dissabte, 27 de juny de 2015

Matar un rossinyol



“Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol.”

Gràcies a Edicions 62 i a una traducció molt acurada de Xavier Pàmies ens retrobem amb Matar un rossinyol de Harper Lee, publicada l’any 1960, va tenir un èxit instantani, guanyant el premi Pulitzer i passant a convertir-se en un clàssic de la literatura moderna nord-americana.

La novel·la està inspirada en les observacions de l'autora sobre la seva família i els seus veïns, així com en un incident ocorregut prop de la seva ciutat el 1936, quan tenia 10 anys d'edat.

Encara que la novel·la tracta sobre temes polèmics com la violació i desigualtat racial, també és lloada per la seva calidesa i humor. El pare de la narradora , Atticus Finch, ha servit com a exemple de moral per a molts lectors i com a model d'integritat per als advocats.

Tot i que la trama gira entorn d’Atticus i la defensa que se li encarrega d’un home negre anomenat Tom Robinson, acusat de violar una dona blanca anomenada Mayella Ewell, un dels aspectes que més impacten al lector es la visió que la petita Scout Finch sobre tot allò que succeeix al seu voltant.

Un contrapunt entre una nena amb una visió força adulta del món i la visió d’una dona que recorda la seva pròpia infantessa.

Molts de nosaltres hem gaudit amb l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, cosa que un cop llegida no m’estranya gens, ja que les descripcions de la seva autora semblen més un guió cinematogràfic que una novel·la en si.

La seva prosa és molt fluida, un retrat fidel d’una època fosca on el racisme imperava en la societat nord-americana i on la justícia no era igual per a tothom, on també imperava la desigualtat entre homes i dones i on la vida del sud era molt tancada i oclusiva.

Si hagués d’intentar classificar la novel·la en un sol gènere reconec que em trobaria en una tessitura força complicada, crec que la millor idea que pot resumir-la seria la idea d’una novel·la on el creixement maduratiu dels personatges juga un paper molt important, la critica social es destil·lada amb elegància i la justícia es posada a prova.

Una novel·la que busca un contrapunt entre les injustícies i la compassió, un retrat que sense pretendre-ho sacseja la moralitat i l’escala de valors més superficial en la que vivim actualment i ens trasllada a una època on un cognom podia pesar més que tota la raó i la veritat del món.

La novel·la desafia a la societat de la època, mostra allò que molts volen amagar sota l’estora, fins i tot va ser considerada una novel·la immoral per la seva trama sobre la violació.

Poc us diré sobre la trama, ja que segurament ja la coneixeu, però reconec que ha sigut tot un goig retrobar-me amb els seus personatges i gaudir-los pagina a pagina, sense presa i assaborint les breus lliçons que en ella amaga.

Citant la pròpia autora, en una de les poques vegades que va donar veu per defensar la seva obra recordarem: “Segurament resulti clar a la més simple de les intel·ligències que Matar un rossinyol explica detalladament en paraules que són poc més de dos síl·labes un codi d’honor i conducta, cristià en la seva ètica, que és herència dels del sud”.