dissabte, 25 de juliol de 2015

AMARANTA



Per Àngela Sánchez Vicente


Tenim a la Care Santos de tornada! Estem feliços i molt contents amb el seu nou llibre adreçat als joves. Des dels seus inicis fins els seus darrers èxits com “Desig de Xocolata”, “L’aire que respires”, “Tantes coses a dir-nos” o “No preguntis qui sóc” som incondicionals de les seves lletres.


Hi ha autors que escriuen bé però la Care Santos és molt més que això: escriu bé, respecta molt el seu públic i l’aprecia molt, es nota que estima la seva feina i l’omple; la dona que hi ha rere l’escriptora és vital, amant de la vida i humil com ella sola!

Tot això queda reflectit en la seva darrera novel·la que avui us presentem sota el nom d’Amaranta.

Ella reconeix que li agrada escriure per als joves i crec que ho demostra a la perfecció en llibres com aquest on a més d’oferir una bona història ofereix un pensament, una nova visió del món i les ganes de despertar l’esperit crític i inconformista d’una generació.

L’Amaranta és una nena nascuda en una família adinerada i creu que sempre estarà emparada i segura fins que els divuit anys se li apropin. Quina edat! Quin grapat de decisions que s’han de prendre! Deixarà que els seus familiars excusats amb les bones intencions les prenguin per ella o es revelarà i decidirà perseguir el seu somni?

L’avi de l’Amaranta és el fundador de BancaWorld i els seus pares en són els directors i sempre han procurat que els seus passos es dirigeixin a ser-ne la successora. Potser una altre noia estaria feliç de ser l’hereva d’un llegat milionari però ella vol ser actriu teatral amb totes les seves forces.

No vol fer mal a la seva família però amb el pas dels dies la pressió es major i veu que s’està jugant el seu futur i que la seva felicitat depèn de l’avui.

Per si això fos poc el seu avi li revela que li tenen gairebé tota la vida planificada! Si ella ho hagués de “wassapejar” estic segura que posaria aquella emoticona d’una cara que es porta les mans a la cara i s’està posant lila!

Diguem que el seu futur professional ja és una decisió però... i l’amor? Els seus pares volen que surti amb el Sergi, un bon nano però un peix bullit al que també li han tallat les ales mentre el cambrer de la seva festa d’aniversari sembla tenir-ho tot molt clar des de la seva senzillesa. És més fàcil somiar per aquells que no tenen res a perdre?

Realment l’Amaranta està en un dilema i necessitarà ajuda i coratge si vol trencar el motllo! És una novel·la tan plaent que no us desvetllarem que decideix però si que us convidem a que l’acompanyeu i alhora us qüestioneu la vostra vida i el que enteneu per la vostra felicitat.

Un dilema és decidir entre quin mal és menor. Què és millor? Frustrar-se i estar a bé amb la família? Seguir el teu somni i esperar a que la família t’entengui? 

De la mà de Fanbooks veureu com els rols socials i familiars poden lligar o donar llibertat i com el diàleg és una eina molt potent per tal que tots seguim les nostres motivacions vitals sense ofendre a ningú ni deixar ferides obertes. 

L’entendran? 

Vinga nois, tothom a llegir! Teniu una cita indeclinable amb l’Amaranta!