dilluns, 9 de novembre de 2015

Camins sense retorn



Benvolguts amics, avui estem d’enhorabona per dos motius, el primer és que l’editorial Llibres del Delicte ha presentat la seva nova col·lecció DeLite i nosaltres ja hem pogut gaudir de la seva primera novel·la Camins sense retorn de Josep Masanés, obra guanyadora del vint-i-cinquè Premi Josep Saperas.

No es d’estranyar que rere l’èxit aclaparador de la seva col·lecció més negra, els nostres amics obrin les ales cap a nous horitzons on trobaran nous seguidors i un ventall d’èxits assegurats.

Camins sense retorn ens situa al 1780 a Irlanda, una terra castigada per la pobresa i la fam, on els nostres protagonistes, els dos germans Willie i Austin Tibbets es veuran obligats a servir durant deu anys a la Royal Navy i viure sota el dogal del contramestre Davis a bord del Temerary.

Amb ells descobrirem la vida d’alta mar en un vaixell de la marina governat amb mà de ferro i on la guerra ha reduït la seva tripulació a persones obligades com ells, no tots sobreviuran ni tots seran el que semblen, però la vida dels dos germans fa un gir de tres-cents seixanta graus i passaran d’estar a casa a viure una vida imposada.

En aquesta novel·la el lector sentirà empatia molt fàcilment amb els dos germans, amb les seves penes i les poques alegries, amb els seus somnis i amb la set de venjança, més d’un es sentirà com ells a mesura que la narració va solcant les planes.

Reconec que el gènere històric, amb un rerefons d’aventura, de corsaris, de ports desconeguts i de personatges peculiars ja de per si m’agrada però en Josep Masanés sap com seduir el lector amb el seu cant de sirenes.

La narració és molt fluida, els capítols són curts i les seves descripcions detallades tant de l’espai físic com dels personatges aconsegueix crear una atmosfera de certa realitat i profunditat.

El diàlegs amb un vocabulari actual remarca el seu caràcter fresc i proper sense deixar de banda el període històric ni les mancances de l’època.

Definitivament puc assegurar que la novel·la dura a les mans del lector el que una onada de punta a punta de la costa, un sospir en la llunyania i un somni, o malson, a descobrir.

Si us esteu preguntant si us l’hauríeu de comprar ja us dic que aneu tard, aquesta novel·la mereix ser la primera de la col·lecció DeLite per mèrits propis. 

El destí sempre juga amb un as sota la màniga i el nostre autor ens mostra al final que ell també té una gran jugada.