dimecres, 16 de desembre de 2015

Contra l'aparador




Avui vull parlar de Contra l’aparador la darrera novel·la publicada per Llibres del Delicte en la seva col·lecció negre.

Per poder fer aquesta ressenya he hagut de llegir-la dues vegades, i no ha sigut degut a que no fos planera, lleugera en la seva lectura gracies als diàlegs o la proximitat geogràfica que fa que el lector senti a la seva pell una realitat que s’escampa pels nostres carrers com una boira baixa que impregna l’asfalt i les petjades dels desesperats, els confosos i aquells que no tenen bones intencions.

El motiu ha sigut que en Marc Moreno, ha aprofundit molt en ell mateix, jo diria que s’hi ha deixat la pell i l’ànima i que fins i tot part de les seves vivències existencials han escapat de la seva ploma per aparèixer de marc de fons entre es seves planes.

Si el que pretenies Marc, era posar-nos la pell de gallina ho has aconseguit.

Després d’haver llegit “Cabdills”, “Independència d’interessos”, “Els silencis dels pactes” i “La reina de diamants” (a quatre magistrals mans) crec que el gir a la seva prosa, creant una novel·la més intimista i real, amb uns personatges corals i una redacció en tercera persona a excepció d’una veu, creen una novel·la negra amb matisos que flueixen escapant de la foscor.

El que trobareu a Contra l’aparador són tres histories interconnectades on els seus protagonistes són personatges colpejats per la vida, desesperats i amb una sensació d’impotència que els avoca a trobar solucions que només els hi complicaran més la vida.

Un dels personatges és un pare desesperat per la salut del seu fill, un home aclaparat per les parets de l’hospital i desesperat degut a que la situació se li escapa de les mans, no hi ha res més terrible que l’espera en una habitació d’hospital i que les solucions semblin llunyanes, en aquells moments t’enfades amb el món i amb tothom, però a la novel·la això empitjora quan desapareix el fill d'un metge amb qui havia discutit. 

El segon personatge és el seu germà qui ha deixat la seva noia embarassada i necessita diners, en aquest cas els amics són el pitjor remei portant-lo a cometre errors garrafals.

La veu que lligarà les seves histories serà la de la Carla Claver, un dona mosso d’esquadra, mare de família, que ha de fer malabarismes per conciliar la vida personal amb la laboral. Un personatge que podria ser l’eix d’una sèrie de novel·les per a si mateixa, és un personatge brillant, que ens parla directament i amb franquesa.

Us pregunteu qui és el tercer personatge? Doncs bé, aquest és omnipresent per aquells que coneixem en Marc, ell és el tercer personatge, jo li he trobat, he trobat la seva força, el seu esperit, la seva lluita, la seva lliçó de vida, el seu patiment i el seu dolor, però també la seva esperança i un futur molt prometedor.

Si esperàveu que us expliques fil per randa la novel·la us heu ben equivocat, aquesta l’heu de llegir, l’heu de respirar i l’heu de viure.

Un sospir que bategarà amb vosaltres durant molt de temps.

Gràcies Marc per ser com ets.