dimecres, 29 de juliol de 2015

Entrevista Jessica Cornwell



Avui cau com a sorpresa a les nostres mans "El llegat de la serp", una novel·la que remunta la història amb una protagonista embriagada de curiositat de la mà de la a autora Jessica Cornwell.



Realment és una història que atrapa i sorprèn molt gratament, té flashbacks cap al passat plens d'una gran documentació sobre la història i un amor cap a aquesta que queda plasmada en cada descripció gairebé fotogràfica de les dones, els textos i els escenaris que ens descriu.

Situada entre Barcelona i Mallorca, la néta de l'aclamat John Le Carré, ens explica la història d'Anna Verco, una investigadora americana que descobreix unes cartes amagades durant segles que obligaran a reobrir un cas de múltiples assassinats ocorreguts en 2003.

Encara que és l'inici d'una trilogia i el misteri ha de seguir viu per a les pròximes entregues tal com el seu jove i aventurer cor, aquest primer lliurament és una delícia que acaba bastant tancada a la vegada que neix en el lector una gran ànsia per descobrir les pròximes entregues.

De la mà d'Edicions 62 crec que teniu la lectura ideal per a aquest estiu i us deixarà amb molt bon gust de boca i expectants a les novetats de l'autora.

Voleu conèixer una mica millor? Donem-li el torn de paraula

Com era la petita Jessica, eres una nena de nines i entremaliadures o una petita enamorada dels contes i les històries meravelloses? Sempre estava cremada pel sol i no tenia molt interès per les nines. Vaig créixer en un poble rural al nord de Los Angeles, un poble famós pels seus horts de taronges. M'agradava nedar al mar i caminar per les muntanyes. Per això crec que em vaig enamorar de Mallorca, l'illa em va recordar molt la meva infància a Califòrnia. Els llibres eren una evasió, una gran aventura. M'encantaven els mites i contes de fades, i llegia voraçment, sovint era capaç de llegir un llibre en un sol dia. Primer vaig llegir els mites grecs, després les llegendes nòrdiques, faules britàniques i el folklore natiu Americà. Més tard em vaig interessar pels contes de l'oest dels Estats Units. I també pel llibre “Donetes”, que he llegit diverses vegades. Després vaig recuperar la influència britànica, amb L'Illa del Tresor i les aventures de Sherlock Holmes. El Llegat de la Serp reflecteix el meu primer amor pels mites - i el perill potencial de la imaginació - cosa que sens dubte prové d'una infància rural, on les muntanyes es consideraven com Déus i els ocells parlaven un llenguatge secret. Quan vaig començar a escriure, vaig saber immediatament que volia escriure una novel·la gòtica, un misteri fosc i terrible.

Quan et vas adonar que el món de les lletres t'estava esperant? De petita volia escriure desesperadament ... però després vaig créixer, vaig madurar i vaig posar distància a aquest somni. Quan vaig acabar l'últim capítol de la meva primera novel·la, em vaig adonar que podria tenir l'oportunitat d'escriure professionalment. Abans sempre havia estat un somni ... un somni que mai m'havia donat permís per prendre-m'ho seriosament.

Ens podries explicar un record del teu avi en el vessant més familiar i d'altra banda algun consell que t'hagi donat com a escriptor? Quan tenia tretze anys, vaig fer una entrevista al meu avi sobre la seva carrera com a espia. Encara tinc el vell casset de cinta d'aquesta entrevista en el meu escriptori. Em va dir que parlar un altre idioma era guanyar una altra ànima. Estava citant Carlemany i vaig prendre les seves paraules seriosament. Aquesta declaració tranquil·la em va portar a aprendre espanyol i, eventualment, em vaig traslladar a viure a Espanya. Aquesta decisió em va ajudar per començar a escriure. A vegades crec que la nova ànima que vaig trobar a Barcelona (gràcies a la inspiració del meu avi) em va permetre convertir-me en una escriptora.

Si tinguessis l'oportunitat de compartir taula i estovalles amb algun escriptor (viu o mort) com seria? Per què? Com puc triar? Hi ha tants autors extraordinaris! Per a mi, en aquest moment, m'encantaria sopar amb Elena Ferrante, penso que és un geni. Mai he llegit res tan poderós sobre l'amistat entre dones com la seva sèrie napolitana. Ella ha canviat la meva manera de pensar sobre les lletres. Trobo que l'honestedat de Ferrante és fins i tot despietada, nua i plena de foc. El seu treball em consumia. Compartint taula, suposo que estaria molt preocupada sobre la possibilitat que Ferrante veiés el meu interior, la meva essència. Però m'agradaria assumir aquest risc.


