera més introspectiva o soterrada les seves ombres. 

Quan viatja cap a Nova York i coneix en Noah esdevé el protagonista del blog, cada cosa que li passa amb ell genera comentaris, admiració i centenars de noies que esperen els seus post com si es tractés d’una novel·la o un serial.

Però que passa si un dia deixa de ser anònima?

L’única persona que sabia qui era la Girl Online des del primer moment és el seu amic Elliot i realment no li costa despullar la seva vida davant d’ell però quan això es converteix en un “vox populi” se li trastocarà el seu món.

La seva autora, la Zoe Sugg és una de les vídeo bloggers més seguides i la seva activitat a Instagram i Twitter tampoc queda enrere.

De la mà de Fanbooks podem prendre consciencia de la importància d’un ús correcte de les plataformes públiques i les xarxes socials alhora que reflexionem sobre els nostres propis perfils virtuals. Què mostrem? Què amaguem? Què pretenem ser o aparentar? 

Sovint penso que els nostres perfils són com les carpetes antigues que folràvem amb les fotos dels nostres ídols, amb allò que ens agradava i amb fotos de grans sortides amb els amics per tal que estigués a la vista de tothom.

Definitivament ens fa pensar però a més ens mostra com és l’adolescent actual i a través de la Penny podem viure els amors en temps actuals, les relacions familiars i tot allò que ens inquieta en una societat on el “postureo” té un paper molt important per no semblar un peix bullit.

I si realment tots son peixos bullits intentant brillar? I si fóssim autèntics i veiéssim que tots estem en el mateix dilema?

Realment és un bon regal pels adolescents que ara inicien el període de vacances estivals. Una bona novel·la i una gran ensenyança. 

No s’han de prohibir les xarxes socials però si aprendre a fer-les servir i de ben segur que desprès d’aquesta lectura molts canviaran la configuració de privacitat!