Entrevista Pep Puig

Us presentem el Premi Sant Jordi 2015 i realment us el recomanem d’una manera molt vehement per diversos motius: la trama original i altament addictiva, la prosa encisadora del seu autor, la humanitat i generositat d’en Pep Puig... podríem fer una llista de punts forts de la novel·la i no acabaríem mai.

Un dels grans poders que amaga la lectura de La vida sense la Sara Amat és que el podem classificar i ordenar amb aquelles novel·les que no deixen indiferent al lector i convida al diàleg posterior.

El tret de sortida de l’aventura al passat, en els dies d’estiu que la Sara Amat era una petita entremaliada que cercava noves experiències i trencar amb tot allò que l’envolta. 

Pot un record abastir-nos tota la vida? Poden uns pocs dies donar sentit a tota una existència?

En Pep era un nano enamoradís, obedient i potser amb una mancança d’objectius i ella era massa tabalot, un cul inquiet, una fugitiva.

 

Què n’és ara de la Sara? I d’en Pep? 

De la ploma àgil d’en Pep Puig brolla una historia que ens deixarà sense alè i ens farà reflexionar sobre la condició humana, sobre el passat, el futur i els paper dels records a la nostra vida.

Deixareu escapar aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa?

Jo en el vostre lloc no ho pensaria massa i aniria a buscar-lo i m’endinsaria a la historia d’aquets dos nanos que han crescut en direccions oposades però amb un mateix punt de sortida.

Crec que és moment de donar-li el torn de paraula al Pep Puig i que ell mateix ens expliqui una mica més d’ell i de la seva novel·la 

Quan va descobrir que el món de les lletres l’esperava? Ah sí? No ho he descobert encara. Potser, si algun dia me n'adono, arrenco a córrer. No suporto que m'esperin, i menys el món de les lletres.

Esdevenir escriptor va ser un procés natural, una necessitat d’expressió? Què el va motivar? Una necessitat d'expressar-me, crec, i molestar el meu pare, de passada. I després la meva mare. I després els meus avis, els meus tiets, els veïns, etc...Vull dir que tinc una necessitat de tocar la pera als altres, encara que amb la Sara Amat no es noti gaire.

Imagini que pogués fer un viatge en l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien els convidats? El Rulfo, la Rodoreda, l'Estellés, el Shakespeare ja que, hi som, el Tolstoy, el Joyce, el Mark Twain...N'hi ha molts, es clar 

Esperava l’èxit aclaparador de les seva novel·la? Quines expectatives en tenia mentre l’escrivia? Home, jo no diria èxit aclaparador. Sembla que em facis una broma...Encara que mentre l'escrivia, certament, n'esperava un èxit aclaparador :)

Com es planteja la diada de Sant Jordi essent el premi Sant Jordi d’enguany? Com la vivia abans aquesta jornada? Millor que no m'ho plantegi, sinó segur que em vénen ganes de fugir per cames...Abans? Passejant per les rambles, buscant l'amor de la meva vida...

Ficant-nos ja a la novel·la que presenta “La vida sense la sara Amat”. Creu que la memòria és passat que vol esdevenir present? No ho sé. No tinc el cap clar per respondre't. Potser el revés: la memòria és present que s'entesta a construir un passat a la mida. Perdona, no sé ni què he dit.

Es pot viure de records o hem d’anar creant-nos a nosaltres mateixos dia a dia? Només viuen de records les núvies de soldats que han mort a la guerra, fins que troben una excusa per casar-se amb un altre. Vull dir que els records ens serveixen bàsicament per no acarar-nos al present, o per viure del cuento

Sense desvetllar els grans interrogants ens agradaria saber si s’identifica amb algun dels protagonistes o si bé s’ha inspirat en algú proper a vostè. A nosaltres ens ha enamorat la padrina d’en Pep. Jo sóc molt semblant al Pep narrador. O ell a mi. I de la Sara també tinc coses,  encara que en aquest cas ella de mi no en té cap :)

En Pep fa moltes coses en nom de l’amor cap a la Sara, inclús alguna de dubtosa legalitat o noblesa... L’amor ho justifica tot? L'amor no només és cec, sinó que és mut, sort, coix, i quec...Vull dir que l'amor ens fa tan vulnerables que per salvar una mica la dignitat seríem capaços de qualsevol bestiesa...I de fet la fem. 

Pots en deu dies enamorar-te per tota la vida i recordar-ho tan bé trenta anys després? No només pots, si no que per què puguis recordar-te d'un amor és necessari que no duri més de deu dies. A partir de la segona setmana els amors fan tanta ràbia que només maldes per oblidar-los. :) 

Com creu que hagués explicat la historia en Pep adolescent? No vull ser groller, però el Pep adolescent hagués explicat la història fent-se moltes palles, i anar cada dos per tres a la cuina a recuperar energies. 

Creu que a la Sara la va marcar tant aquell moment? La Sara és un fantasma, una invenció del Pep que s'acaba materialitzant. Jo crec que a qui va marcar aquell moment va ser al Pep. 

Creu que les escoles masculines i femenines encara incentivaven més el desig pel sexe oposat i la descoberta de les pròpies emocions? En el meu cas, i en el del narrador, segur. Tot l'any envoltat de paios com jo, arribava l'estiu i no podia evitar quedar fascinat per la primera nena amb qui et creuaves. 

El despertar a l’amor o el primer amor creu que sempre és recordat? El despertar de l'amor. Buf...S’han dit i escrit moltes troles sobre el despertar de l'amor o el primer amor, que jo naturalment no penso desmentir... 

Quina cançó creu que podria ser la banda sonora d’aquells dies? Un disc millor, escoltat de cap a cap, un cop i un altre. No com ara, que tot ho vivim escapçat. Per exemple el Rubbel Soul, dels Beatles. 

Per acabar, ens agradaria que ens respongués al que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

P- Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

R- Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

Des d’aquí el volem felicitar pel merescut premi alhora que li agraïm el temps que ens ha dedicat. 

Moltíssimes gràcies per la seva generositat i per la seva obra! Aquí ja té una legió de seguidors que esperem noticies seves en breu.

Salutacions i èxits,

La Petita Llibreria

Àngela Sánchez Vicente