Creus que la història que cada persona deixa en morir és passat que es vol fer present com passa a la teva novel·la? Cada vegada més, crec que la història mai mor. Simplement muta, canviant de forma igual que els records també canvien de forma. El passat camina al nostre costat i es teixeix a través del cap d'agulla del present. Quan construïm ciutats sobre els fonaments de vides oblidades, les seves històries tenen una manera misteriosa de donar-se a conèixer, en les nostres llengües, en els nostres mites, en els nostres somnis, com un palimpsest, aquest manuscrit que conserva encara una escriptura anterior que va ser esborrada per deixar una superfície sobre la qual escriure de nou.

A la vida d'Anna trobem moltes vivències místiques, màgiques, llegendàries ... El procés de documentació ha estat molt exhaustiu. Què t'ha sorprès més? Què hi ha de veritat i què és obra de la ficció? El meu procés d'investigació ha estat molt llarg - es va desenvolupar durant anys. El Llegat de la Serp barreja realitat i ficció lliurement. Després de visitar Mallorca i Miramar, em va sorprendre moltíssim descobrir que Ramon Llull era considerat, després de la seva mort, com un gran alquimista. Aquest descobriment em va donar la base per Rex Illuminatus, que roba el nom de Llull i descobreix l'elixir de la vida. També em vaig emocionar en descobrir que els romans van conservar llibres sibil·lins a la seva capital i encara em vaig emocionar més en saber que res havia quedat d'aquests textos profètics originals. Vaig pensar: Aquí hi ha un gran misteri al qual puc donar forma i explorar! També em fascina que alguns dels descobriments més importants de textos antics han arribat a les nostres mans en forma de manuscrits amagats en monestirs.

En què et sembles a l’Anna? Potser em semblo en la seva ansietat i la seva fragilitat, una fragilitat que amaga una força més profunda. També en la seva determinació. A més, l’Anna està obsessionada amb la veritat, sacrificaria qualsevol cosa - incloent a si mateixa - per trobar el llibre que està buscant. A mi, m'agraden aquestes característiques en una dona, la seva determinació i la independència d'esperit ...

Què et va empènyer a presentar la teva obra en forma de trilogia? Quins avantatges presenta? Sabia que l‘Anna tenia més d'una història per explicar, així que em vaig decidir a escriure una trilogia des del principi, principalment perquè volia permetre que l'Anna creixés com un personatge a través del temps. Tinc la intenció de revelar més i més del món d'Anna mentre la sèrie es desenvolupa, seguint el seu propòsit, el seu misteri.

Ens pots avançar alguna cosa del proper lliurament? Ara ... escric cada dia, i no vull dir res ... és massa d'hora! Però ... Puc dir que en la pròxima entrega, tornem a Mallorca, a Fabregat, a Barcelona, ​​i l’Anna viatjarà fora, a través de Nàpols i Londres.

Si li haguessis de posar música a l'obra Quina cançó triaries? El Cant de la Sibil·la! Precisament vaig escriure la novel·la escoltant la versió mallorquina.



Per finalitzar ens agradaria presentar-te la pregunta de la casa que resa el següent:
Quina és aquesta pregunta que no t'han fet i sempre has esperat? Ens la pots respondre?
 

La pregunta seria: Per què vas decidir escriure una novel·la feminista en la tradició gòtica? No crec que fos casual que Mary Wollstonecraft escrivís novel·les gòtiques a l’hora que la seva Vindicació dels Drets de la Dona, i que la seva filla Mary Shelley seguís aquest esperit a Frankenstein. Sempre he volgut parlar de la història del feminisme a través de les novel·les gòtiques, novel·les plena de fantasmes i dolor, que moltes vegades (des del segle XVII fins avui), han estat escrites per dones.
 

Moltíssimes gràcies pel teu temps i les teves paraules. Per a nosaltres és tot un plaer poder apropar als nostres seguidors una figura capaç d'escriure aquesta meravellosa història.
Molta sort i gràcies de nou.

Moltíssimes gràcies a vosaltres - per haver llegit el llibre, pel vostre temps, i les vostres preguntes, ha sigut molt interessant respondre. Realment aprecio l'oportunitat de compartir la meva novel·la amb vosaltres, i els vostres lectors. Espero que podem tenir una altra conversa en un futur!

Molta sort a vosaltres, i que tinguin un estiu brillant!

Salutacions,
Jessica Cornwell